The Legend of Zelda: Twilight Princess
The Legend of Zelda: Twilight Princess (ゼルダのPlantilla:Ruby-jaトワイライトプリンセス Zeruda no Densetsu: Towairaito Purinsesu?, lit. «La Llegenda de Zelda: Princesa del Crepúscul») és un videojoc d'acció-aventura de 2006 desenrollat per la filial EAD i distribuït per Nintendo per a les videoconsolas GameCube i Wii (2006). És el decimotercer llançament de la franquícia The Legend of Zelda i l'undècim joc de la seua llínea principal.
La seua estrena original estava previst per a novembre de 2005, no obstant Nintendo va prolongar la seua producció en la finalitat de donar-li a l'equip de EAD un major determini de temps, per a perfeccionar els gràfics i afegir més elements narratius a la trama, ya que el proyecte va passar de ser pensat per a GameCube, pero li'l va destinar finalment per a Wii com a plataforma principal.[1] L'adaptació per a Wii es va llançar en Norteamérica de forma simultànea a la comercialisació de dita consola, el 19 de novembre de 2006. Un parell de semanes despuix, va aplegar a Japó, Europa i Austràlia, ocasionant que Twilight Princess es convertira en el primer joc de Zelda en ser comercialisat al mateix temps que es llançava al mercat la nova consola. Per una atra part, la versió per a GameCube va aplegar en decembre de 2006, sent l'últim títul de la companyia per a eixe sistema.[2] En 2011, la versió de Wii rellançada baix el sagell Nintendo Selects. En març de 2016 va ser llançat una portabilitat en gràfics en alta definició per a la Wii O en el nom de The Legend of Zelda: Twilight Princess HD.[3]
En les etapes inicials de la seua producció, es referia a Twilight Princess com The Wind Waker 2 en alusió a una provable continuació de The Wind Waker de 2002; temps despuix, Nintendo va rebujar dit rumor. L'anunci de la denominació oficial va ocórrer en una conferència durant la convenció E3 de 2005.[4] El història descriu una volta més les aventures de Link, un jove llaurador que deu evitar que el regne d'Hyrule siga ensombrecido per una dimensió paralela i corrupta coneguda com Regne Crepuscular. Per a conseguir-ho, deurà adoptar la forma d'un llop, guiat en la major part de la seua travessia per una misteriosa criatura anomenada Midna. Cronològicament, estos successos ocorren centenars d'anys despuix dels acontenyiments presentats en Ocarina of Clave i Majora's Mask.[5]
Twilight Princess es va convertir en el primer joc de la franquícia en rebre una classificació T per l'ESRB, per «la violència fantàstica i la sanc animada»[6] el segon va ser Link's Crossbow Training para Wii, un videojoc shooter basat en Twilight Princess reutilisant el seu motor gràfic, models i sons, este videojoc va ser fet com a prova per a l'us del perifèric Wii Zapper (En Amèrica el videojoc va vindre inclós en el perifèric).
Despuix de la seua estrena, va rebre aclamació per vàries publicacions distinguides, collint alguns guardons com a «millor joc de l'any».
Argument

Twilight Princess comença en Link, un jove llaurador que treballa en la granja del poble Ordon, en Hyrule. Un dia, els Bulblins —criatures reminiscentes dels orcos— invadixen Ordon i seqüestren als chiquets. Quan Link acodix a rescatar-los es troba en un mur del com emergix la garra d'un «ser de les ombres» que ho transporta al «regne del Crepúscul», una dimensió que constituïx una versió obscura de Hyrule. Link és aprisionado en el Castell de Hyrule d'este lloc i adquirix l'apariència física d'un llop.
Midna, un ser de les ombres, llibera a Link en tal de que la «obedixca incondicionalment». Junts apleguen en la Princesa Zelda, que els informa que Zant, el rei dels Twili —a la que pertanyen les criatures de les ombres— ha invadit el castell de Hyrule i els seus habitants s'han transformat en «esperits». Per a derrotar-ho deuen recuperar les «llàgrimes de llum» dels «insectes de les ombres» i reviure als «esperits de llum». Una volta que rescaten als chiquets de Ordon i que recolecten les llums, els esperits renaixcuts li tornen la seua forma hyliana a Link i revelen l'ubicació de les «ombres foses», uns fragments que conformen una poderosa arma obscura capaç de véncer a Zant. Al final Link és entrenat per l'espectre d'un espadachín, el «esperit del héroe», que li instruïx sobre tècniques de combat i informació sobre el seu destí.
