Anar al contingut

Terran 1

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Terran 1

Terran 1 va ser un vehícul de llançament desechable de chicoteta elevació en dos etapes, desenrollat per Relativity Space. El desenroll va començar en 2017 i l'eixida es va retirar en 2023.[1] La majoria de les estructures i components del vehícul es varen fabricar en processos d'impressió 3D.[2] S'esperava que la càrrega útil màxima fora d'1,250 kg a 185 quilómetros òrbita terrestre baixa (LEO). El preu de llançament anunciat de Relativity era de 12 millons de dólars per llançament.

El primer i únic llançament de Terran 1 va tindre lloc el 23 de març de 2023 des de Cap Canyaveral. Va alcançar el max q i l'espai, pero no va alcançar l'òrbita per un fallo en la segona etapa.[3] Despuix del llançament fallanc, Relativity va retirar l'eixida a favor de desenrollar el Terran R reutilisable, molt més gran.[4]

Disseny

Terran 1 constava de dos etapes. La primera etapa estava propulsada per nou motors Aeon 1 que cremaven propulsors de metà i oxigen (metalox) en un cicle generador de gas, cada u dels quals produïa 102,3 kN d'espente. La segona etapa estava impulsada per una única versió optimisada per a buit del Aeon 1,[5] coneguda com AeonVac, que produïa 125,9 kN d'espente en el buit.[6] Abdós etapes varen ser presurisades de forma autógena.[7]

El carenat de càrrega útil media 6,8 metros de llarc i tenia un diàmetro de 3 metros. Terran 1 era capaç de realisar fins a 1.500 quilos a una òrbita terrestre baixa.[8] La relativitat establix comunament una capacitat de càrrega útil d'1.250 kg per a òrbites terrestres baixes de menor inclinament i 900 kg a una òrbita heliosincrónica (SSO).[9][10]

Les estructures primària i secundària de Terran 1 es varen fabricar en una impressora 3D Stargate de Relativity en aleació d'alumini.[11] El 90% del Terran 1 en massa consistia en components impresos;[11] Relativity va afirmar que podien reduir el número de peces en el vehícul 100 voltes en comparació a les eixides fabricades tradicionalment i fabricar aixina un producte de vol orbital a partir d'impressió en 60 dies.[11][12] El vehícul de llançament Terran R en desenroll de Relativity utilisaria les mateixes ferramentes utilisades per a fabricar el Terran 1.[13][14]

Relativity va anunciar un preu per llançament de Terran 1 de 10 millons de dólars en 2019.[15] El preu anunciat per llançament s'havia incrementat a 12 millons de dólars en 2021.[16]

Actualisacions propostes

En febrer de 2022, el director eixecutiu de Relativity, Tim Ellis, va declarar en una entrevista en Ars Technica que els nou motors Aeon 1 de la primera etapa podrien reemplaçar-se per un sol motor Aeon R, en un espente substancialment major. Està previst que el motor Aeon R s'utilise en l'eixida Terran R, molt més gran, de Relativity.[17] Si el vehícul no s'haguera retirat, l'actualisació provablement s'hauria realisat en el quart vol.[17]

Referències

  1. ↑ Baylor. «Terran-1 - Good Luck, Have Fun». Next Spaceflight. Archivat des de l'original, el 2023-01-17. Consultat el 2023-03-24.
  2. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  3. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  4. ↑ Sheetz. «Relativity goes ‘all in’ on larger reusable rocket, shifting 3D-printing approach after first launch» (en en). CNBC. Archivat des de l'original, el 2023-04-13. Consultat el 2023-04-13.
  5. ↑ Sheetz, Michael. «Relativity Space unveils a reusable, 3D-printed rocket to competix with SpaceX's Falcon 9», CNBC, 2021-02-25. Consultat el 2021-07-04.
  6. ↑ «Rockets» (en en-us). Relativity Space. Archivat des de l'original, el 2021-06-11. Consultat el 2021-06-11.
  7. ↑ Clark, Stephen. «Relativity sets launch dona't for first flight of Terran 1 rocket», Spaceflight Now, Pole Star Publications Ltd, 2023-02-22. Consultat el 2023-02-23.
  8. ↑ Relativity Space (August 2020). Terran 1 : Payload User's Guide Version 2.0.
  9. ↑ «Rockets» (en en-us). Relativity Space. Archivat des de l'original, el 2021-06-11. Consultat el 2021-06-11.
  10. ↑ Erwin (2021-03-15). «Relativity Space wins U.S. military contract for 2023 launch». SpaceNews. Archivat des de l'original, el 2021-08-23. Consultat el 2021-06-10.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 Relativity Space (August 2020). Terran 1 : Payload User's Guide Version 2.0.
  12. ↑ Berger (2020-03-03). «Relativity Space has big dreams. Is the company for real?». Ars Technica. Archivat des de l'original, el 2021-08-23. Consultat el 2021-06-10.
  13. ↑ Sheetz, Michael. «Relativity Space unveils a reusable, 3D-printed rocket to competix with SpaceX's Falcon 9», CNBC, 2021-02-25. Consultat el 2021-07-04.
  14. ↑ Burghardt, Thomas. «Relativity Space reveals fully reusable medium lift launch vehicle Terran R», NASASpaceFlight.com, 2021-06-08. Consultat el 2021-07-04.
  15. ↑ Foust (2019-04-05). «Relativity signs contract with Telesat for launching LEO constellation». SpaceNews. Archivat des de l'original, el 2021-08-23. Consultat el 2021-06-10.
  16. ↑ Sheetz, Michael. «Relativity Space unveils a reusable, 3D-printed rocket to competix with SpaceX's Falcon 9», CNBC, 2021-02-25. Consultat el 2021-07-04.
  17. ↑ 17,0 17,1 Berger (2022-02-22). «With eyes on reuse, Relativity plans rapid transition to Terran R engines». Ars Technica. Archivat des de l'original, el 2022-04-12. Consultat el 2022-02-23.
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Terran_1&oldid=1311966»