Tetracromatisme
Tetracromatismo és l'estat de possessió de quatre canals independents per a la recepció d'informació de color, o la possessió de quatre tipos diferents de cèlules con en l'ull. Els organismes en tetracromatisme són cridats tetracrómatas.
En els organismes tetracromáticos, l'espai de color sensorial és de quatre dimensions, lo que significa que per a igualar l'efecte sensorial d'espectres de llum triats arbitrariament dins de la seua espectre visible es requerix de la mescla d'a lo manco quatre diferents colors primaris. De la mateixa manera que en el tricromatisme normal dels humans, la gama de colors que pot fer-se en estos quatre colors primaris no cobrix "tots" els colors possibles.
Descripció
L'explicació normal del tetracromatisme és que la retina de l'organisme conté quatre tipos de receptors de llum d'alta intensitat en diferències en l'espectre d'absorció (receptors cridats cèlules con en els vertebrats, diferenciades dels bastons que són receptores de llum de baixa intensitat). Açò significa que l'animal pot vore llongituts d'ona que estan fòra de l'espectre visible per a la visió típica del ser humà, i que poden ser capaços de distinguir coloraciones que per a l'ull humà són colors idèntics.
El peix zebra (Danio rerio) és un eixemple de tetracrómata, que presenta cèlules sensibles per a llums roja, vert, blau, i ultravioleta.[1] El tetracromatisme està present en moltes espècies d'aus, peixos, amfibis, reptils, aràcnits i insectes.
Possibilitat de humans tetracrómatas
Els humans i els primats en relació propenca tenen normalment tres tipos de cèlules con i són, per tant, tricrómatas. No obstant, a baixes intensitat de llum, els bastoncillos poden contribuir a la visió de color, donant una chicoteta regió de tetracromatisme en l'espai de color.
En els humans, dos gens de pigments de cèlules es localisen en el cromosoma X sexual, gens opsina de tipo 2 clàssics i OPN1MW2. S'ha sugerit que, ya que les dònes tenen dos cromosomes X diferents en les seues cèlules, algunes podrien ser portadores d'alguna variant de pigment de cèlula con i, per lo tant, naixerien com tetracrómatas, en tindre simultàneament quatre tipos funcionals de cèlules cons, cada tipo en un patró de resposta a llums de diferents llongituts d'ones en l'espectre visible. Un estudi sugerix que 2-3 % de les dònes del món podrien tindre el quart tipo de con, en espectre de sensibilitat a mig camí entre el del con de color roig i el de color vert, lo que els dona, teòricament, un increment significatiu en la diferenciació de colors. Un atre estudi sugerix que fins a un 50 % de les dònes i un 8 % dels hòmens poden tindre quatre fotopigmentos.
Per a verificar el tetracromatisme en humans es necessitaran estudis adicionals. S'han identificat tres possibles tetracrómatas: la "Senyora M", una treballadora social anglesa, va ser localisada en un estudi realisat en 1993, i una atra dòna mèdica prop de Newcastle, Anglaterra, que es va identificar en un estudi reportat en 2006. La variació en els gens dels pigments dels cons estan molt difoses en la majoria de les poblacions humanes, pero el tetracromatisme més prevaleciente i pronunciat derivaria de dònes portadores (sense patir-la) de les majors anomalies de pigments roig-vert, anomalies classificades usualment com a formes de daltonisme o "ceguera al color" (protanomalía o deuteroanomalía). La base biològica per a este fenomen en cèlules que expressen solament un de dos diferents alels és l'inactivaació d'un cromosoma X.
Vore també
Referències
- ↑ Robinson, J., Schmitt, E.A., Harosi, F.I., Reece, R.J., Dowling, J.E. 1993. Zebrafish ultraviolet visual pigment: absorption spectrum, sequence, and localization. Proc. Natl. Acad. Sci. U.S.A. 90, 6009–6012.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tetracromatismo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.