No obstant, Zant ataca a Link i a Midna i els furta les ombres foses, deixant ferida mortalment a esta última despuix d'expondre-la a la llum d'un dels esperits renaixcuts. Ademés, el vilà llança una fetilla sobre Link i ho transforma novament en un llop. Per a trencar el malefici de Zant, Link deu trobar l'Espasa Mestra en ajuda de Midna, que és salvada per un acte de sacrifici de Zelda. Despuix de trobar l'espasa i recuperar la seua apariència hyliana, abdós es dirigixen al desert Gerudo per a trobar el «espill del Crepúscul», l'únic víncul entre Hyrule i el regne de les ombres. En aplegar, uns sabio els expliquen que Zant va intentar destruir l'espill sense èxit, ya que solament el líder llegítim dels Twili és capaç de fer-ho. Anteriorment havien usat este espill per a atrapar a Ganondorf, el líder Gerudo, en el regne crepuscular per a impedir que es furtara la Trifuerza. Una volta que Link i Midna troben els fragments de l'espill, els sabio són capaços de restaurar-ho i revelen que Zant va usurpar a Midna com a líder dels Twili.
Despuix de véncer a Zant en un atre duel i recuperar les ombres foses, Link i Midna s'enfronten a Ganondorf en el castell de Hyrule despuix de descobrir la seua aliança en el hechicero. En les escenes finals del joc, Link derrota a Ganondorf en ajuda de l'Espasa Mestra i els esperits de llum li tornen a Midna la seua verdadera forma despuix de trencar la fetilla de Zant. El jove guerrer i Zelda es despedixen de Midna, que retorna al regne de les ombres i destruïx l'espill crepuscular. Link abandona Ordon i part en rumbo desconegut.[7]
Masmorres
Twilight Princess conté dos móns: Hyrule i el regne del Crepúscul.[8] Aixina mateix, es conforma de nou masmorras,[8][9] que es llisten a continuació:
- Temple del Bosc. Este calabós està ubicat just darrere d'un gran arbre en les profunditats dels boscs de Farone, sent llar d'una tropa de mones. En el seu interior habiten dimonis que han segut atrets pel poder de l'ombra fosa. Aixina, els enemics existents en este lloc van des de criatures bava fins a aràcnits denominats Skulltulas. En l'ajuda d'un búmeran, en poder del líder de la tribu de mones, Link deu accedir a les regions més apartades del lloc, véncer a Babalant i recuperar el poder obscur de l'ombra fosa.
- Mina dels Goron. Este lloc es troba en la «Montanya de la Mort» i és sagrat per a la tribu Goron. No obstant, per l'ombra fosa que es troba en el seu interior, el santuari ha terminat per corromper al patriarca de la tribu, conegut com Goron-Kong, que ha segut aprisionado pels Goron. En les mines habiten mònstruos, dragons Dodongo i orugas de fòc, aixina com atres criatures. Solament en l'ajuda de l'arc, Link pot extinguir l'esperit de fòc que posseïx a Goron-Kong, Pyrus, i obtindre l'ombra fosa corresponent.
- Santuari del Llac. Enclavado en la part inferior del prístino Llac Hylia, el santuari és el temple sagrat dels Zora. Per a obtindre l'última ombra fosa, Link deu trobar la «Salpa» i obrir-se pas entre criatures submarines, per a finalment enfrontar a Octópulo, un dimoni aquàtic.
- Patíbulo del Desert. Esta presó radicada en els racons més apartats de Hyrule es va usar alguna volta com a escenari d'eixecució per als pijors criminals de Hyrule. En el lloc predominen Poes i esquelets vivents o Stalfos. En ajuda del «aerodisco», Link és capaç d'accedir a passages amagats i aplegar a la cambra a on es troba l'Espill del Crepúscul. No obstant, abans deu enfrontar-se a un fòssil cridat Stallord.
- Ruïnes del Pico Nevat. Yeto i Yeta són dos criatures que habiten en la mansió congelada del Pico Nevat. Abdós posseïxen un fragment de l'Espill del Crepúscul en la seua llar, no obstant Yeta no pot recordar on està. En este calabós, Link deu enfrontar-se a Freezards i Chilfos en la finalitat d'aplegar, usant una bola en cadena, fins al poder de l'espill que ha posseït a Yeta transformant-l'en la massa de gèl Blizzeta.
