Anar al contingut

Terremot de Sonora de 1887

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El terremot de Sonora de 1887 va ser un sisme que va succeir el 3 de maig de 1887 a les 22:13 (Hora UTC) en epicentre al sur de la frontera entre Arizona i Mèxic en el vall de Sant Bernardino, a lo llarc del front occidental de les montanyes de la Serra Mare i va alcançar una magnitut estimada de 7.6Mw.[1] És històricament el terremot més fort en l'història de l'estat de Sonora en Mèxic i un dels terremots que més danys va deixar en Sonora i en l'estat d'Arizona en els Estats Units.

Conseqüències

[editar | editar còdic]

El terremot va deixar severs danys i varis morts en l'estat de Sonora en Mèxic i Arizona en els Estats Units, entre els danys més reportats varen ser: solsida d'estructures, efectes de liqüefacció, fissures, solsides, moviment d'objectes, entre atres conseqüències.

En Santa Ana el terremot va provocar el colapse de vàries cases i varis clavills varen ser reportats incloses en una iglésia, es varen observar solsides en vàries montanyes que varen alçar núvols de pols; també es varen reportar que es varen obrir varis clavills en el sol de les quals fluïa aigua.

En el poble de Bacadéhuachi, una iglésia anomenada "Sant Luis" va ser parcialment colapsada, i es varen reportar atres danys severs els quals en total varen ser valorats en 21,955.00 pesos (ajustats a l'inflació de l'any 1887) per al poble.

En el poble de Bacerac tots varen resultar ilesos no obstant va sofrir molts danys, es va reportar que 435 habitacions varen ser destruïdes, el dany per les collites arruïnades pel terremot va ser de 5,301.00 pesos, el valor dels danys urbans varen ser de 29,170.00 pesos, pels danys suburbans 12,752.00 pesos i atres danys varen sumar 8,976.00 donant un total d'una pèrdua econòmica total per al poble de 84,205.00 pesos (ajustats a l'inflació de l'época).

En Bacoachi es va reportar que tots els edificis varen ser danyats, casi totes les escoles, iglésies i cases varen ser destruïdes, es varen obrir forats grans i profunts en montanyes en la zona, en rius i marismas es varen obrir grans clavills que tiraven torrents d'aigua.

Entre el poble de Fronteres i el poble de Badehuachi es varen formar 3 grans clavills, els manantiales existents en el menut poble de Badehuachi varen aumentar considerablement el seu volum d'aigua, apareixent en abundància aigua, inclús en els manantiales que ya es trobaven secs per la estació de l'any. En el poble de Badehuachi i Vila Hidalgo (anteriorment: Oputo), a causa del terremot, tres fonts permanents d'aigua en cada llogaret es varen secar. El volum d'aigua en el riu va aumentar considerablement, perque abans del terremot no hi havia més aigua en el rec i canals.

Entre els fenomens que varen seguir al terremot, va cridar molt l'atenció dels habitants de Sonora, el repentí i inesperat aument del cabal dels afluents del riu Yaqui, inclosos els afluents dels rius Batevito i Bavispe aixina com l'aparició de nous manantiales i la desaparició d'uns atres.


En Bavispe es varen derrocar residències, tendes i les iglésies varen quedar completament destruïdes, grans roques varen caure en les parts altes de les montanyes, varen aparéixer profunts clavills en els carrers, pels matins i les vesprades apareixia una intensa boira. El valor dels danys causats a l'iglésia de Bavispe s'estima en 60.000 pesos. De les vivendes destruïdes, la major part estava en el nort i este costat del poble. El número d'habitacions destruïdes va ser de 692, el valor dels danys causats en Bavispe i Sant Miguelito va ser de 133,994 pesos. Entre 35 i 40 persones varen ser enterrades en les ruïnes i vàries varen resultar ferides en els pobles de Bavispe i Opusura. Es varen registrar en Bavispe, entre 35 i 48 morts, i entre 25 i 208 ferits, inclús algunes fonts citaven que tota la població havia segut destruïda, no obstant, mai varen poder ser confirmades.[2]

En Benson (Arizona), els rellonges es varen detindre, varis edificis varen resultar danyats per greus clavills. Les pèrdues econòmiques s'estimen en cada edifici entre 200 i 1000 dólars (ajustats a l'inflació de l'época). Els durmientes es varen despertar, les dònes i els chiquets varen eixir corrent de les seues llars. El moviment ondulatorio va ser suficient per a produir marejos. Una rajola que caïa d'un edifici va colpejar a una senyora en el costat del cap tallant el cuiro cabellut greument. El moviment va ser descrit com un balancege o sacsada del sol, en alguns moviments violents. Va badar el sol en alguns llocs. En alguns casos, el suministrament d'aigua es va tallar per complet i en uns atres es va aumentar.

En Bisbee (Arizona) es va reportar que els vidres feyen soroll molt fort, plats i les botelles varen caure al sol i es varen trencar, algeps va caure de les parets i es varen fer lleus rasgaduras, miners baix la superfície va sentir el terremot clarament, pedres varen caure per les ales de les montanyes, el dany va ser lleu en eixa zona.[2][3]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Geo-UNAM : bolletí informatiu de l'àrea de ciències de la terra.Consultat el 15-5-2021.
  2. 2,0 2,1 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada :0
  3. USGS Numbered Séries.doi:10.3133/pp1527.Consultat el 15-05-2021.