Terminologia Anatòmica
Vore també: Nomina Anatòmica
La Terminologia Anatomica (TA), en llatí, o Terminologia Anatòmica o Terminologia Anatòmica Internacional, en espanyol, és el cos oficial de nomenclatura anatòmica humana creat conjuntament pel Comité Internacional Federatiu de Terminologia Anatòmica (FICAT, de l'anglés Federal International Committee on Anatomical Terminology) i les 56 associacions membres de les Associacions Internacionals de Anatomistas (Federació Internacional d'Associacions de Anatomistas o IFAA, de l'anglés International Federation of Associations of Anatomists). Es va publicar en 1998 i reemplaça a l'estàndart previ, la Nomina Anatomica (NA), creada en 1950.[1] Terminologia Anatomica conté la terminologia para al voltant de 7500 estructures anatòmiques macroscòpiques humanes.
Marque previ a la creació d'una nomenclatura unificada
[editar | editar còdic]A finals de el XIX, existien al voltant de 50 000 noms anatòmics per a les 5000 estructures descrites. Això propiciava la confusió i el caos en la terminologia, la qual cosa a la seua volta dificultava l'intercanvi de treballs científics, especialment els anatòmics. Per esta raó anatomistas de diferents parts del món varen decidir reunir-se en l'objecte d'unificar els criteris i determinar un idioma universal en les ciències anatòmiques.[2]
Congressos mundials d'anatomia i les seues determinacions
[editar | editar còdic]- En 1895, es va celebrar una reunió de anatomistas de tot lo món en Basilea (Suïssa), en la que es va encomanar al anatomista Guillermo Hiss l'elaboració del còdic anatòmic, una llista que constava d'aproximadament 4500 térmens, denominada Nòmina Anatòmica de Basilea (BNA), i redactada en llatí.[2]
- En 1905, en Gènova (Itàlia), va tindre lloc un Congrés Mundial d'Anatomia, presidit pel Dr. Waldeyer, a on es va propondre la creació d'una comissió permanent encarregada d'estudiar tot lo relatiu al lèxic anatòmic.[2]
- En 1933, en Anglaterra, es va portar a terme una revisió de la nomenclatura, la qual va rebre el nom de Revisió Birmingham (BR).[2]
- En 1935, en Jena (Alemània), es va realisar un Congrés Mundial Extraordinari, en l'assistència d'aproximadament 300 anatomistas del món, en 33 representants, a on es va introduir algunes modificacions a la terminologia existent, denominant-se a esta revisió, Iena Nomina Anatòmica (INA). En esta nova terminologia s'eliminaven els noms propis, i, encara que es recomanava el seu us i de fet era utilisada en la major part de les universitats, existien no obstant algunes que s'oponien al seu us, com la de França.[2]
- En 1950, en Oxford (Anglaterra), es va realisar el Quint Congrés, en el que es va establir el Comité de la Nomenclatura Anatòmica Internacional (IANC), per a treballar en la terminologia anatòmica regularisada, a càrrec dels professors T. B. Johnston i G. A. G. Mitchell.[2]
- En 1955, en París (França), es va portar a terme el Sext Congrés Mundial d'Anatomia. En este congrés es va aplegar a un acort d'adoptar una nomenclatura llatina basada en el Basilea Nomina Anatòmica (BNA) i es va concloure en la formació d'un comité de nomenclatura internacional, el París Nomina Anatòmica (PNA), els principis de la qual varen ser els següents:[2]
- Llevat excepcions, cada estructura anatòmica deurà ser nominada en un sol nom.
- L'idioma universal és el llatí, traduït a l'idioma natiu (del país a on s'estudie).
- Els térmens seran sobretot mnemotècnics, pero és preferible que tinguen valor descriptivo o informatiu.
- No deuen utilisar-se els epónimos.
