Terremot de Meiō de 1498
El terremot de Meiō (明応地震 Meiō Jishin?) o terremot de Nankai de 1498 va ser un megaterremoto que va ocórrer front a la costa de la regió de Nankaidō, Japó, al voltant de les 8:00 a. m.[1] del 20 de setembre de 1498. El terremot va ser de magnitut 8.6 Ms i va generar un poderós tsunami, conegut per haver arrasat l'edifici que contenia al famós Gran Buda del temple Kōtoku-in en Kamakura, considerat hui Tesor Nacional de Japó. Encara que no es coneix en exactitut el número total, s'estima que va haver entre 26 000 i 31 000 fallits.[2]
El nom Meiō es referix a l'era japonesa en que va ocórrer el terremot, que comprén entre juliol de 1492 i febrer de 1501.[3]
Tectónica
[editar | editar còdic]
La costa sur de l'illa d'Honshū recorre de manera paralela a la fossa de Nankai, que marca la subducción de la Placa Filipina baix la Placa Euroasiàtica. El moviment en eixe vora convergent genera numerosos terremots, alguns d'ells considerats com megaterremotos. La fossa de Nankai té cinc segments (nomenats de la A a l'I) que es poden trencar independentment,[4][5] i els segments tant solo com a junts han generat ruptures en els últims 1300 anys.[6]
Els megaterremotos de la fossa de Nankai tendixen a ocórrer en segments pares, en un interval de temps relativament curt entre ells. Per eixemple, despuix del terremot de 1498 varen succeir dos megaterremotos en 1854 (terremot de Ansei-Tōkai i terremot de Ansei-Nankai) i després dos megaterremotos en 1944 i 1946 (terremot de Shōwa-Tōnankai i terremot de Shōwa-Nankai). En cada cas, els segments del noreste feyen ruptura en el primer megaterremoto abans que els segments del suroest, en ocórrer el segon megaterremoto.[7]
El terremot de 1498 es creu que va crear una ruptura en els segments C, D i I, i possiblement també en els A i B. Si abdós parells de segments varen presentar ruptura, este fenomen va poder haver-se donat de manera simultànea, o molt propencs en el temps o no varen ser diferenciats per les fonts històriques.[5]
Terremot i tsunami
[editar | editar còdic]
Les tremolació severes generades pel terremot varen ser registrats des de la península de Bōsō en el noreste fins a la península de Kii en el suroest. Un tsunami va ser registrat en la baïa de Suruga i en Kamakura, a on va destruir l'edificació que contenia l'estàtua del Gran Buda en el temple Kōtoku-in, i des de llavors s'ha mantingut dita estàtua a l'aire lliure.[10] També existix evidència de registres de liqüefacció de sol en la zona de Nankai.[11] Depòsits de tsunami atribuïts al terremot varen ser descrits des de les planures costeres propenques a la fossa de Sagami i la península de Izu.[12]
El llac Hamana, ubicat a l'oest de la ciutat d'Hamamatsu, es va convertir en un llac d'aigua salobre degut a que el tsunami va travessar les terres baixes que la separaven del Oceà Pacífic i va alterar la seua topografia.[13]
| Zona actual | Altura estimada de l'ona | ||
|---|---|---|---|
| Hatori (1975)[14] | Iida (1985)[15] | Tsuji (2011)[16][17] | |
| Kamogawa, Chiba | 5m | 4-5m | |
| Kamakura, Kanagawa | 8-10m | ||
| Enoshima, Kanagawa | 5-6m | ||
| Hachijōjima, Tòquio | 4m | ||
| Nishiizu, Shizuoka | 5m | 4-5m | 10m (Santuari Sawa) |
| Izu, Shizuoka | 22m (Myōsō-ji) 18m (Sakaegen-ji) | ||
| Numazu, Shizuoka | 20m 36.4m (Hirame Taira) 16m (Kōho-in) | ||
| Shimizu-ku, Shizuoka | 5-6m[18] | 10m (Muramatsu) | |
| Yaizu, Shizuoka | 6-8m | 7-8m | 10m |
| Omaezaki, Shizuoka | 8m | ||
| Kosai, Shizuoka | 6-8m | 6-8m | |
| Tahara, Aichi | 5-6m | 5-8m | |
| Ise, Mie | 6-8m | 6-10m | |
| Toba, Mie | 8-15m | ||
| Shima, Mie | 8-15m | ||
| Kumano, Mie i Shingū, Wakayama |
4-5m | 4-6m | |
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «IISEE search page» (en anglés). Consultat el 7 de novembre de 2015.
- ↑ «Comments for the Tsunami Event» (en anglés). Consultat el 7 de novembre de 2015.
