Titulació amperométrica
La titulació amperométrica (o valoració amperométrica) és un tipo de valoració utilisada en l'anàlisis químic quantitatiu que es fonamenta en la mida de la variació de l'intensitat de corrent en funció de la cantitat de reactiu valorante afegitó.[1] Per a poder portar a terme este tipo de valoració es requerix que un dels reactius o dels productes de la reacció implicada en la valoració es oxide o es reduïxca en un electrodo de treball.[2] L'intensitat de corrent varia a mida que s'afig el valorante, seguint diferents tendències abans i despuix del punt d'equivalència. A partir de la representació de l'intensitat de corrent mida en funció del volum de valorante afegit és possible establir el punt final de la valoració.
Fonament
[editar | editar còdic]Este tipo de valoració solament pot ser utilisat quan un dels reactius o els productes són substàncies electroactivas, és dir, es oxiden o es reduïxquen durant la valoració. Per a poder realisar les mediades amperométricas, és necessari impondre un potencial fix entre l'electrodo de treball i el de referència, que es deurà establir dins dels llímits en que té lloc la electrólisis de la substància que va a ser monitorizada durant la valoració. En atres paraules, la valoració amperométrica es porta a terme en condicions de no-equilibri. En la valoració amperométrica, la corrent que circula per la cela electróquímica es medix en funció del volum de reactiu afegitó o en funció del temps, si el reactiu és generat per un procés culobimétrico a corrent constant.[3] En este cas es requerix un cela electroquímica en un circuit auxiliar per a la culombimetría i un segon circuit, per al registre de la curva de valoració.[4]
Al contrari de lo que ocorre en les valoracions potenciométricas, en que les curves de valoració que s'obtenen, té forma de sigmoide, en el cas de les valoracions amperométricas es caracterisen per presentar trams llineals que s'ajusten a llínees rectes. Açò és degut a que en les condicions de treball, l'intensitat corrent elèctrica és proporcional a la concentració de la substància electroactiva que s'està utilisant per al seguiment de la valoració. La forma que prenen estes curves depén de les espècies electroactivas implicades. Si l'analito no és electroactivo, pero si el valorante, el primer tram de la curva de valoració es manté pràcticament constant fins a les proximitats del punt d'equivalència, canviant la seua pendent despuix de sobrepassar-ho. Lo contrari ocorre quan l'espècie electroactiva és el analito, pero no ho és el reactiu valorante. Quan abdós són electroactivos, s'obté una curva en dos trams llineals, un de pendent positiva i un atre negativa.[2] El punt final de la valoració es deduïx a partir de l'intersecció d'abdós trams llineals, el punt dels quals de creuament marca el volum de reactiu afegitó. Quan el reactiu valorante és generat per mig d'un procés culombimétrico, el creuament de les dos llínees rectes marca el temps en que s'ha generat el reactiu. Ya que en este procés, el circuit auxiliar per a la culombimetría treballa a intensitat constant, el reactiu generat electrolíticamente, es calcula multiplicat la corrent pel temps i aplicant les lleis de Faraday de la electrólisis.
Les valoracions amperométricas es poden portar a terme utilisant un electrodo de treball polarisable i un atre de referència no polarisable o en dos electrodos indicadors polarisables idèntics, en el cas dels quals, la tècnica rep el nom de valoració biamperométrica.
Ventages del método
[editar | editar còdic]És un método prou més sensible al canvi de concentració quelas valoracions que ampren indicadors visuals, en on el punt de final s'establix per una reacció que implica canvi de color que deu percebre l'ull de l'analiste. En l'instrument adequat és possible ademés medir concentracions de l'orde 10-3 i 10-8.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Diccionari RAING». diccionari.raing.és. Consultat el 2024-06-02.
- ↑ 2,0 2,1 Skoog, D. A.; Holler, F. J.; . Crouch, S. R. (2008). Principis d'anàlisis instrumental, Mexico: Cengage Learning, pp. 734-736. ISBN 607-481-390-6.
- ↑ Douglas A. Skoog, Donald M. West, F. James Holler and Stanley R. Crouch. (2015). Fonaments de química analítica, Cengage Learning, p. 630. ISBN 978-607-519-937-6.
- ↑ Rubinson, Kenneth A.; Rubinson, {{{nom2}}} (2000). Anàlisis instrumental, Prentice Hall, pp. 250-254. ISBN 84-205-2988-5.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Titulación amperométrica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.