Mª Teresa Puerto Ferré

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Teresa Puerto Ferré»)
Anar a la navegació Anar a la busca
Mª Teresa Puerto Ferre

María Teresa Puerto Ferre, coneguda popularment com a Teresa Puerto, és una catedràtica valenciana de llengua anglesa, està llicenciada en Filosofia i Lletres (Filologia Anglesa i Francesa.). També té un màster en Llengües Anglo-Romàniques i pertany a la reconeguda entitat, Colectiu Fullana.

Currículum Vitae[editar | editar còdic]

Conferència de Mª Teresa Puerto
  • Catedràtica de Llengua Anglesa (oposició lliure -40 anys d'experiència docent)
  • Llicenciada en Filosofia i Lletres (Filologia Anglesa i Francesa.). Master en Llengües Anglo-Romàniques.
  • Membre d'INCE (Institut de Calitat de l'Ensenyança del MEC).
  • Coordinadora de Proyectes Sòcrates d'Intercanvi en l'Unió Europea .Conselleria d'Educació i Ciència.
  • Investigadora i coordinadora de proyectes d'Innovació Educativa. Conselleria d'Educació i Ciència
  • Numerosos cursos de formació, rebuts i impartits al voltant de tot tipo de temes educatius i d'investigació.
  • Més de trescents artículs d'opinió en ràdio i prensa nacional i internacional, conferències formatives a colectius docents i socials del Regne Unit (U.K.) i de la Comunitat Valenciana.
  • Analista e investigadora especialisada , en temes educatius de l'Unió Europea , en Llingüística Anglo-romànica , llengua valenciana, Mass Media (Mijos de Comunicació britànics i europeus) , religions en Europa , Hª Contemporànea, dona, Rússia i Païssos de l'Est , i política contemporànea mundial.
  • Participant habitual en la tertúlia del «Poder Valenciano» en Valéncia TeVe televisió i programes de Castelló Televisió: "El Tertulión" i "Joseti Punto y Aparte".

Llibres publicats[editar | editar còdic]

Roval.jpg

Treballs d'investigació (doctorat i postgrau)[editar | editar còdic]

  • “Programa y Metodología del Inglés para la Renovación de las EE MM” (Conselleria d'Educacío i Ciencia”.1986)
  • “Eficacia de las Técnicas de Pre-lectura para el aprendizaje de las Lenguas” (Consellería d'Educació i Ciencia.1987)
  • “El Aprendizaje de la escritura en Lengua Inglesa como destreza comunicativa” (Conselleria d'Educació i Ciencia. 1988)
  • “Needs Analysis for the teaching of English in the Valencian Community” (Consellería d'Educació i Ciencia..1989)
  • “Dirección de un Centro Público de E.S. y Enseñanzas de Régimen Especial”(Consellería d'Educació i Ciencia .1996)
  • “Preventive Approach to A.I.D.S.:materiales curriculares para la prevención del SIDA” (Consellería d'Educació i Ciencia.1995)

Proyectes de l'Unió Europea: Socrates Lingua Action IV[editar | editar còdic]

  • “R.E.A.C.H. :Respect through Educational Awareness of Cultural Heritage”(Socrates Comenius Action I .Generalitat Valenciana.1997)

Cites[editar | editar còdic]

