Tio Sam (diamant)
Tio Sam ("Uncle Sam" en anglés) és el renom del diamant més gran descobert en Estats Units, en un pes en bruto d'una miqueta més de 40 quilats. Va ser trobat en 1924 en Murfreesboro (Arkansas), en la mina dels tubos volcànics de Prairie Creek, que posteriorment es coneixeria com Parc estatal del Cràter de Diamants. El diamant va rebre el nom de "Uncle Sam" en honor al renom del seu descobridor, Wesley Oley Basham, treballador de l'Arkansas Diamond Corporation.[1][2][3]
Història
El diamant en bruto, tal com es va descobrir originalment, pesava 40,23 quilats (8,046 g). Va ser tallat dos voltes per Schenck & Van Haelen de Nova York, empresa especialisada en diamants d'Arkansas, que va gestionar més de 14 000. L'empresa va descriure estos diamants com tan durs que solament podien tallar-se en pols d'atres diamants d'Arkansas.[4] El resultat final va ser una gema en talle esmeralda de 12,42 quilats (2,484 g). Se li va assignar una M en l'escala de color, lo que correspon nominalmente a un to groc tènue, pero l'impressió visual de la gema s'ha descrit com incolora[1] o llaugerament rosada.[2] A jujar pel color, és molt provable que el diamant siga de purea del Tipo IIa, lo que significa que la cantitat d'impurees és de solament unes poques parts per milló. La claritat de la pedra es va evaluar com VVS1, que significa "Molt, molt llaugerament inclós", lo que significa que la pedra té diminutes inclusions no diamantinas que són difícils de vore en una lupa de 10 auments per a un classificador expert.[2]
El diamant era propietat de Peikin Jewelers de la Quinta Avinguda de Nova York, que li'l va prestar al Museu Americà d'Història Natural per a la seua exhibició i almagasenament temporal. Segons alguns informes, en 1971 va ser adquirit per un comerciant de Boston, Sidney de Young, i venut per 150.000 dólars a un coleccioniste privat anònim.[5][6]
Posteriorment va ser adquirit per Peter Buck, qui lo donó al Museu Nacional d'Història Natural dels Estats Units en juny de 2022.[7] S'exhibix junt al diamant Canary, una pedra sense tallar trobada en el jaciment d'Arkansas en 1917.[7]
Podria dir-se que el descobriment del Tio Sam va rescatar a l'Arkansas Diamond Corporation, que para llavors tenia un deute de més de 276.470 dólars (equivalent a millons de dólars en ) i que anava a tancar en l'hivern de 1924. La cantitat de diamants trobats en la superfície estava disminuint, i s'estimava que el cost de les operacions d'excavació era superior a la recuperació esperada de diamants. El valor del diamant no era suficient per a cobrir els deutes, pero el descobriment va supondre un estímul suficient com per a mantindre les operacions en la zona.[8]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Tens que especificar urlarchiu = i fechaarchiu = al usar {{cita web}}.«Uncle Sam Diamond». Archivat des d'el original, el 7 de març de 2016. Consultat el 3 de setembre de 2022.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Tens que especificar urlarchiu = i fechaarchiu = al usar {{cita web}}.«Uncle Sam Diamond-Famous Diamonds». Archivat des d'el original, el 18 d'agost de 2022. Consultat el 5 d'agost de 2009.
- ↑ Tens que especificar urlarchiu = i fechaarchiu = al usar {{cita web}}.Cox, Waymon. «Discovering the Uncle Sam». Parc estatal del Cràter de Diamants. Archivat des d'el original, el 7 de juliol de 2022. Consultat el 3 de setembre de 2022.
- ↑ Roberts, Janine P. (2003). Glitter & Greed: The Secret World of the Diamond Empire, The Disinformation Company, p. 108. ISBN 0-9713942-9-6.
- ↑ Cavenago-Bignami Moneta, Speranza (1980). Gemmologia (en it), Hoepli Editore, p. 441. ISBN 88-203-1145-3.
- ↑ Dickinson, Joan Y. (2001). The Book of Diamonds, Courier Dover Publications, p. 117. ISBN 0-486-41816-2.
- ↑ 7,0 7,1 «Discovering the Uncle Sam | Arkansas State Parks» (en en). Consultat el 27 de giner de 2023.
- ↑ Tens que especificar urlarchiu = i fechaarchiu = al usar {{cita web}}.«The Big One». The Pike County Archives and History Society. Archivat des d'el original, el 4 de setembre de 2022. Consultat el 5 d'agost de 2009.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tío Sam (diamante)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.