Anar al contingut

Terremot de Sant Joan de 1894

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Terremot de Sant Joan de 1894

El terremot de Sant Joan de 1894 o simplement conegut com el terremot de 1894 va ser el major moviment sísmic de la història argentina en una magnitut 7,5 en l'escala de Richter que va ocórrer en la província de Sant Joan (després es va estendre a atres províncies com La Rioja), el 27 d'octubre de 1894, a les 19:30 (UTC-3)

Característiques

[editar | editar còdic]

Va ser el terremot en registre 2.º fort en Argentina, en una magnitut de 7,5 en l'escala sismológica de magnitut de moment. El seu epicentre es va localisar en el noroest de la província de Sant Joan, aproximadament a {{ |dms-lat=29°48′S |dms-long=69°00′O |dec-lat=-29.8 |dec-long=-69 |param=29_48_S_69_00_W_|default=dms|name=}}</noinclude>, i una profunditat de 30 km.

El terremot va ser sentit en un grau IX en la escala de Mercalli. Va causar gravíssims danys i víctimes en la província de Sant Joan, aixina com en La Rioja, i menors danys en Catamarca, Còrdova, San Luis, Mendoza, i fins a a més de 500 km de l'epicentre.

En LaRioja

[editar | editar còdic]
La catedral de La Rioja ''Sant Nicolás de Bari'' (que es troba en la Plaça 25 de Maig) totalment destruïda despuix del sisme

Per eixos anys la capital de la Rioja contava en uns 14.000 habitants i les cases dels rioixans majorment estaven fetes d'atobons i vores, després de dit terremot la majoria de les cases quedarien destruïdes a on era impossible eixir si els ciutadans permaneixien adins de les seues cases.

Durant eixa época, des de 1892, en la província governava Guillermo San Román del Partit Autonomiste Nacional

La pols que va alçar del sol el terremot de Sant Joan era tan massiu que ya ni es podia vore la llum del sol, La majoria de les cases estaven totalment destruïdes i casi tots els edificis públics varen ser afectats pel sisme. De les catedrals de la Rioja, la de Sant Dumenge va ser l'única que va resistir la tremolació sense que pràcticament s'hagueren produït en ella averies d'importància, a excepció del campanar que es va derrocar en parts. La basílica de Sant Nicolás de Bari, ubicada front a la plaça principal va quedar parcialment destruïda i va caldre apuntalar les seues parets, posteriorment construïda en 1910 i inaugurada en 1912.


Referències

[editar | editar còdic]