Tonadilla
Tonadilla és una cançó tradicional espanyola que té el seu orige en les jácaras del Sigle d'Or Espanyol. Dites jácaras eren cançons que s'acompanyaven en instruments i s'interpretaven en els entreactes d'una funció de teatre, alternant en números de ball. La lletra de les jácaras relatava en un llenguage vulgar temes de la picaresca.[1] Els intérprets d'este aire varen ser cridats tonadilleros, nom que varen heretar després les cupletistas de el XX. Famoses tonadilleras varen ser Catalina Pacheco, María la Granadina i María Antonia Vallejo La Caramba.[2] Es conserven catalogades dos mil tonadillas, moltes d'elles gràcies al musicólogo José Pujarà, principal estudiós del gènero.[3] Entre els autors de les lletres estan els ilustres escritors don Ramón de la Creu i Tomás de Iriarte.
Tonadilla escènica
[editar | editar còdic]Es representava en els sigles XVIII i XIX durant els intermijos de les comèdies. Es tracta d'un gènero exclusivament espanyol. La part musical era molt important, encara que s'alternaven texts cantats i recitats. El número de personages oscilava entre un i sis. El compositor solia inspirar-se en temes folklòrics moltes voltes d'orige andalús. La tonadilla escènica es caracterisa per la seua càrrega d'espanyolisme front a atres expressions musicals en influència estrangera i supon un espectàcul teatral d'una duració de 20 minuts. Les normes per a la seua duració varen ser expressament indicades pel lliterat i polític espanyol de el XVIII, Jovellanos, en motiu del concurs obert per a premiar noves tonadillas que va tindre lloc el 2 de decembre de 1791.[4]
Algunes fonts proponen com a creador de la tonadilla escènica a Luis de Misón, flautista i oboista naixcut en Mataró en 1727; i l'estrena d'este gènero en 1757 en l'obra titulada Una mesonera i un arriero. De l'extensa obra de Misón es conserven algunes peces, sèt d'elles en la Biblioteca Nacional d'Espanya i un centenar catalogades en la Biblioteca Municipal de Madrit. Un atre compositor que va abordar este gènero va ser Manuel García célebre també en la seua faceta d'intérpret.[5]
Entre les tonadillas dieciochescas més famoses cal mencionar:
- El carrer de Sal si pots, en lletra de don Ramón de la Creu i música de Luis Misón, estrenada en 1772
- El camp de la Manuela
- Les maravelles
- El Rastre
- La Font de la Teixixca
- La Caramba
Tonadillas i Tiranes
[editar | editar còdic]Durant la segona mitat de el XVIII es varen posar de moda certa classe de cançons i balls, els temes dels quals eren d'assunt palatino, sentenciosos, amorosos i costumistes. Eren tonadillas cridades tiranas per les paraules Ai Tirana, ai Tirana, en que escomençava la cançó. Estaven compostes en coples octosílabas de quatre versos asonantes, en uns estribillos molt peculiars. Cap a 1820, la majoria dels autors de tonadillas havien mort sense descendència artística. En estos anys desapareix la tonadilla com a gènero teatral i líric i és substituïda per l'òpera italiana que ve a monopolisar el teatre durant prop de mig sigle. No obstant la tonadilla com cançó o com cuplé resistiria alguns anys, favorida en gran mida per la Cort.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Varela de Vega, Juan Bautista: «Orige i desenroll històric de la tonadilla escènica» en Revista de Folklore, 12-01b: 26-31, 1981.
- ↑ Gómez García, 1998, p. 859.
- ↑ Pujarà, José: La tonadilla escènica: les seues obres i els seus autors. Llabor, 1933. I: Pujarà, José: El folklore musical en la tonadilla escènica i el nostre ambient musical en aquell temps. CSIC, 1965.
- ↑ Pujarà, José: La tonadilla escènica: Morfologia lliterària. Morfologia musical. Tipografia d'Archius, 1929.
- ↑ Romero Ferrer, Alberto & Moreno Mengíbar, Andrés: Manuel García: de la tonadilla escènica a l'òpera espanyola (1775-1832). UCA, 2006.
- ↑ Varela de Vega, Juan Bautista: «La tonadilla escènica espanyola i lo popular» en Revista de Folklore, 12-01b: 26-31, 1981.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- <cite style="font-style:normal" id="CITAREFGómez García1998">Gómez García (1998). Diccionari Akal de Teatre, Edicions Akal. ISBN 9788446008279.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tonadilla» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.