Anar al contingut

Terremot d'Atenes de 1999

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Ricomex 1.jpg
Ricomex industry (Vileda)
Archiu:Ricomex 3.jpg
Ricomex industry (Vileda) monument

El terremot d'Atenes de 1999 va ser un terremot de magnitut 6.0 graus en l'escala Richter que va ocórrer a les 14:56 hora local del 7 de setembre i va durar 4 minuts en Ano Liosia, Grècia, una menuda ciutat propenca a la capital del país Atenes. La tremolació va tindre la seua epicentre a aproximadament 133 quilómetros al noroest del centre de la ciutat, en un àrea poc poblada entre la ciutat de classe treballadora d'Acarnas i el parc nacional del Mont Parnés.[1] La seua proximitat a l'Àrea Metropolitana d'Atenes va resultar en danys estructurals extensos, principalment a les ciutats propenques d'Ano Liossia, Acarnas, Fyli i Thrakomakedones aixina com els suburbis del nort ateniense de Kifissia, Metamorfosi, Kamatero i Nea Philadelphia. Més de 100 edificis (incloent tres grans fàbriques) en eixes àrees varen colapsar atrapant a una gran cantitat de persones entre les enrunes i dotzenes d'edificacions varen quedar molt danyades; 143 persones varen perdre la vida i al voltant de 1600 varen resultar ferides en un dels desastres naturals més mortíferos que Grècia va sofrir en casi un sigle. L'event va prendre per sorpresa als sismólogos grecs per ser causat per una falla prèviament desconeguda, originant-se en un àrea que, per molt temps, va ser considerada d'una sismicidad particularment baixa. L'acceleració més alta registrada va ser de 8.2 graus, a 15 km de l'epicentre, en atenuació de 8.3 graus d'acceleració del centre.[2]

Configuració tectónica

[editar | editar còdic]
Archiu:1999 Σεισμός Πάρνηθας στα Άνω Λιόσια.png
Ano Liossia.

Grècia és un país sísmicamente actiu, ubicat en una zona complexa d'interacció de les plaques africana, euroasiàtica, de la mar Egeo i d'Anatolia. El sur de Grècia es troba en la placa de la mar Egeo. La placa de Anatolia es mou cap al suroest cap a la placa de la mar Egeo a una velocitat de 3 cm per any en relació en la placa euroasiàtica. Mentrestant, la subducción de la placa africana baix de la placa de la mar Egeo ocorre a un ritme de 4 cm per any a lo llarc de la zona de subducción helènica.[3]

El terremot de 1999 va ser el més devastador i més costós desastre natural en afectar al país en els últims 20 anys. L'últim gran sisme que va afectar a Atenes va ocórrer el 24 de febrer de 1981, prop de les illes Alkyonidas del Golf de Corinto, a 87 km a l'oest de la capital grega. Va registrar una magnitut de 6.7 graus i va causar 20 morts i danys considerables en la ciutat de Corinto, en ciutats propenques i parts dels suburbis occidentals d'Atenes.[4]

A banda de la proximitat de l'epicentre a l'Àrea Metropolitana d'Atenes, este terremot també es va caracterisar pel seu hipocentro de molt poca profunditat combinat en un inusual alt grau d'acceleració. Forts danys inesperats també varen afectar a la ciutat de Adames.[5] Les pèrdues tangibles es varen estimar en 3 billons de dólars. Cap dany estructural significatiu va ser reportat a la municipalitat d'Atenes i els suburbis del sur i est de la capital; l'Acrópolis d'Atenes i el restant dels famosos monuments antics de la ciutat varen escapar ilesos del desastre o varen sofrir danys menors. Una esmonyida de terra, aixina com vàries fissures, es varen registrar a lo llarc del camí cap al pico del Mont Parnés i es varen reportar danys menors en la ret d'aigua i aigüeral pròxima a l'epicentre.[6]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Athens Metropolitan Earthquake, a field report by S. Pavlides, G. Papadopoulos and Th. Ganes
  2. Anastasiadis A. N., et a el. «The Athens (Greece) Earthquake of September 7, 1999: Preliminary Report on Strong Motion Data and Structural Response». Institute of Engineering Seismology and Earthquake Engineering. MCEER. Archivat des d'el original, el 3 de març de 2016. Consultat el 22 de març de 2011.
  3. «Seismicity of the Earth 1900‒2013 Mediterranean Siga and vicinity» (Open-File Report 2010-1083-Q). earthquake.usgs.gov. USGS. doi:10.3133/ofr20101083Q. Consultat el 11 d'agost de 2021.
  4. (2009) «Advances and limitations of the Environmental Seismic Intensity scale (ESI 2007) regarding near-field and far-field effects from recent earthquakes in Greece: implications for the seismic hazard assessment», Palaeoseismology: Historical and Prehistorical Records of Earthquake Ground Effects for Seismic Hazard Assessment, pp. 11–30. doi:10.1144/SP316.2. ISBN 9781862392762.
  5. doi:10.1016/j.physletb.2003.10.071
  6. A. Elenas, ATHENS EARTHQUAKE OF 7 SEPTEMBER 1999: INTENSITY MEASURES AND OBSERVED DAMAGES, ISET Journal of Earthquake Technology, Technical Note, Vol. 49, No.1, March 2003, pp. 77-97