Test nutrigenetico

Un test nutrigenético és un tipo d'examen genètic, basat en la genómica nutricional o nutrigenómica, que consistix en l'anàlisis de marcadors genètics, normalment polimorfisme d'un sol nucleòtit o SNP, per a establir el perfil nutrigenético, en la finalitat d'establir un pla d'alimentació completament personalisat, segons el genotip i fenotip de cada persona.

Eixemples de biomarcadores

La ventaja dels estudis genètics basats en SNP és que, com existix una mija d'1 SNP cada 200 pb, podem mapear molt estretament a on es troba la mutació i associar-la a algun tipo d'alteració del genoma. En una malaltia multifactorial heretable moltes de les seues variants estaran associats a SNP específics. Els SNPs constituïxen fins al 90% de totes les variacions genómicas humanes i tenen el mateix orige, és dir, que es transmeten a la descendència de generació en generació, lo que no es pot afirmar d'atres marcadors genètics com els microsatélites.

SNP més utilisats

Gen	Relació
FTO	s'expressa en zones del cervell importants en la regulació del consum energètic i els mecanismes de recompensa. La seua expressió hipotalámica es regula per l'ingesta i, per tant, els polimorfisme en este gen s'associen en el control de l'ingesta i la conducta alimentària. Ademés, alguns d'estos polimorfisme s'han associat en paràmetros antropométricos com l'índex de massa corporal (IMC), la cantitat de greix subcutàneu i la circumferència de cintura; en episodis cardiovasculars i la resistència a l'insulina.
MC4R	És un receptor que s'expressa en l'hipotàlem a on es localisa el control central de l'ingesta i el balanç energètic. Els polimorfisme en este gen s'han associat en l'ingesta energètica i el consum de carbohidrats; aixina com en els nivells d'insulina i el IMC.
CD36:	És un transportador de àcit grassos de cadena llarga a través de la membrana plasmática. S'expressa en molts tipos celulars, incloent les cèlules gustativas, per lo que les variants d'este gen s'han associat en la capacitat de percebre el greix en els aliments.
TCF7L2	És un factor de transcripció que induïx l'expressió del gen que codifica per al proglucagón. Polimorfisme en este gen s'han associat en la glucemia i insulinemia, el ràtio proinsulina:insulina i els nivells d'hemoglobina glucosilada. També s'ha vist associat en la lipemia (colesterol HDL, VLDL i total; apolipoproteínas A1 i B) i els nivells de adipoquinas (leptina, resistina i adiponectina). Ademés de tindre una relació clara en la diabetis, polimorfisme en este gen també s'han associat en greix i pes corporal.
PPARα	És un factor de transcripció que controla l'expressió de gens relacionats en el metabolisme lipídico, l'oxidació de àcit grassos, el metabolisme glucídico i l'inflamació. Els polimorfisme en este gen s'han associat en el IMC, els nivells en dejunes de colesterol total, HDL i LDL, les apolipoproteínas A1 i B, i la progressió de aterosclerosis.
UCP1	És una proteïna que dissipa el gradient protónico generat en la fosforilación oxidativa rendint calor en lloc d'energia útil. Algunes variants d'este gen s'han associat en l'efecte tèrmic els menjars, la despesa energètica basal i l'activitat termorreguladora del sistema nerviós simpàtic. Aixina mateix, s'han associat en la cantitat de greix visceral, el pes corporal i els nivells de colesterol HDL.
TNFα	És una citoquina proinflamatoria. Els polimorfisme en este gen s'han associat en els nivells de proteïna C reactiva i colesterol HDL.

Interpretació dels resultats

Els estudis del perfil nutrigenético, determinat gràcies als test nutrigenéticos, servixen per a analisar la predisposició de cada individu a patir determinades malalties, com l'obesitat, la diabetis o la hipertensió, o per a conéixer els efectes concrets de certs aliments sobre el nostre organisme.

Una volta analisats tots els SNP del pacient s'elabora un informe científic, en el que s'interpreten els resultats en un context nutrigenético i tenint en conte l'estil de vida del pacient. Tota esta informació és finalment integrada en unes recomanacions personalisades. Finalment un especialiste de la salut (mege, nutricioniste) interpreta l'informe científic i ho utilisa com a ferramenta per a establir estratègies de tractament personalisades, que durien a la millora l'estat de salut i benestar i previndre malalties en la persona.