Desde aquel lastimoso día en que leí, publicado por El Mundo/El Día de Baleares (19.05.2002) el sortilegio fabulador por el que el “cunsellé” mallorquín Conrado de Villalonga - ágrafo en Lingüística – decidió, tras una noche de malsueño, que lo que se hablaba en las Islas Baleares no era la histórica lengua mallorquina sino el “infame e infecto dialecto barceloní”, fue entonces cuando entendí claramente que aquellas famosas palabras del nazi_catalanista, admirador del II Reich, Prat de la Riba: “El imperialismo es hijo natural del nacionalismo: cuando éste se encuentra, exultante dentro de sus fronteras, se desborda inundando las tierras vecinas“ se habían hecho realidad en Baleares. Y temblé por los pobres baleáricos, lentos en respuesta y aletargados en su indolencia pasota. Fue entonces cuando entendí a las claras que el complot expansionista diseñado por Prat de la Riba contra mallorquines y valencianos ya estaba en marcha, que iba a tener al panocho barceloní como arma adoctrinadora //de la idelogia del neo-Imperio.CAT y que iba a convertirnos a valencianos y baleáricos en los tontos útiles de tan enloquecido negocio…
Extracte de l'artícul La ”subnormalización” de Mallorca (2014), per María Teresa Puerto Ferre
Los 'filòlecs dogmàtics' que equiparan ese dialecto infame e infecto a la dignidad de nuestra histórica lengua valenciana, insultan al alma social del pueblo valenciano. Si, encima, nos quieren imponer su distorsionada 'unitat lingüística', basada en criterios colonizadores y falsos dogmas, eso alcanza la categoría de insulto y refleja su ignorancia.
'Cientifisme d'escudella' (2003), per Mª Teresa Puerto.
Fra Antoni Canals, fon frare dominic, discípul de Sant Vicent Ferrer, catedràtic de Teologia de la Catedral de Valéncia, autor de la traducció del 'Valeri Màxim' a la llengua valenciana, diu en el seu pròlec: "... perque yo a manament de vostra senyoria, el tret de lati en nostra vulgada lengua materna valenciana, axi breu com he pogut, jatssessia que altres lagen tret en lengua cathalana...
'La llengua valenciana i els nostres clàssics' (Valéncia, 2005), per Mª Teresa Puerto
1946. Josep Romeu funda la Societat Catalana d'Estudis Històrics, braç armat cultural de la burguesia "feixista" catalana per a la "reinterpretació" de l'història. Als seus colaboradors, Miguel Dolç i Guillem Colom els obsessionava una idea: Estendre el "normalitzat" (dialecte barceloní) al Regne de Valéncia.
¿Llengua valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX (Valéncia, 2005), per Mª Teresa Puerto
Sent el Consell Valencià de Cultura una entitat de caracter politic, els seus membres són nomenats pels partits politics, caria i carix d'atribucions per a dictaminar de llingüística, puix les seues decisions estaran sempre contaminades del sectarisme polític. Per lo tant, qualsevol de les seues intervencions, estaran sempre qüestionades per falta de credibilitat.

Les universitats més punteres del mon avançat (al contrari de la nostra) no gosen "emitir dogmàtics dictamens", ni posen anquilosats corsets obsolets a les llengües modernes. El seu paper es investigar i elaborar bons diccionaris que incloguen el lexic del poble, la "parla del poble", que evoluciona, envellix i es renova a la velocitat dels temps.

La moderna llingüística transformacional, encapçalada pel guru americà Noam Chomsky, va en la direcció que marca tan prestigios sabi: "la llengua no depen ni dels llingüistes ni dels polítics, sino de la gent que l'usa"... "la diferència entre llengua i dialecte està en que, darrere d'una llengua hi ha un eixercit i darrere d'un dialecte no".

No obstant, en contra dels criteris marcats per la Llingüística Moderna, el 13 de juliol de 1998 el Consell Valencià de Cultura emet un dictamen sobre lo que se coneix com a "el conflicte llingüístic valencià" i que fon aprovat en el vot favorable dels consellers proposts pel PP i PSOE.

