Terremot de Montesa de 1748

El terremot de Montesa va ser un fort moviment sísmic ocorregut el dia 23 de març de 1748 en la comarca valenciana de la Costera, en epicentre en la localitat de Montesa (Espanya). Un sisme d'igual intensitat es va repetir pocs dies despuix, també en el mateix epicentre, el 2 d'abril.

Història

El terremot del 23 de març va ocórrer al voltant de les 6:30 de la matinada, despuix de copioses i fortes pluges. Va durar dos minuts en Valéncia. Al terremot del dia 23 varen seguir oscilacions menys violentes, fins al dia 2 d'abril, data en la que un terremot tan fort com l'anterior va destruir casi per complet lo que quedava en la zona. Els efectes devastadors es varen estendre sobre els pobles de les governacions de Xàtiva i Montesa, segons senyes dels historiadors Antonio Cavanilles, Carlos Sarthou i el croniste Teodoro Llorente, al que citem a continuació:

“Amanecer el dia 23 de març de 1748. Despuix de copioses pluges, somreïa bella la primavera... Els clercs del Sacre Convent havien resat en cor les Hores menors, i alguns d'ells estaven celebrant missa. De sobte varen sentir tremolar la terra als seus peus, bambolearse les parets i desplomar-se les voltes en horrible estrèpit. Eren las seis y cuarto del matí. L'iglésia i totes les construccions del castell es venien avall. Un prolongat tro eixia d'aquelles ruïnes i un núvol de pols les envolia. A les dos hores, una atra sacsada va completar la destrucció. Repitióse l'estrèpit i la polseguera; caïen rodant per la montanya els sellars despresos dels murs...”

Teodoro Llorente

“En Enguera, Entancada, Canals, Sellent i demés pobles de la costera, el terremot va registrar una gran intensitat, produint desastres, derrocant-se cases, iglésies, campanars, solsida de penyes....va obrir grans clavills en la terra, aplegant a alcançar una llongitut d'una llegua”

Teodoro Llorente

En Montesa va destruir casi en la seua totalitat al Castell militar (les ruïnes del qual hui encara s'observen), quedant sepultats entre les seues enrunes la gran part de les seues moradores, resultant fallits 18 persones, entre flares i cavallers. Els flares supervivents de la Orde de Montesa, es varen traslladar en juliol de 1748 a Valéncia, a l'iglésia del Palau del Temple, fins que el rei Don Fernando VI, gran maestre de l'Orde, va decretar la construcció d'un nou convent.