Test de Beilstein
La prova de Beilstein és una simple prova química qualitativa para halogenuros. Va ser desenrollada per Friedrich Konrad Beilstein.
Un aram de coure es neteja i calfa en la flama d'un cremador Bunsen per a formar una capa d'òxit de coure(II). A continuació, se sumergix en la mostra que es va a analisar i es calfa de nou en la flama. Una prova positiva s'indica per una flama verda causada per la formació d'un halur de coure. L'examen no detecta flúor/fluorur.
Esta prova ya no s'utilisa en freqüència. Una de les raons per les que no s'utilisa àmpliament és que és possible generar les clor-dioxina altament tòxiques si el material d'ensaig és un policloropreno.
Una prova humida alternativa per a l'halur és la prova de fusió del sodi — esta prova convertix el material orgànic en sals inorgàniques que inclouen l'halur de sodi. L'adició de solució de nitrat d'argent fa que qualsevol halogenuro es precipite com l'halur d'argent respectiu.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Test de Beilstein» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.