Terremots interplaca

Archiu:プレート境界型地震の発生のメカニズム.png

Mecanisme d'aparició de terremots entre plaques.

Un terremot interplaca és un terremot que es produïx en el llímit entre dos plaques tectónicas. Els terremots d'este tipo corresponen a més del 90 per cent del total de l'energia sísmica lliberada en tot lo món. Si una placa intenta alluntar-se d'una atra, serà retinguda per esta, acumulant tensió que serà lliberada en forma de terremot i fent que la placa es llibere de l'atra. El procés d'esmonyida crea un terremot en deformacions del sol i les ones sísmiques resultants viagen a través de la Terra a lo llarc de la superfície terrestre. El moviment de les plaques pot ser lateral, a lo llarc d'una falla transformante llímit o vertical o per subducción.

Algunes zones del món que són particularment propensos a este tipo d'events són la costa oest d'Amèrica del Nort (especialment Califòrnia i Alaska), la regió nort-oriental del Mediterràneu (Grècia, Itàlia i Turquia en particular), Iran, Nova Zelanda, Indonèsia, Índia, Japó i algunes parts de China.