Nutrigenómica

Vore també: genómica nutricional

La nutrigenómica és una branca de la medicina genómica que estudia la resposta del genoma humà als components de la dieta, aixina com el seu efecte en la salut i les malalties.La nutrigenómica, també denominada genómica nutricional té com a objectiu comprendre cóm els aliments i les nutrició influïxen en l'expressió gènica de proteïnes claus en processos moleculars, celulars i fisiològics del ser humà.

La nutrigenómica no deu ser confosa en la nutrigenética, pero abdós disciplines expliquen algun aspecte de l'interacció entre el genoma humà i la nutrició a nivell individual i poblacional.En el cas particular de la nutrigenómica, els alvanços científics i tecnològics permetran orientar sobre els requeriments nutricionals, el consum de components bioactivos, el tipo de dieta i hàbits d'alimentació que influïxen sobre el genoma de cada persona per a generar decisions més saludables o accions per a previndre i tractar una malaltia,

Principis

Alguns principis de la genómica nutricional són:

• hi ha accions dels components de la dieta sobre el genoma humà que, directa o indirectament, poden alterar l'expressió o estructura dels gens;
• en alguns individus i baixe certes circumstàncies, la dieta pot ser un factor de risc d'una malaltia;
• alguns gens regulats per la dieta (i les seues variants comunes) poden eixercitar un paper en l'inici, en l'incidència, en l'alvanç o en la severitat de les malalties cròniques;
• el grau en el qual la dieta influïx sobre el binomi salut-malaltia pot dependre de la constitució genètica individual, i
• qualsevol intervenció dietètica basada en el coneiximent de les necessitats nutricionals, l'estat nutricional i el genotip (per eixemple, «la nutrició individualisada») serà útil per a previndre, mitigar o curar les malalties cròniques.

La ciència de la nutrició incorpora, en el XXI, el coneiximent del metabolisme, de les interacciones gens-nutrients i dels aliments, en la finalitat de millorar l'alimentació i la salut i oferir, cada volta més, una nutrició personalisada.

Pot entendre's que un dels pilars fonamentals de la nutrició moderna és el desenroll de la nutrigenómica. De fet, una millora en l'alimentació i, en conseqüència, de la salut passa ineludiblemente per la demanda de nous especialistes en nutrició capaces no només d'entendre la nutrició des d'un punt de vista clàssic, sino també d'aplicar i incorporar les noves tecnologies de l'era postgenómica (com la genómica funcional, la Epigenómica, la transcriptómica, la proteómica i la metabolómica), de conéixer els conceptes de biologia sistémica, d'aplicar estos coneiximents que aporten les noves tecnologies genómicas a casos concrets, de ser capaços de conéixer en més profunditat les interaccions genés-nutrients, de tindre un bon coneiximent sobre els aliments funcionals i la seua indústria, d'estar ben entrenats també dins del camp de la seguritat alimentària i conéixer les lleis que regulen este camp, i de poder aplegar en un futur, integrant tot açò, no simplement a donar consells generals a la població sobre la salut, sino d'establir realment lo que es coneix com nutrició personalisada, que considera tant les propietats saludables dels components dels aliments com els antecedents genètics de cada persona, en la finalitat de millorar la seua calitat de vida.

Investigació

Encara que s'han invertit considerables recursos de tot tipo en millorar la tecnologia per a la medició del genoma i els sistemes biològics, l'evaluació de l'ingesta dietètica seguix sent inadequada. L'investigació sobre nutrigenómica permet comprendre els efectes de l'ingesta dietètica en la salut i podria ser útil en un futur per a combatre l'obesitat. De recent interés és l'estudi de la nutrimetabolómica, que implica estudiar les interaccions entre la dieta i el metabolisme del hospedador.

Recents investigacions sobre l'aplicació de la nutrigenómica reflectixen el desenroll del concepte de nutrició personalisada, el qual busca adaptar les recomanacions dietètiques a les característiques genètiques individuals. Variants genètiques en gens implicats en el metabolisme lipídico, com APOE o FTO, poden influir en la resposta metabòlica a determinats nutrients o patrons dietètics. En este context, l'anàlisis genètic podria ajudar a dissenyar estratègies dietètiques més eficaces per a la prevenció de malalties cròniques com l'obesitat, la diabetis tipo 2 o les malalties cardiovasculars. No obstant, encara que l'investigació en este camp ha alvançat significativament, encara existixen llimitacions científiques per a la seua aplicació generalisada en la pràctica clínica.