- Temple del Temps. L'antic lloc a on es trobava l'Espasa Mestra també conté un fragment de l'espill. En el seu interior, habiten larves Gohma i aranyes. Link deu trobar l'antic «ceptre del domini» en tal de conéixer els secrets que aguarden en l'interior del calabós. Al final, s'enfronta a l'aranya Armagohma per a obtindre la peça senyalada.
- Celestia. Els Oocca varen construir esta ciutat de forma paralela a Hyrule. És vigilada per Lizalfos i Aeralfos. Quan Link aplega a este calabós, el dragó Argorok saqueja la ciutat. Per açò, el jove deu trobar una nova salpa doble en la qual enfrontar-se a dita criatura i recobrar l'últim fragment de l'espill.
- Palau del Crepúscul. És la fortalea de Zant en el regne de les ombres. Una volta que Link rescata als esperits guardians del crepúscul del maligne ent que els aguaita, el poder de l'Espasa Mestra pot ser incrementat; en este poder, Link és capaç de destruir a Zant i salvar a la raça Twili.
- Castell de Hyrule. L'últim calabós del joc és el palau de la família real de Hyrule en poder de Ganon. Link deu aplegar fins a la planta superior de l'edifici per a enfrontar-se al antagonista.
Modo de joc
Twilight Princess és un joc d'acció-aventura a on descollen l'exploració i acumulació d'objectes, fent us del mateix sistema de controls bàsics introduïts en Ocarina of Clave (a on els botons canvien de funció en base al context presentat). El mando d'orientació resulta notable en el botó «Z» (en GameCube, esta funció recau en el botó «L»)[10] que li permet al jugador mantindre l'enfocament de visió de Link centrat en algun enemic o objecte distant. Aixina mateix, el protagoniste pot caminar, córrer, atacar i botar automàticament (açò últim quan està fugint).[11] Ademés, en els combats, Link usa una espasa i un escut complementats en armes i atres utensilis tals com un arc, un búmeran, bombes i el «gancho en cadena» (Clawshot o en espanyol «Salpa»), similar al Hookshot recurrent de la série.[12] El botó «Z» possibilita la fixació en un enemic per a atacar-ho de manera directa; en pressionar el botó, es poden disparar proyectils sobre l'objectiu sense necessitat de posicionar manualment a Link front al rival.[11]
L'àmplia funcionalitat dels controls bàsics permet ademés que un sol botó puga servir per a varis objectius, tals com parlar, obrir portes i espentar, subjectar o tirar objectes.[13] Inclusivament, la visualisació en pantalla mostra l'acció que es va a realisar d'acort al context i la situació. D'esta forma, si Link està sostenint una roca, el botó sensitivo permetrà que Link tire la pedra en cas d'estar-se movent, o simplement situar-l'en el sol si està quet.[14]

Les versions de Wii i GameCube mostren vàries diferències menors en els seus controls; la primera fa us dels sensors de moviment i l'altaveu del Wiimote. Este últim emet els sons d'una corda d'arc quan es tira una flecha, la rialla de Midna quan ajuda a Link a botar, i el recurrent «campaneo» que s'escolta quan es descobrix algun passage o objecte secret. Com a detall exclusiu, la versió per a GameCube li permet al jugador controlar lliurement la cambra; no obstant, solament dos armes secundàries de Link poden ser equipades al mateix temps.[16]
Twilight Princess consta de nou calabossos de considerable extensió, aixina com àrees a on Link s'enfronta a enemics, recolecta objectes i resol acertijos. En explorar cada calabós, baralla contra un cap final despuix de lo que obté un objecte important o, simplement, continua la seua aventura. Estos calabossos estan ademés conectats per un gran supramundo, a través del com Link pot viajar ya siga caminant o corrent, montant el seu cavall Epona o teletransportándose a un de varis punts específics. Cada volta que Link accedix al Regne Crepuscular, el territori que corrompe a Hyrule en este joc, es transforma en un llop.