Terremot de Costa Rica de 1991
El terremot de Costa Rica de 1991 (conegut en Costa Rica com a terremot de Llima i en Panamà com a terremot de Changuinola o terremot de Boques del Bou[1][2]) va ser un sisme de magnitut 7.7 en l'escala sismológica de magnitut de moment que va sacsar a eixe país centroamericano i a la zona fronteriça de Panamà a les 15:57 hora local (UTC-6:00) del dilluns 22 d'abril de 1991. La profunditat del sisme es va localisar a 10 quilómetros, mentres que el seu epicentre va ser ubicat en la localitat de Pandora, en la caribenya província de Llima.
És fins a la data el terremot més fort en del que es tinga registre en Costa Rica sobre intensitat es referix. En una magnitut de 7.7 MW
En total es varen registrar 49 morts, 658 ferits i 4452 cases colapsades en Costa Rica, mentres que en Panamà es varen registrar 79 morts i 1061 ferits.[3]No obstant, a pesar de les sifres no va ser el més destructiu que va assotar el país, puix este títul ho ocupa els Terremots de Costa Rica de 1910 més coneguts com els terremots de Cartago.
Efectes
[editar | editar còdic]El terremot va causar danys en un àrea de 8000 km², que varen incloure tot el territori costarricense i el 20 % del de Panamà. Els danys i pèrdues més notables varen ocórrer en llínees vitals, incloent carreteres, ferrocarrils, ponts, ports i aqüeductes.
El sisme va generar un tsunami de 2 metros que va afectar les zones de Cahuita i Port Vell de Talamanca en Costa Rica; ademés ones de tsunami de fins a 0,6 m varen aplegar a illa Bastiments, illa Colón i Carenero en Boques del Bou i Portobelo en Colón, Panamà.[3]
En Costa Rica, va ser necessari reconstruir 309 km de carreteres. En total, els danys en eixe país varen ascendir a 21 991,9 millons de colones.
Efectes geològics
[editar | editar còdic]L'efecte més dramàtic del terremot, des del punt de vista geològic, va anar l'alçament de la llínea de costa del Carib costarricense, des de Moín, al nort, fins a Gandoca al sur. L'alçament màxim va ser d'1,85 m medit en els veïnats de Llima. Per un atre costat, a lo llarc de la costa de Boques del Bou (en Panamà) varen ocórrer subsidencias de fins a 0,9 m.
Un tsunami local es va observar immediatament despuix del terremot en la costa Carib sur de Costa Rica i Panamà, en ones de fins a 2,0 m. Un atre efecte notable, va ser la sismicidad induïda pel terremot, identificada en una àmplia zona de Costa Rica i Panamà.
Els events més importants varen ocórrer el 24 d'abril de 1991 (al sur de Tayutic de Turrialba, 6,1 Ms) i el 4 de maig de 1991 (prop de Boques del Bou en Panamà, 6,2 Ms, 1 mort). També, es va identificar l'elevació del nivell freàtic, que va variar entre 0,5 m i 2,0 m en àrees deltaicas, especialment en Matina i al noreste de Llima. Prop de 3000 km² varen ser afectats per liqüefacció de sols en les terres baixes del llitoral Carib i un àrea de 2000 km² (gran part de la cordillera de Talamanca) va ser devastada per esmonyides.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Benemérito Cos de Bombers de la República de Panamà. «Terremot de Boques del Bou: a 34 anys d'una tragèdia que va marcar l'història nacional». Consultat el 20 de juliol de 2026.
- ↑ sinaproc_panama. «📍#BocasDelToro | 35 anys despuix, la memòria seguix present.». Consultat el 20 de juliol de 2026.
- ↑ 3,0 3,1 USGS. Significant Earthquakes of the World, 1991 [1] archivat en Wayback Machine.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Terremoto de Costa Rica de 1991» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.