Terminologia de les illes britàniques
S'usen varis térmens per a descriure les diferents (i a voltes coincidentes) àrees geogràfiques i polítiques de les illas de Gran Bretanya, Irlanda i illes circumdants. La terminologia és freqüentment la causa de confusions, en part per la similitut entre algunes de les paraules usades, pero també perque són usades sense rigor. El propòsit d'este artícul és explicar els significats d'i les relacions entre estos térmens. En resum, els térmens principals i les seues explicacions simples són les següents:
Térmens geogràfics
- Les illes britàniques és un archipèlec consistent de les dos grans illes de Gran Bretanya i Irlanda, i moltes illes chicotetes circumdants.
- Gran Bretanya és l'illa més gran de l'archipèlec.[1][2][3]
- Irlanda és la segona illa més gran de l'archipèlec i es troba directament a l'oest de Gran Bretanya.
- La llista d'illes de les illes britàniques inclou més d'1,000 illes,[4] de les quals 51 tenen un àrea major a 20 km².
Térmens polítics
- El Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nort és la monarquia constitucional ocupant l'illa de Gran Bretanya, les chicotetes illes propenques (pero no l'Illa de Man o les Illes del Canal), i la part noreste de l'illa d'Irlanda. Usualment és acurtat a Regne Unit, Gran Bretanya, Bretanya i com the UK.[5] L'abreujament GB és generalment usada per al Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nort en acorts internacionals p.i. l'Unió Postal Universal, en els còdics de països del ISO 3166 (GB i GBR).
- Irlanda és la república sobirana ocupant la porció més gran de l'illa d'Irlanda. No obstant, per a distinguir a l'estat de l'illa de la que ocupa la major part, o per a distinguir a estos d'Irlanda del Nort, també és cridada «la República d'Irlanda» o simplement «la República». Periòdicament, el seu nom irlandés, Éire, s'usa en contexts anglófonos per a distinguir-ho de «Irlanda del Nort», encara que la paraula «Éire» directament es traduïx com «Irlanda».
- Anglaterra, Escòcia, Gales i Irlanda del Nort són a voltes cridats els països constituents del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nort. Com a alternativa, poden ser cridats com els països del Regne Unit.
- Anglaterra i Gales, Escòcia i Irlanda del Nort són jurisdiccions llegals dins del Regne Unit.
- Gran Bretanya designa els països d'Anglaterra, Gales i Escòcia considerats com una unitat.[5][6]
- illes britàniques consistix del Regne Unit, les Illes del Canal i l'Illa de Man. Estos són els Estats dins de les illes britàniques que tenen al monarca britànic com a cap d'Estat.
Referències
- ↑ ‘’Britain’’ Oxford English Dictionary: “Més desenrollat Gran Bretanya. Com un terme geogràfic i polític: (l'illa principal i chicotetes illes propenques que ho componen) Anglaterra, Escòcia i Gales, algunes voltes en l'Illa de Man”
- ↑ New Oxford American Dictionary: “Bretanya: una illa que consistix d'Anglaterra, Gales, i Escòcia. El nom és en gran part sinònim en Gran Bretanya, pero la forma més llarga és més usual per a l'unitat política.”
- ↑ ”Britain”, Oxford English Dictionary (Online Edition): “Bretanya: 1ª - El nom propi de tota l'illa contenint a Anglaterra, Gales i Escòcia, en les seues dependències; més completament cridat Gran Bretanya; ara també usat per a l'Estat Britànic o imperi com un tot”.
- ↑ No hi ha definicions oficials, pero Escòcia té més de 790 illes propenques – vore Haswell-Smith, Hamish (2004). The Scottish Islands, Edinburgh: Canongate. ISBN 1-84195-454-3. i numeroses illes d'aigua dolça aixina que una llista de les illes britàniques tindria provablement entre 1,000 i 2,000 entrades.
- ↑ 5,0 5,1 ”Great Britain”, New Oxford American Dictionary: “Gran Bretanya: Anglaterra, Gales i Escòcia considerades com una unitat. El nom també és usat lliurement per a referir-se al Regne Unit”.
- ↑ «Countries within a country». Number-10.gov.uk. Archivat des d'el original, el 20 d'agost de 2008. Consultat el 19 de juny de 2010.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Terminología de las islas británicas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.