Test d'Ames

El test d'Ames és un ensaig biològic per a evaluar el potencial mutagénico de composts químics. ya que el càncer està vinculat a sovint en el dany del ADN, la prova també servix com un ensaig ràpit per a estimar el potencial cancerígeno d'un compost, ya que les proves estàndar per a la carcinogenicidad fetes sobre rosegadors prenen anys per a completar-se i són cares de realisar. El procediment es descriu en una série de documents de principis de 1970, escrits per Bruce Ames i el seu grup en la Universitat de Califòrnia, Berkeley

Història

Per mig de la mutació induïda, s'han conseguit métodos sensibles per a detectar mutacions. En 1956, Demerec per mig de sistemes bacterians, com Salmonella, va investigar la detecció de mutágenos ambientals. Més vesprada, en 1971, es descobrix l'importància que té l'incubació de bactèries junt en enzimes metabòliques del fege de rosegadors per a detectar mutacions.

En 1975, en l'Universitat de Califòrnia, es desenrolla el Test d'Ames, com es coneix actualment.

Procediment general

Esta prova utilisa vàries ceps de la bactèria Salmonella Typhimurium alterades genèticament per a presentar mutacions en els gens implicats en la síntesis d'histidina. A causa de dites mutacions, estes bactèries requerixen d'un suministrament extern de histidina per al seu creiximent. L'ensaig posa a prova la capacitat del mutágeno per a provocar una alteració genètica en les bactèries que permeta la tornada al creiximent en un soport lliure de histidina. Els ceps del provador estan especialment construïdes per a tindre una mutació per desplaçament del marc de llectura o puntual en els gens necessaris per a sintetisar histidina, que permet la detecció de mutágenos que actuen a través de diferents mecanismes. Alguns composts són molt específics, causant reversiones en solament una o dos ceps. El provador de ceps també du mutacions en els gens responsables de la síntesis del lipopolisacárido, fent que la paret celular de les bactèries siga més permeable, i en la supressió reparen el sistema per a fer la prova més sensible. En l'ensaig també s'afigen enzimes del fege (provinents d'extracte de fege de rata) per a simular l'efecte del metabolisme, ya que alguns composts —com el benzopireno— no són mutagénicos, pero sí ho són els seus productes metabòlics.

Les bactèries s'estenen sobre una placa d'agar en una menuda cantitat de histidina i el compost químic l'efecte del qual mutagénico es vol comprovar. Esta menuda cantitat d'histidina en el mig de cultiu permet a les bactèries créixer per un temps inicial i tindre l'oportunitat de mutar. Quan la histidina s'agota, solament les bactèries que hagen mutado per a obtindre la capacitat de produir la seua pròpia histidina van a sobreviure i multiplicar-se. En l'experiment la placa es incuba durant 48 hores, i la mutagenicidad de la substància serà proporcional al número de colónies observades en la placa.