[17] Sent un llop, Link pot moure's ràpidament, atacar per mig de mossegades i cavar clots en la terra per a entrar per nous passages o descobrir objectes enterrats.[18] Ademés, Midna sempre ho acompanya montada en ell, donant-li sugerències aixina com ajudant-li a atacar a enemics, botar llargues distàncies o teletransportándolo a qualsevol localisació de les que Link pot accedir en el supramundo (estos punts de teleportaació s'activen solament despuix de véncer a les bésties de les ombres).[19] Aixina mateix, com a llop, el protagoniste millora les seues habilitats, guiant-se solament en l'olor d'alguna essència en particular.[19] Per mig d'esta habilitat, el jugador pot mirar als esperits errantes aixina com caçar fantasmes (cridats Poes), alguna cosa que no pot en la seua forma humana.[20]
En este títul, l'inteligència artificial dels enemics és més alvançada que la dels rivals que apareixen en The Wind Waker; en Twilight Princess, reaccionen tant quan algun dels seus companyers és vençut (en cas d'estar en grup) com a les fleches i proyectils que els són tirats. D'igual manera, l'inteligència artificial és capaç de detectar a Link des d'una major distància que en els jocs anteriors de Zelda.[21] Respecte a la dicció, hi ha molt poques conversacions en el joc. Link permaneix sempre callat en els diàlecs, encara que gruñe quan ho ataquen o resulta ferit, mentres que pantaixa en sorprendre's. Les seues respostes i emocions s'expressen principalment per cabeceos i expressions facials.[22]
Vore també
Notes i referències
- Notes
- Referències
- ↑ «Zelda Delayed to Next Year» (en anglés). IGN. Consultat el 8 de maig de 2009.
- ↑ «GamePro Q&A: Nintendo's Harrison on Zelda» (en anglés). GamePro. Archivat des de l'original, el 26 de novembre de 2006. Consultat el 8 de maig de 2009.
- ↑ Otero, Jose (12 de novembre de 2015). «The Legend of Zelda: Twilight Princess HD Announced for Wii O» (en en). IGN. Ziff Davis. Archivat des de l'original, el 15 de novembre de 2015. Consultat el 14 de novembre de 2015.
- ↑ «Eiji Aonuma's GDC 2007 Presentation» (en anglés). Nintendo World Report. Consultat el 8 de maig de 2009.
- ↑ «Nintendo Dream: Eiji Aonuma Interview 1» (en anglés). The Hylia. Consultat el 8 de maig de 2009.
- ↑ «Official North American Wii website» (en anglés). Nintendo. Archivat des de l'original, el 5 de febrer de 2012. Consultat el 8 de maig de 2009.
- ↑ Plantilla:Cita videojoc
- ↑ 8,0 8,1 Nintendo America (2007). Guia d'estratègia oficial Zelda TP pp. 170-179, Future Press.
- ↑ Zelda Informer (ed.): «Twilight Princess / Dungeons» (en anglés). Archivat des de l'original, el 29 de novembre de 2015. Consultat el 23 de setembre de 2009.
- ↑ «GC Review: The Legend of Zelda: Twilight Princess» (en anglés). Nintendo World Report. Consultat el 9 de setembre de 2009.
- ↑ 11,0 11,1 Manual d'instruccions de The Legend of Zelda: Twilight Princess, p. 20.
- ↑ Pelland, pp. 22–23.
- ↑ Manual d'instruccions de The Legend of Zelda: Twilight Princess, p. 22.
- ↑ Pelland, p. 12.
- ↑ Zelda Universe. «Twilight Princess - A New Legend is Born» (en anglés). Archivat des de l'original, el 25 de març de 2010. Consultat el 15 de setembre de 2009.
- ↑ Pelland, p. 168.
- ↑ Pelland, p. 35.
- ↑ Pelland, pp. 17–20.
- ↑ 19,0 19,1 Pelland, p. 21.
- ↑ Pelland, p. 153.
- ↑ (2006).«Inside Zelda part 10: The Monsters in his Head».Nintendo Power.201: 46-48.Consultat el 15 de setembre de 2009.
- ↑ Plantilla:Cita videojoc
- Atres referències
- (2006) Scott Pelland (ed.). The Legend of Zelda: Twilight Princess Player's Guide, USA: Nintendo. ISBN 1598120042.
- (2006) The Legend of Zelda: Twilight Princess instruction booklet (PDF), EE.UU: Nintendo. Consultat el 10 de setembre de 2008.
- Este artícul conté una traducció derivada de «The Legend of Zelda: Twilight Princess» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.