El dictamen del CVC era l'anticip de la creació del corset polític per a la Llengua Valenciana, dissenyat per a la seua assimilació pel fabrià dialecte barceloní (català modern). Un dialecte convertit en llengua pel seu poderós eixercit d'editors
¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Segles XIX y XX. (Valéncia, 2005) per Mª Teresa Puerto Ferré
1979. La seccio de Llengua i Lliteratura de la Real Academia de Cultura Valenciana (RACV) dona a coneixer un nou sistema ortografic per a la Llengua Valenciana, que fon oficialisat i es profundament antagonic en la normativa fabriana del dialecte barceloni, actual catala, impost per el I.E.C. El 9 de giner de 1979 una Orde del Ministeri d'Educacio i Ciencia (BOE nº 48, 24 febrer, pags. 4.996 i 4.997), firmada pel Ministre Iñigo Cavero, autorisava l'ensenyança de la Llengua Valenciana en Bachillerat. En Catalunya, Jordi Pujol (10/06/79), ya instalat en la Generalitat Catalana, deixava entrevore els seus plans futurs, i pronuncia en un ple parlamentari allo tan profetic... : 'Hay que cambiar no ya cuarenta años, sino quinientos años de la Historia de España'. Des d'eixa taxativa orde s'intensificà l'extermini, per assimilacio, de la llengua i cultura valencianes en tota classe de llibres, diccionaris, enciclopedies, llectures, aules docents infantils i universitaries, associacions, mijos de comunicacio, etc..., dissenyats per a dit. Els grans mijos financers catalans han subvencionat generosament moltes conciencies fragils, sense dignitat rendides al poder economic catala. Els definits com a 'tontos utils del País Valencià' per la burguesia nacionalista catalana, seguiren colaborant, eficaçment, al servici dels seus dictats financers.
¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX, (Valéncia, 2005), per Mª Teresa Puerto
Batllori2.jpg
1981. L'oficialisacio de l'ortografia de la seccio de Llengua i Lliteratura de la Real Academia de Cultura Valenciana tingue lloc en un gran acte celebrat el 7 de maig de 1981 en el Real Monasteri del Puig de Santa Maria. Estes Normes del Puig, nomenades 'Normes Ortografiques de l'Idioma Valencià' foren adoptades com a propies per la Comissio Mixta de Bilingüisme, sent publicades de manera oficial per la Secretaria General Tecnica de la Conselleria d'Educacio del Consell Valencià. La societat valencianista Valencia 2000 fa la 1ª edicio de l'obra 'El Crit de la Llengua' del llingüiste i Academic de la RACV Josep Alminyana Vallés i Joan Alarco i Preciado. Una primera recopilacio de testimonis en defensa de la Llengua Valenciana que aporta importants documents originals dels nostres autors entre els sigles XIV i XVIII. Els originals, presentats pel llingüiste Alminyana, acrediten l'incomparable valor historic de l'indiscutible Idioma Valencià.
'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per Mª Teresa Puerto Ferre (Valéncia, 2005)
1987. II Congrés Internacional de la Llengua Catalana, a on queden arreplegats i publicats els noms de tots aquells valencians afins a l'ideologia burguesa/expansionista del nacionalisme català, i que després foren 'màgicament...' habilitats per als cosos docents d'educació primària i secundària de la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana. Eixa fon la millor arma de penetració dels responsables de l'ideologisació de les futures generacions valencianes, educades ya, des de les aules, en els dictats de la burguesia editora catalana.
'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per Mª Teresa Puerto Ferre (Valéncia, 2005)
El 2 de setembre de 1998 s'aprova la 'Llei de creació de l'Academia Valenciana de la Llengua' (DOGV, 16.9.1998), conseqüencia directa del Dictamen del Consell Valencià de Cultura (CVC). Lo mateix que el Dictamen, la Llei de la AVLl està plena d'ambigüetats, perifrasis, circumloquis llingüistics i indefinicions que descataloguen i degraden l'entitat historica de la Llengua Valenciana.

En cap moment apareix la denominacio 'Llengua Valenciana'. El mateix humillant nom 'Academia Valenciana de la Llengua', en lloc de 'Academia de la Llengua Valenciana', entra en confrontacio en la nostra Carta Magna que reconeix oficialment a la Llengua Valenciana; sent una llei de categoria inferior, entra, puix, en contradiccio en una superior.

