Terremot de Vrancea de 1977

Archiu:1977 Vrancea earthquake.jpg

Terremot de Vrancea de 1977

El terremot de Vrancea de 1977 va tindre lloc el divendres, 4 de març de 1977, a les 21:21 (hora local) i es va sentir principalment en els Balcans. Va tindre una magnitut de 7,5 en l'escala de Richter, en epicentre en Vrancea, Romania, a una profunditat de 94 km.

El terremot va matar aproximadament 1.578 persones, de les quals 1.424 en Bucarest i va deixar més d'11.300 ferits. A causa del terremot, Nicolae Ceausescu va suspendre el seu viage a Nigèria. Més de 35.000 vivendes varen ser destruïdes, i el dany total va costar més de 2 mil millons de dólars. El major dany va ser provocat en Bucarest, a on més de 33 edificis es varen derrocar. La majoria d'eixos edificis varen ser construïts abans de la Segona Guerra Mundial i no varen ser reforçats. Molts edificis importants en Bucarest no varen ser reconstruïts, aixina que es va netejar el lloc i més tart es construiria el Palau del Parlament Rumà. Despuix del terremot, es varen construir edificis més resistents.

En Bulgària, el seisme és conegut com a «terremot de Vrancea» o «terremot de Svishtov». Tres edificis es varen derrocar en esta ciutat i varen morir més de 100 persones. Molts atres edificis varen ser danyats, inclús l'Iglésia de la Santa Trinitat. En la RSS de Moldàvia, el terremot va destruir i va danyar molts edificis. En la capital, Chisináu, cundió el pànic.

Reaccions de la gent

Moltes persones varen entrar en pànic i varen eixir als carrers. Açò és lo que va dir Mircea Nemigean a la Societat Rumana de Televisió:

Era centinela, en el sostre d'un important edifici militar; en el sèptim pis. La nit era molt clara i es vea tot a lo llunt. De sobte, senzillament no sentia el sol baix els meus peus. Em vaig agarrar d'alguna cosa i mirava cap a tots els costats per a vore lo que passava. Pero no podia creure lo que veen els meus ulls. Lo que conseguia vore con els ulls, tots els pisos s'agitaven. Tots els blocs d'apartaments s'inclinaven d'un costat per a un atre, com els arbres en una tormenta. Les primeres ones eren verticals. Semblava que es parava, pero va escomençar en ones horisontals. Semblava que el cel es partia per la mitat. Sentia dispars a lo llunt, després uns sons molt forts, venia de tots els costat; se sentia encara més fort. Es va parar, pero després va tornar, pero esta volta en una olor a cremat. De sobte es varen parar les llums... en el cel hi havia un gran arc de fòc, com si es produïra un curtcircuit... I llavors vaig dir "Ya està, va acabar en la ciutat".