Durant este congrés es va abandonar definitivament la posició pronógrada adoptada en Jena i es va tornar a la posició ortógrada de la BNA, causant un conflicte en els veterinaris que varen assistir al congrés que duria eventualment a la producció d'una nòmina pròpia, la Nomica Anatomica Veterinària.[3]
- En 1960, en Nova York, es va realisar el Sèptim Congrés Mundial d'Anatomia, i en ell es varen formar subcomisiones per a l'elaboració de nomenclatures en histologia i embriologia.[2]
- En 1965, en Wiesbaden (Alemània), es varen efectuar les últimes modificacions a la terminologia, que va rebre el nom de Nomina Anatomica (Nòmina Anatòmica), i es va determinar de forma unànim lo següent:[2]
- L'idioma anatòmic és el llatí, en traducció a l'idioma natiu.
- Supressió d'epónimos i noms propis
- Utilisació de plans i eixos anatòmics
- En 1970, en Leningrado (hui San Petersburgo, Rússia), es va realisar el Nové Congrés Mundial d'Anatomia, i es varen presentar tres nòmines: de l'Anatomia Macroscòpica, de la Histológica o Microscòpica i la del Desenroll o Embriológica, per a la seua utilisació en totes les escoles de ciències de la salut en el món.[2]
- En 1975, en Tòquio (Japó), es va realisar el Dècim Congrés Mundial, i es varen efectuar esmenes a les nòmines, en les següents conclusions:[2]
- El llatí és l'idioma universal de l'estudi de les ciències morfològiques (traduït a l'idioma vigent en a on s'estudie).
- Cada estructura deu tindre un sol nom.
- Es descarten definitivament els epónimos i noms propis.
- Els noms són simples, breus i en valor informatiu i descriptivo.
- En 1980, en Mèxic, es va portar a terme l'Undècim Congrés Mundial d'Anatomia, i en ell es va discutir i es va acceptar definitivament la nòmina anteriorment citada.[2]
- En 1985, en Londres, es va efectuar el Duodècim Congrés Mundial. Es varen implementar algunes característiques a la nòmina i es varen recomanar texts d'ensenyança en les tres matèries (Anatomia, Histologia i Embriologia), les quals deurien basar-se en la nòmina.[2]
- En 1989, en Riu de Janeiro, es va realisar el Decimotercer Congrés Mundial. La Federació Internacional d'Associacions d'Anatomia (IFAA) va crear un nou comité, el Comité Federal sobre la Terminologia Anatòmica (FCAT). En resposta a l'insatisfacció internacional en el treball del Comité Internacional de Nomenclatura Anatòmica, el comité federal estaria compost de 20 membres de 16 països i de 5 continents. La terminologia anatòmica internacional estava redactada en llatí i devia ser usada com a base per a generar els llistats en atres idiomes. Els principis bàsics d'esta terminologia eren:[2]
- Els noms de les estructures deuen tindre un valor informatiu.
- Se suprimixen els epónimos, degut a que els noms propis varien entre països.
- Se suprimixen els homònims, per a evitar confusions.
- Les estructures en les mateixes regions anatòmiques deuen tindre noms harmonisats.
- En setembre de 1997, en Pequín (China), es va celebrar el Catorzé Congrés Internacional de Nomenclatura. En ell es varen aprovar la sexta edició de la Terminologia Anatòmica i la tercera en la Nòmina Histológica i Embriológica.[2]
- De l'11 al 16 de setembre de 1998, es va celebrar en Roma (Itàlia) el Quinzé Congrés de la Federació Internacional d'Associacions de Anatomistas.[2]
- Del 24 al 29 d'abril de 2006, es va celebrar en les instalacions de la Facultat de Medicina de l'Universitat de Costa Rica la 29ª Reunió del Comité Internacional de Terminologia Anatòmica (FICAT), en la participació de huit experts del món en el camp de la terminologia anatòmica.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Terminologia Anatòmica en el Diccionari enciclopèdic de Medicina Dorland.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 (2007).Revista - Quaderns.52(1)Consultat el 1 d'octubre de 2012.
- ↑ Journal of Vertebrate Paleontology.26(3)
- 511–518.ISSN 0272-4634.doi:10.1671/0272-4634(2006)26[511:ANOFVS]2.0.CO;2.Consultat el 2022-03-22.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Terminología Anatómica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.