- ↑ Nussbaum, Louis-Frédéric. (2005). "Mei-ō" en Japan encyclopedia, p. 625; n.b., Louis-Frédéric és seudònim de Louis-Frédéric Nussbaum, vejau Deutsche Nationalbibliothek Authority File. (en anglés)
- ↑ (1975).Tectonophysics.27(2)
- 119–140.doi:10.1016/0040-1951(75)90102-X.Consultat el 13 de novembre de 2009.
- ↑ 5,0 5,1 (2004).Annals of Geophysics.47(2/3)
- 339–368.Consultat el 7 de novembre de 2015.
- ↑ Sieh, K.E. (1981). A Review of Geological Evidence for Recurrence Claves of Large Earthquakes (en anglés).
- ↑ (2007).Underwater Technology and Workshop on Scientific Use of Submarine Cables and Related Technologies, 2007. Symposium on.
- 299–300.Consultat el 7 de novembre de 2015.
- ↑ Plantilla:PDFlink Usami, Tatsuo (1986): Tōkai-oki Shi Daijishin no Jishin Bunpu (Meiō, Hōei, Ansei-Tōkai, Tōnankai Jishin) (東海沖四大地震の震度分布（明応・宝永・安政東海・東南海地震）?), Bolletí Informatiu de Predicció de Terremots, 35, 343-351.
- ↑ Usami, Tatsuo. Saishinhan Nihon Higai Jishin Sōran (『最新版 日本被害地震総覧』?), Associació de Publicacions de l'Universitat de Tòquio, 2003. Plantilla:Ja icon
- ↑ Ishabashi, K. (1981). «Specification of a soon-to-occur seismic faulting in the Tokai District, central Japan, based on seismotectoncs», Simpson D.W. & Pichards P.G. (ed.). Earthquake prediction: an international review (en anglés), American Geophysical Union, pp. 323-324. ISBN 978-0-87590-403-0.
- ↑ (1999).Earth Planets Space.51
- 147–157.Consultat el 7 de novembre de 2015.
- ↑ (2007) «Overview of Holocene tsunami deposits along the Nankai, Sugura and Sagami Troughs, southwest Japan», Satake K., Okal E.A. & Borrero J.C. (ed.). Tsunami and Its Hazards in the Indian and Pacific Oceans (en anglés), p. 494. ISBN 978-3-7643-8363-3.
- ↑ Plantilla:PDFlink Masato Koyama:(2008) Tōkai Jishin wa Donna Jishin ka? (東海地震はどんな地震か？?) ."Jishin bōsai" Gakujutsu Tosho Shuppan, 1498-nen Meiō Tōkai Jishin -Tsunami de Kaigai to Tsunagatta Hamana-ko- Plantilla:Ja icon
- ↑ Hatori, Tokutarō (1975) Hatori, Tokutarō (1975): Meiō 7-nen, Keichō 9-nen no Bōsō oyobi Tōkai-Nankaidō Dai-Tsunami no Namigen (明応7年・慶長9年の房総および東海南海道大津波の波源?), Bolletí de l'Institut d'Investigacions Sismológicas de l'Universitat de Tòquio, 50, 171-185. Plantilla:Ja icon
- ↑ Plantilla:PDFlink Iida, Kumeji (1985): 3. Meiō 7-nen 8-gatsu 25-nichi (1498-nen 9-gatsu 20-nichi) no Meiō Jishin no Shingai to Shindo Bunpu (3. 明応7年8月25日(1498年9月20日)の明応地震の震害と震度分布3. Meiō 7-nen 8-gatsu 25-nichi (1498-nen 9-gatsu 20-nichi) no Meiō Jishin no Shingai to Shindo Bunpu'?), Revista de desastres, tsunamis i terremots de la regió de Tōkai. Plantilla:Ja icon
- ↑ Plantilla:PDFlink Tsuji, Yoshinobu (2011): Rekishi Kiroku no Ue no Mireniamu Tsunami (歴史記録の上のミレニアム津波?)
- ↑ Plantilla:PDFlink Tsuji, Yoshinobu i uns atres (2012): "Kōen Iōshi" Meiō Tōkai Jishin (1498) ni yoru, Suruga-wan Engan no Tsunami Higai (［講演要旨］明応東海地震（1498）による、駿河湾沿岸の津波被害?), Rekishi Jishin, Nº 27, 62. Plantilla:Ja icon
- ↑ Plantilla:PDFlink Iida, Kumeji: 5. Meiō, Keichō, Hōei, Ansei, Shōwa no Kaku Tōkai-chi Tsunami no Hikaku (5. 明応・慶長・宝永・安政・昭和の各東海地津波の比較?) Plantilla:Ja icon
- Este artícul conté una traducció derivada de «Terremoto de Meiō de 1498» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.