Terremot de Cebú de 2025
.jpg){kind=link}
El terremot de Cebú de 2025 va ser un sisme ocorregut a les 21:59:43 hora local (13:59:43 UTC) del dimarts 30 de setembre que va afectar l'archipèlec de les Visayas (Filipines). Va tindre una magnitut 6,9 en la escala de magnitut de moment i la seua epicentre es va localisar front a la costa de la província de Cebú, en la regió de les Visayas centrals. Es va sentir en tota la regió de les Visayas centrals, encara que també en algunes zones de les Visayas centrals, les Visayas orientals i Luzón. S'han registrat centenars de rèpliques
El terremot va matar a lo manco a 69 persones en Cebú; la majoria de les morts es varen produir en Bogo i Sant Remigio. Numerosos edificis i vivendes es varen derrocar, incloent iglésies i hospitals. Es varen emetre alertes de tsunami, es varen produir corts d'electricitat generalisats i esmonyides de terra varen causar danys. En resposta, es varen tancar escoles en vàries zones de l'archipèlec de les Visayas. Es varen desplegar equips de rescat mentres el govern colaborava en les llabors de recobre.
Entorn tectónico
[editar | editar còdic]Les illes Filipines es troben en una zona altament deformada entre el llímit convergent de les plaques Euroasiàtica i filipina, coneguda com el Cinturó Mòvil Filipí. A l'est, la placa filipina es subduce baix les illes en les fosses de Filipines i Luzón Oriental. També hi ha importants complexos d'subducción actius a lo llarc de la costa suroest de Mindanao, en la Fossa de Cotabato, i a lo llarc de la Fossa de Manila, a l'oest de Luzón.[1][2]
El Cinturó Mòvil Filipí (CMF) travessa el sistema de falles filipí; un extens sistema de falles de rumbo de 1200 quilómetros de llongitut i altament segmentat. Este sistema de falles, d'orientació lateral esquerra, s'estén des del surest de Mindanao fins al noroest de Luzón. La deformació per rumbo dins de el CMP es produïx com a resultat de la subducción oblicua de la placa filipina, a on el sistema de falles filipí alberga gran part d'ella.[3] El CMF presenta numeroses zones d'subducción que buzan cap a l'oest o l'est segons la seua ubicació.[4]
En el centre de la Conca del Pacífic es troba l'archipèlec de les Visayas, delimitat a l'oest per la Fossa de Negres i la Zona de Colisió de Mindoro. Les formacions mesozoicas i sedimentàries estan expostes, pero insoportablemente cobertes per formacions del Paleógeno i el Neógeno. Estes formacions sedimentàries es cobrixen posteriorment en roques del Plioceno. Gran part d'estes formacions es convertix en un anticlinorio en orientació NNE, originat per múltiples events tectónicos. Les unitats rocoses del centre de Cebú es dividixen en tres unitats, dividides per zones de cisallament en orientació NE. Tres d'estes zones de cisallament s'identifiquen com a possibles falles, en particular la falla Uling-Masaba, la falla Lutac-Jaclupan i una falla sense nom.[5] PHIVOLCS va informar que, entre 1885 i 2013, Cebú i les províncies propenques varen experimentar a lo manco huit terremots forts en magnituts de M5.0 a M7.2, inclosos els registrats en 2012 i 2013.[6]
Terremot
[editar | editar còdic]El terremot va ocórrer a les 21:59:43 PST el 30 de setembre, en epicentre ubicat 11 quilómetros (6,8 el meu) front a la costa oriental de Daanbantayan en la província de Cebú, Visayas centrals. El Servici Geològic dels Estats Units (USGS) i l'Institut Filipí de Vulcanologia i Sismologia (PHIVOLCS) varen informar un terremot de magnitut de moment (M) de 6,9.[7] L'1 d'octubre, PHIVOLCS va identificar la falla que va causar el terremot. Anteriorment no tenia nom i rara volta es detectava per la seua ubicació submarina, i no havia mostrat cap moviment significatiu durant més de 400 anys.[8][9] L'anàlisis sugerix que el terremot de magnitut 6,9 va ocórrer en una regió que havia acumulat pressió des del terremot de Leyte de 2017.[10]
Rèpliques
[editar | editar còdic]Es varen seguir produint rèpliques despuix del terremot inicial de magnitut 6,9. Per a l'1 d'octubre de 2025, es varen registrar un total de 848 rèpliques,[11] sent la més forta de l'event de magnitut 5.2 a les 22:12 PST el 30 de setembre. Es varen registrar rèpliques en magnituts d'1.4 a 4.8, de les quals 3 varen ser sentides.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ AGU Fall Meeting Abstracts.2007
- G21C–0670.
- ↑ «[1]».
- ↑ Aurelio, 2000, p. 584-597.
- ↑ Mendoza et al., 2022, p. 3.
- ↑ Mendoza et al., 2022, p. 4.
- ↑ «PRIMER ON THE 30 SEPTEMBER 2025 MAGNITUDE (MW) 6.9 OFFSHORE NORTHERN CEBU EARTHQUAKE» (en en). PHIVOLCS. Archivat des d'el original, el 2025-10-01. Consultat el 2025-10-01.
- ↑ «[2]», ABS-CBN. Consultat el 30 de setembre de 2025.
- ↑ «Cebu earthquake caused by fault that had not mogau for 400 years — PHIVOLCS» (en en). GMA News Online. Consultat el 2025-10-01.
- ↑ Du. «Phivolcs still studying unnamed offshore fault that caused Cebu quake» (en en-us). Rappler. Consultat el 2025-10-01.
- ↑ Geronimo. «Cebu is not known to be as quake-prone — until the September 30 earthquake» (en en). Rappler. Consultat el 2025-10-01.
- ↑ «[3]», GMA Network. Consultat el 1 d'octubre de 2025.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Terremoto de Cebú de 2025» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.