Anar al contingut

Tianyulong confuciusi

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Tianyulong confuciusi és l'única espècie coneguda del gènero extint Tianyulong (zh. “dragó del Museu de la Naturalea Shandong Tianyu”) de dinosauri ornitisquio heterodontosáurido, que va viure a fianles del periodo Jurásico, fa aproximadament 158,5 millons d'anys, durant el Kimmeridgiense, en lo que és hui Àsia. És notable per la fila de llargues estructures integumentarias filamentosas evidents en la part posterior, la coa i el coll del fòssil. La semblança d'estes estructures en les trobades en algun terópodos derivats recolza la seua homologia en les plomes i aumenta la possibilitat de que cobriren als dinosauris més primerencs i als seus antepassats, estructures filamentosas cutànees anàlogues que es poden considerar com a plomes primitives.

Descripció

[editar | editar còdic]

STMN 26-3 consta d'un esquelet incomplet que conserva un cràneu i una mandíbula parcials, vèrtebres presacras parcials, vèrtebres cabals proximals i miges, escàpula dreta casi completa , abdós húmers , l'extrem proximal del cúbito esquerre, pubis parcial , abdós ísquions , abdós fèmurs , la tíbia dreta i el peroné i el peu, aixina com restants d'estructures tegumentarias filamentosas llargues, singulars i no ramificadas. L'holotip és d'un individu del subadulto que va medir provablement 70 centímetros de llongitut basada en les proporcions del gènero relacionat surafricà Heterodontosaurus. No obstant, Tianyulong tenia proporcions inusuals en comparació a atres heterodontosáuridos. El cap era gran i les pates i la coa llargues, pero el coll i les extremitats anteriors eren curts.[1] Tianyulong té una fila d'estructures tegumentarias llargues i filamentosas en l'esquena, la coa i el coll de l'espècimen. La similitut d'estes estructures en les trobades en alguns terópodos sugerix la seua homologia en les plomes i planteja la possibilitat de que els primers dinosauris i els seus ancestros estigueren coberts en estructures filamentosas dérmicas homòlogues que poden considerar-se plomes primitives o "proto-plomes".

Archiu:Heterodontosaurus and Tianyulong.tif
Diagrames de cràneu de Heterodontosaurus i Tianyulong

Les estructures integumentarias filamentosas es preserven en tres àrees del fòssil: en un remiendo a penes baix del coll, un atre en la part posterior, i el més gran sobre la coa. Els filaments buits són paralels a i són simples sense evidència de ramificació. També apareixen ser relativament rígits, fent-los més anàlecs a les estructures integumentarias trobades en la coa de Psittacosaurus[2] que a estructures tipo proto-plomes trobades en aus i en terópodos no avianos. Entre els terópodos, les estructures en Tianyulong són més similar a les proto-plomes no ramificat singulars de Sinosauropteryx[3] i Beipiaosaurus.[4] La llongitut estimada de les estructures integumentarias en la coa és prop de 60 milímetros que és sèt voltes l'altura d'una vèrtebra cabal. La seua llongitut i naturalea hueca argumenten contra que siguen estructures subdermales tals com a fibres de colágeno.

Tals estructures cutànees s'han informat prèviament solament en terópodos i ornitisquios derivats, i el seu descobriment en Tianyulong amplia l'existència de tals estructures més avall en l'arbre filogenético. No obstant, la homologia entre els filaments dels ornitisquioos i les proto-plomes dels terópodos no és obvi. Si es recolza l'homologia, la conseqüència és que les estructures de tipo ploma varen cobrir a l'antepassat comú d'abdós saurisquios i els ornitisquios i que els grups per als quals l'impressió de la pell es coneix per eixemple els saurópodos eren implumes secundari. Si l'homologia no es recolza, indicaria que estes estructures cutànees filamentosas desenrollades independentment en saurisquios i ornitisquios, aixina com en uns atres arcosaurios per eixemple els pterosaurios. Els autors, en informació suplementària al seu artícul primari, varen observar que el descobriment d'estructures filamentosas similars en el terópodo Beipiaosaurus va encorajar l'idea eixa les estructures en Tianyulong siguen homòloga en les plomes. Abdós els filaments de Tianyulong i els filaments de Beipiaosaurus eren llarcs, simples, i no ramificado. En Beipiaosaurus, no obstant, els filaments varen ser aplanados. En Tianyulong, els filaments eren redonejats en la secció i per lo tant més prop en estructura a les formes més primerenques de plomes predita pels models de desenroll.[5]

Descobriment i investigació

[editar | editar còdic]
Archiu:Tianyulong confuciusi holotype.jpg
L'esquelet holotip, STMN 26-3

L'única espècie i tipo és T. confuciusi, els restants del qual s'han trobat en el comtat de Jianchang, oest de Liaoning, China, d'una formació geològica que es va considerar inicialment pertanyent al Grup Jehol i datada en el Cretácico Inferior.[5] El fòssil es va recolectar en una localitat traduïda com Linglengta o Linglongta. Lu et al. en 2010, varen informar que estos llits eren en realitat partix de la Formació Tiaojishan, que data del periodo Jurásico tardà fa a lo manco 158,5 millons d'anys.[6]

El holotip, STMN 26-3, consistix en un esquelet incomplet que preserva un cràneu i una mandíbula parcial, les vèrtebres presacras parcials, les vèrtebres cabals próximoales i miges, omóplato dret casi complet, abdós húmers, l'extrem pròxim del cúbito esquerre, els pubis parcials, abdós ísquionés, abdós fèmurés, la tíbia i el peroné dret i els peus, aixina com els restants de llargues, singulars i no ramificat estructures integumentarias filamentosas.[5] Un atre espècimen, IVPP V17090, es va descriure en 2012. A lo manco atres quatre espècimen permaneixen sense descriure.[1]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Seré, Paul (10 de març 2012). “Taxonomy, morphology, masticatory function and phylogeny of heterodontosaurid dinosaurs” (en). ZooKeys (226): 1–225. doi:10.3897/zookeys.226.2840. ISSN 1313-2970. PMID 23166462. PMC:3491919.
  2. Naturwissenschaften.Springer Berlin.Heidelberg:89(8)
    361–365.doi:10.1007/s00114-002-0339-6.
  3. Canadian Journal of Earth Sciences.NRC Canada.38(12)
    1705–1727.doi:10.1139/cjes-38-12-1705.
  4. Proceedings of the National Academy of Sciences (Philadelphia).doi:10.1073/pnas.0810055106.
  5. 5,0 5,1 5,2 Nature (revista).458(7236)
    333-336.doi:10.1038/nature07856.
  6. Liu Y.-Q. Kuang H.-W., Jiang X.-J., Peng N., Xu H. & Sun H.-Y. (2012). "Timing of the earliest known feathered dinosaurs and transitional pterosaurs older than the Jehol Biota." Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology (advance online publication).