Tindalisació

La tindalisació és un método d'esterilisació per mig de calfament discontinu (per lo general d'aliments), que deu el seu nom a John Tyndall (1820-1893), que ho va idear en 1887. Consistix en sometre la substància a esterilisar a un procés seriat d'elevació i disminució de la temperatura, de tal modo que en cada una d'eixes etapes s'eliminen paulatinament les esporas presents a mida que es transformen en germens actius. Es requerix un mínim de tres sessions d'elevació i disminució de la temperatura. Encara s'usa ocasionalment.
Característiques
Un método d'esterilisació simple i eficaç, és calfar la substància que es vol esterilisar a 121 °C durant 15 minuts, utilisant un sistema somés a pressió. Si l'esterilisació baix pressió no és possible per la falta d'equip o a la necessitat d'esterilisar alguna cosa que no resistixca eixa temperatura tan alta, es pot usar un calfament no presurizado a una temperatura de fins a 100 °C, el punt d'ebullició de l'aigua. La calor matarà les bactèrias, encara que les endósporas capaces de germinar posteriorment en forma de noves cèlules bacterianes poden sobreviure. La tindalisació es pot utilisar per a eliminar estes espores una volta que han germinant.[1]
La tindalisació consistix essencialment en calfar la substància fins al punt d'ebullició (o una miqueta per baix del punt d'ebullició) i mantindre-la en este punt durant 15 minuts, repetint el procés en tres dies seguits. Despuix de cada calfament, el periodo de repòs permetrà que les espores que hagen sobrevixcut germinen en cèlules bacterianes; estes cèlules seran destruïdes pel calfament del dia següent. Durant els periodos de repòs, la substància esterilisada es manté en un ambient humit a una temperatura ambiente càlida, que conduïx a la germinació de les espores. Quan l'ambient és favorable per a les bactèries, és propici per a la germinació de les cèlules de les espores, pero no es formen noves espores a partir de les cèlules bacterianes en este entorn (vore endóspora).
El procés de tindalisació sol ser efectiu en la pràctica, pero no es considera totalment fiable: algunes espores poden sobreviure i despuix germinar i multiplicar-se.
Usos
La tindalisació no s'utilisa a sovint hui en dia, pero s'usa per a esterilisar alguns productes que no poden soportar el calfament presurizado, com per eixemple llavors de plantes,[2] o la llet de cabra.[3]
Referències
- ↑ La Tindalisació
- Archivat el 2 de setembre de 2006 archivat en Wayback Machine. breument explicada en un breu tutorial sobre tècniques de cóm tractar els microbis en un laboratori de ciències
- Archivat el 27 de maig de 2017 archivat en Wayback Machine. (en anglés).
- ↑ Gould GW(setembre de 2006).«History of science--spores».J. Appl. Microbiol..101(3): 507–13.doi:10.1111/j.1365-2672.2006.02888.x.
- ↑ Mesquita, J. A. M.(1998).«Tindalization of goats' milk in glass bottles.».J. Anim. Sci. /J. Dairy Sci..76, Suppl. 1 / Vol. 81, Suppl. 1/: 21.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tindalización» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.