Terremot del Cusco de 1950

El terremot del Cusco de 1950 va ser un sisme ocorregut el 21 de maig de 1950. El seu epicentre es va localisar prop de la ciutat del Cuzco, Perú. Va ser un event molt destructor que va ocasionar la mort d'unes 1,581 persones, danys en més del 50 % dels edificis i vivendes de la ciutat i solsides de montanyes i cerros de les rodalies.

Ocurrències

El terremot va ocórrer a la 1:39 de la vesprada del dia 21 de maig de 1950, dumenge, i va tindre una duració que varia segons les versions ya que alguns la calculen en sis segons i uns atres en dotze. Gran part de la població es trobava fòra de les seues cases per l'expectativa generada pel joc d'un partit amistós de fútbol entre les esquadres del Cienciano cusqueño i el Sport Boys del Callao.

Mija hora despuix del terremot, els operadors de Radi Cusco varen poder reiniciar transmissions demanant ajuda. La primera ràdio que va contestar el cridat va ser Ràdio Continental d'Arequipa. Hores despuix es va conseguir la conexió en Ràdio Nacional del Perú i la transmissió no només donava senyes de lo ocorregut sino que també propalaba mensages dels habitants. Els habitants de la ciutat es varen organisar eixe mateix dia establint carpes en l'Avinguda Pardo i disponent el sepeli dels cadàvers que s'havien anat acumulant en el Hospital Antonio Lorena que era l'únic hospital de la ciutat en aquells dies.

Al sendemà, 22 de maig, va aplegar a la ciutat del Cusco el Ministre de Salut i Obres públiques, Coronel Alberto López Flores. Despuix de l'informe del ministre, el dia 23 va aplegar al Cusco el president Manuel A. Odría. Al seu regrés a Lima, el president va oferir impulsar la reconstrucció del Cusco, la mateixa que es va vore beneficiada en l'expedició d'una llei que va establir un impost del 20% a les vendes dels estancs de tabac per a la reconstrucció.

Gran part dels danys varen ser atribuïts a tres raons principals: l'intensitat del moviment sísmic, l'estat d'abandó de les construccions en la ciutat majorment defectuoses i carents de manteniment i, finalment, els treballs d'desescombro realisats per peons camineros que varen ocasionar el 20% dels derrocaments. En total, dos terços de la ciutat va quedar inhabitable.

Conseqüències

El sisme va ocasionar liqüefacció del sol generant l'alçament del nivell freàtic al sur de la conca del Cusco. Es varen generar clavills importants en zones agrícoles del districte de Sant Sebastià lo que va donar indicis de l'existència d'una falla geològica en dita zona. Les fisuraciones es varen generar en una llongitut de 5 quilómetros en obertures de fins a 2 metros de profunditat i 10 a 50 metros de llongitut. En algunes d'eixes fractures va sorgir aigua i arena durant el terremot. Els clots produïts per la eyección tenien prop de 2 metros de diàmetro i l'arena al voltant de la fractura tenia una gruixa d'1 a 2 centímetros. Aixina mateix, durant el sisme, dites fractures varen abocar chorrada d'aigua que varen alcançar 1 a 2 metros d'altura.

En la ciutat, els edificis que més danys varen sofrir varen ser les iglésies i convents construïts durant la colónia. Entre elles es conten el convent de Sant Dumenge, La companyia de Jesús, el local de l'Universitat Sant Antonio Abad ubicat en la Plaça d'Armes, el Convent de Santa Catalina i les iglésies de Belén i Sant Sebastià. Els Barris de Belén i Santiago varen ser els més afectats, i la majoria de morts va ser trobada en el lloc denominat Pilota Cancha (ubicada entre el carrer Ayacucho i Matarà). Aixina mateix, les avingudes el Sol, a on es derrumó el antigo teatre municipal, i Pardo varen sofrir el colapse de varis dels seus immobles.

Despuix del terremot, la població, l'Estat i els governants locals es movilisen sense posar-se d'acort per a enfrontar les accions de reconstrucció, lo que fa que es demane el respal de l'UNESCO. Esta entitat va manar en 1951 una missió baix el mando del historiador nortamericà George Kubler (1951), els qui varen estar en el Cusco entre juny a agost de 1951. després de realisar l'inventari respectiu, imponen el conservacionisme culturalista, que busca mantindre l'essència i caràcter urbà–arquitectònic de la ciutat. Segons l'evaluació de la Missió Kubler, es varen calcular els danys en 33 millons de dólars, varen quedar destruïdes 3,000 casonas, i de les restants només 1,200 estaven en condicions de ser habitades. Varen quedar sense alberc 30 a 40 mil veïns, 15 mil dels quals es varen instalar en carpes i veles en camps de deports, carrers i places.

El 26 de decembre de 1950, el Congrés de la República va emetre la Llei 11551, la mateixa que va ser promulgada pel president Odría el 31 del mateix més. Dita norma va declarar d'interés públic i de necessitat nacional la reconstrucció de la ciutat del Cusco i, per a això, va aumentar el preu dels cigarrets, cigarros i tabac de pipa en un 20%. Eixe monte generaria un conte denominat "Reconstrucció del Cuzco" i seria entregat de la següent manera: 20% de lo recaptat s'entregaria a la Corporació Nacional de Vivenda per a la construcció d'Unitats Veïnals en el Cusco. 30% es destinaria al foment de l'indústria en el departament donant preferència a materials de construcció i força hidroélectrica i a l'expropiació de predios necessaris per a la reconstrucció de la ciutat. Finalment, el 50% restant s'entregaria al Banc Hipotecari del Perú per a que ho ampre en el otorgamiento de préstams hipotecaris als propietaris dels predios que requerixquen reconstrucció.

Esta norma va generar un efecte positiu en el règim jurídic de la ciutat degut a que per a accedir als préstams hipotecaris, els propietaris requerien tindre saneados els documents que acrediten el seu dret de propietat. No obstant, en una ciutat colonial com el Cusco, molts dels immobles no contaven en dits documents sent necessari en varis casos realisar consultes en els archius històrics per a obtindre'ls o iniciar processos judicials en eixe fi. Esta situació va alcançar també a les órdens religioses que tenien predios centenaris en la ciutat. D'eixa manera es va conseguir obtindre un sanejament catastral actualisat de gran cantitat d'immobles ubicats en la zona històrica del Cusco.

Les obres de reconstrucció de la ciutat es varen iniciar el 19 de giner de 1952 en coordinació en l'UNESCO, el Ministeri de Foment i Obres Públiques, el Banc Hipotecari, entre unes atres. Un atre efecte no previst de la reconstrucció va ser el derrocament de vàries casonas cusqueñas per a reconstruir-les en nous materials o per a la busca de tesors, denominats coloquialmente com "tapats", que varen ser trobats en alguns casos. Aixina, s'afirma que la major destrucció del Cusco antic no va ser obra del terremot sino de la reconstrucció.