Terremot de Sant Joan de 1944
El terremot de Sant Joan de 1944 va ocórrer a les 20:52 (UTC -3) del dissabte 15 de giner d'eixe any , i va tindre el seu epicentre a 20 km al nort de la ciutat de Sant Joan, en les proximitats de la Laja (departament Albardón). Es va estimar la seua magnitut d'ones superficials (Ms) de 7,5. Sobre la magnitut de moment (Mw)[1] va ser calculada anys més vesprada en 7,6cita requerida la profunditat entre 11 i 16 km. Este sisme en Argentina es considera l'event natural més destructiu que s'haja registrat en l'història del país. La seua intensitat màxima va ser de 9 en la escala de Mercalli modificada.
Este terremot pot entendre's com un estudi case control sobre l'urbanística, la planificació, el control estratègic i la prevenció de catàstrofe, inexistents fins a 1944. Va influir en la creació de el SIFEM (Sistema de Prevenció de Catàstrofe Naturals) en Argentina.
El terremot va destruir el 80 % de la Ciutat de Sant Joan. Si be les primeres estimacions parlaven de 15 000 víctimes,cita requerida entre morts i ferits, estudis posteriors (Healey, 2002, Mendoza, 2004, Alvarado i Beck, 2006) varen indicar que el número de morts en este terremot va ser d'al voltant de 9000 persones. Molts dels fallits mai varen ser trobats. Despuix del terremot es varen començar a prendre mides per a conseguir la reconstrucció de Sant Joan, es va crear un organisme que va encarar un pla regulador per a la construcció antisísmica ya que el 98% de les construccions de l'época eren d'atobó.
Pot afirmar-se que els efectes desastrosos del sisme es varen deure no solament a la violència del moviment, sino a la pèssima calitat de l'edificació, per l'absència absoluta de llegislació o de bones pràctiques de construcció. La ciutat tenia antecedents de moviments sísmics en localitats de la Regió de Que el seu, abans i despuix de 1900.
Context urbanístic
[editar | editar còdic]La major part de Sant Joan era d'atobó pesat, d'estil espanyol, la qual cosa va implicar que al moment del terremot no pogueren sostindre els sostres, lo mateix que les fronteres, en general altes, lo que va produir moltes morts baixe eixes fronteres en voler eixir de les seues cases quan va començar el terremot. Era l'arquitectura pròpia de l'auge vitivinícola, durant el model agroexportador Sant Joan havia quedat aïllada del país, i condenada a ser una província a on imperava el monocultivo, la situació de les classes populars i de les miges estava marcada per una economia de subsistència, per lo que més del 90 per cent de les cases eren d'atobó i no de material.cita requerida
Obres de reconstrucció
[editar | editar còdic]
L'estudi del terremot, i el seu Consell de Reconstrucció. El Consell de Reconstrucció va ser creat per a planificar i reconstruir la ciutat destruïda. Es va crear un Pla Regulador Urbà, que va permetre convertir a Sant Joan en una ciutat modele en pràctiques antisísmicas.
L'obra del Consell de Reconstrucció va ser importantíssima: va crear el Còdic d'Edificació, va proyectar i va construir numerosos edificis de caràcter públic, administratiu, sanitari, municipal, escolar i obres urbanístiques, gran part de les quals estan en funcionament. Pero eixe Organisme provincial va desaparéixer en 1961. L'influència del Moviment Modern és especialment notable en les obres d'arquitectura institucional que es varen localisar en l'Eix Cívic. La decisió d'obrir esta avinguda i ubicar a lo llarc d'ella els més importants edificis públics li va donar a Sant Joan un aspecte totalment distint al que havia tingut. Es percebien com les repostes per a la conformació de la societat, que es gestava baix l'influència de canvis tecnològics, científics i econòmics. El pla Pastor proponia l'ubicació dels edificis públics, un pla ferroviari, l'obertura de l'Avinguda Central, i donava prescripcions urbanístiques. El Consell de Reconstrucció va canalisar la major part dels seus esforços en la construcció de l'obra pública. Mentres els edificis de jerarquia provincial i nacional eren emplaçats sobre l'eix d'Avinguda José Ignacio de la Roça, les escoles, llocs sanitaris i la seguritat es varen ubicar en el criteri d'armar “nodos” en els sectors del caixco urbà i la perifèria.[2] La descentralisació de les funcions cívic-comercials a lo llarc de l'avinguda Central tenia com a objectiu lliberar al centre de Sant Joan d'un tràfic i estacionament excessiu.
Els morts són situats en térmens d'entrega a la pàtria davant els pecats del lliberalisme. L'interventor en Sant Joan, Uriburu, sosté que els sanjuaninos expiaron “per sí els vicis propis i del país sancer” en referència a les condicions del lliberalisme havia somés a gran part de les classes populars sant juaninas, que durant décades s'havien vist obligades l'utilisació forçosa de l'atobó com a material de construcció per les seues condicions econòmiques no li permetien l'accés a millors materials de vivenda.cita requerida
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ https://www.diariohuarpe.com/actualidad/locales/a-72-anos-del-terremot-del-44-que-deixe-la seua-marca-en-sant-juan/
- ↑ El terremot i la reconstrucció de Sant Joan: una mirada integral dels fets, història i política", Centre Internacional de Ciències de la Terra UNQue el seu
- Este artícul conté una traducció derivada de «Terremoto de San Juan de 1944» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.