Terremot de Liubliana de 1895
.jpg){kind=link}
El terremot de Liubliana (en eslové ljubljanski potres) o terremot de Pasqua (velikonočni potres) va sacsar la llavors capital i ciutat més gran de Carniola, ducado del Imperi austrohúngaro, i hui capital d'Eslovènia el dia 14 d'abril de 1895, Dumenge de Pasqua.[1] Va ser el terremot més recent i més destructiu registrat en la zona.[2][3]
El seisme es va cobrar poques vides, pero els danys materials varen ser quantiosos.[4] Les autoritats municipals, en l'alcalde Ivan Hribar al cap, varen interpretar la catàstrofe com una oportunitat per a acometre un ambiciós pla urbanístic que va modernisar la ciutat i va transformar la seua fisonomia.[5]
Característiques
[editar | editar còdic]
El terremot es va produir a les 20:17 UTC (22:17 hora local) i va tindre una magnitut de 6,1 en la escala de Richter i una intensitat màxima de VIII-IX en la escala de Mercalli.[6] El epicentre del seisme es va situar en Janči, a uns 16 quilómetros a l'est del centre de Liubliana.[7] El hipocentro es va situar a 16 quilómetros de profunditat. La sacsada es va sentir en un radi de 350 quilómetros i un àrea de 385.000 quilómetros quadrats, i va alcançar llocs com Assís, Florencia, Viena i Split.[3] En els dèu dies següents es varen succeir més de 100 rèpliques.[4][6]
Víctimes i danys
[editar | editar còdic]
.jpg){kind=link}
Quan es va produir la primera sacsada, la majoria dels habitants estaven dormint. El pànic es va apoderar de la població, que va eixir als carrers i, sobretot, a les places i parcs, per a protegir-se de la caiguda de rajoles, teixixques i fumerals.[4][5] Les víctimes mortals varen ser poques: en Liubliana i les seues afores varen morir sèt persones i vàries varen resultar ferides, i en Vodice tres chiquets varen quedar sepultats. La majoria de les víctimes mortals ho varen anar per la caiguda de parts de fumerals i cobertes, mentres que algunes varen quedar atrapades per la solsida de teulades. Uns atres varen morir durant les llabors de rescat.[5]
Els danys més greus es varen produir en un radi de 18 km, des d'Ig fins a Vodice.[6] En aquell llavors, Liubliana contava en uns 31.000 habitants i uns 1.400 edificis, dels quals al voltant del dèu per cent varen resultar danyats.[6][4][5] En la plaça Vodnik (Vodnikov trg), un antic monasteri que albergava un colege diocesà femení i una biblioteca va resultar tan afectat que va tindre que ser demolit, i en el temps el solar va acabar convertit en un mercat a l'aire lliure (el Mercat central de Liubliana, en eslové Osrednja ljubljanska tržnica), que en l'actualitat és un lloc emblemàtic de la ciutat.[8] La quantia dels danys es va estimar en 7 millons de florines.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2005).Slavistična revija.53(4)ISSN 0350-6894.
- ↑ «Zmeren potresni sunek v Ljubljani» (en sl). RTV Slovenija.
- ↑ 3,0 3,1 (1995).Geografski zbornik.35
- 45–112.ISSN 0373-4498.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «120 let od "nepopisno strašnega trenutka", ki je spremenil belo Ljubljano» (en sl). RTV Slovenija. Consultat el 29 ago 2023.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «Ljubljanski potres | Zgodbe» (en sl). Siol.net. Consultat el 29 ago 2023.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 «Potresna aktivnost v Sloveniji: Močni potresi v preteklosti» (en sl). Agència Eslovena de Mig ambient. Archivat des d'el original, el 22 july 2013. Consultat el 15 may 2012.
- ↑ Dobnik, Joži (2006). Planinski dom 2. grupe odredov na Jančah (en sl), Društvo Domicilnega odbora kurirjev in vezistov NOV Slovenije. ISBN 978-961-238-581-1.
- ↑ «Vodnikov trg square» (en en). Ljubljana.si. Archivat des d'el original, el 12 abr 2008. Consultat el 20 mar 2008.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Terremoto de Liubliana de 1895» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.