Anar al contingut

Titania (Riodeva)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Detalle del logotip de Dinópolis-Titania (Riodeva), en la frontera del museu (2017).

Titania és un museu ubicat en Riodeva, municipi de la província de Terol (comunitat autònoma d'Aragó, Espanya).

Subsede de Dinópolis Terol, parc dedicat a la paleontologia en general i als dinosauris en particular.

Ubicació i característiques

[editar | editar còdic]

El museu es troba a l'est de la població, pròxim a l'Ermita de la Puríssima Concepció, una construcció neoclàssica de mitan de el XIX.[1]

Parcialment excavat en un mur de roca, al museu s'accedix per un edifici integrat en la montanya. En el futur, la part superior serà una passejada visitable en representacions de dinosauris.[2]

Posseïx una extensió de més de 600 m² d'àrea expositiva, lo que ha supost una inversió de més d'un milló d'euros (1 091 000 €), finançats per l'Ajuntament de Riodeva a través del «Fondo d'Inversions per a Terol» (FITE), dels que casi la mitat (450 000 €) corresponen a la part de continguts museístics del propi centre.[3]

L'obertura del centre està vinculada a la riquea en jaciments de grans dinosauris de la zona:

«Fa 150 millons d'anys la seua superfície era una delta en grans arrastres de rovines que va facilitar la preservació dels restants fosilizados. Ambientalment era un lloc en densa vegetació de la que s'alimentaven estos grans animals, que a la seua volta eren presa dels grans dinosauris depredadors o carroñeros. De fet, en la zona s'ha trobat la major dent de dinosauri carnívor».[2]
Titania (subsede Dinópolis), elPeriódico d'Aragó

Com atres sèus del «Territori Dinópolis»,[4] Titania té la seua pròpia mascota, «Riox, un simpàtic dinosauri carnívor».[3]

Contingut

[editar | editar còdic]

La subsede de Titania està dedicada al jagantisme, en particular al Turiasaurus riodevensis -el dinosauri més gran d'Europa i un dels majors del planeta-,[4] del que es coneix més del 40% del seu esquelet, lo que constituïx un de les troballes més importants de la província de Terol.[5]

El jagant europeu va ser trobat en el municipi de Riodeva (en 2003), per paleontòlecs de la «Fundació Conjunt Paleontológico de Terol-Dinópolis».[3]

Entre els continguts de Titania cal destacar «una espectacular reproducció, a tamany natural, de la mitat anterior de l'esquelet de Turiasaurus (incloent la del seu cràneu, recentment presentada)».[3] Respecte del fardacho de Riodeva, comenta Alcalà Martínez (2010):

«Es tracta d'un jagantesc dinosauri trobat en Riodeva, verdader criadero de jaciments en dinosauris, [...]. I entre ells destaquen els restants d'un saurópodo (fins a 70 elements s'han recuperat del seu esquelet, que ho convertixen en el dinosauri jagant més complet registrat fins al moment en el món) d'un tamany fòra de lo comú. [...] lo més rellevant des d'un punt de vista paleontológico és que les seues característiques permeten definir un nou grup de dinosauris, el cridat clado Turiasauria, en el que s'agrupa en el dinosauri de Costera Lonsal (Galve) i en el de Losilla de Llaures (Alpuente, Valéncia). Ademés, segurament pertanyen al mateix grup restants trobats en Astúries, Portugal, França i Regne Unit. Provablement es tracta de la troballa més espectacular de la paleontologia turolense, publicat en la, possiblement, la més reputada revista científica del món».[6]
Carta paleontológica, Luis Alcalà Martínez

El descobriment va ser publicat en la revista Science (2006), per Rafael Royo-Torres et al.[7]


La mostra de Titania s'acompanya de rèpliques d'ossos de dinosauris procedents d'atres jaciments de Riodeva, tals com diplodócidos, estegosáuridos, ornitópodos i dinosauris carnívors. Aixina mateix, el museu alberga reconstrucció realistes (escala 1:10) dels dinosauris citats, que mostren cóm eren en vida, i el cap a tamany natural del citat Turiasaurus -lliteralment, fardacho del Turia-, aixina com l'entorn i mig ambient en el que vivia (fa 150 millons d'anys), a partir de roques i estrats geològics del terme d Riodeva.[5]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Sánchez Garzón, 2017-II, p. Cita web.
  2. 2,0 2,1 elPeriódico d'Aragó, 2017, p. Cita web.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Heralt d'Aragó, 2012, p. Cita web.
  4. 4,0 4,1 Territori Dinópolis, 2017, p. Cita web.
  5. 5,0 5,1 Titania, 2017, p. Cita web.
  6. Alcalà Martínez, 2010, pp. 39-40.
  7. Royo-Torres et a el, 2006, pp. 1925-1927.