En la dita 'Llei' hi ha una obsessiva referencia a les antidemocratiques 'Normes del 32' de les que, equivocadament, diu que: 'constituiren i contituixen un consens necessari', ocultant que les 'Bases (no normes) del 32' eren: 'unas 'normas ortográficas' unificadoras que son una adaptación de las del 'Institut d'Estudis Catalans (M. Sanchis Guarner dixit) i que consagraven, antidemocraticament, el fet unitari de la llengua per mig d'una codificacio basada en l'establida per el privat IEC. Inclus l'obsoleta normativa ortografica del 32 en que està escrita la Llei seguix la normativa adulterada del IEC.

La 'Llei de la AVL' ignora la llinea investigadora i la categoria intelectual dels grans llingüistes valencians del sigle XX, com els filolecs P. Lluïs Fullana, P. J. Mª Guinot i Galán, P. J. Costa, L. Penyarroja, J. Boronat,... i es centra en les opinions, gens rigoroses, d'una serie de colaboradors de l'ambit catala que a soles busquen la subordinacio encoberta de la Llengua Valenciana al dominant dialecte barceloni (neocatala). Alguns dels colaboradors, de perfil netament politic, carixen del necessari bagage filologic que la seua condicio requerix.
'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per Mª Teresa Puerto Ferre (Valéncia, 2005)
El catalán de Barcelona que se intenta imponer en Valencia es un dialecto infame e infecto. Lo cual es totalmente anticatalán ya que en estos lugares nunca se aceptará que un dialecto tan infecto como el de Barcelona se pueda imponer como lengua nacional
Miquel BatlloriLa cita correspon al discurs pronunciat per Miquel Batllori (Pare Batllori), el dia 1 de novembre de l'any 1992, en l'Universitat de Girona i publicada el dilluns, 2 de novembre de 1992 en el periòdic Las Provincias per José Aparicio Pérez i citat en el llibre de Mª Teresa Puerto titulat Lengua valenciana, una lengua suplantada (Valéncia, 2006, Diputació de Valéncia)
Por el contrario, dado su pedigrí histórico sí que hay que hablar de Lengua Valenciana: El ilustre gramático español Ramón Menéndez Pidal, en su "Gramática Histórica” (Madrit, 1977) siempre reconoció la independencia y categoría histórica de la Lengua Valenciana, en su trayectoria evolutiva, respaldada por los tres elementos indispensables que fundamentan una lengua:
1. Sus etimologías genuinas.

2. Su trayectoria de acuerdo con los principios y Leyes de la Gramática Histórica.

3. La autoridad indiscutible de unos Clásicos que la han desarrollado y consagrado a lo largo de un SIGLO DE ORO LITERARIO (Siglo y medio, en el caso de la Lengua Valenciana).

La Lengua Valenciana tiene esos 3 elementos indispensables junto a otros, también, de esencial calibre:

1. Posee desde el siglo XV una koiné o sustrato lingüístico con plena autonomía fonética, léxica, morfosintáctica, fonética y semántica

2. Posee gramáticas que la estructuran como lengua (Gramática de Andreu Sempere. Alcoy, 1546)

3. Posee diccionarios ("Liber Elegantiarum"..."el mes antic lexic d'una llengua romanç", del valenciano Joan Esteve, 1472)

4. Posee una Biblia traducida del latín ("Biblia de Frai Bonifaci Ferrer", 1478)

5. Posee un "Kempis", traducido del latín por Miquel Pérez (1482); y..., sobretodo,

6. Posee el primer Siglo de Oro Literario de una lengua neolatina europea durante el cual centenares de autores proclaman en el prólogo o en el colofón de sus obras su: ”estic escrivint en nostra vulgar llengua materna valenciana".

Muy al contrario, el infame e infecto dialecto barceloní, así definido por el gran gurú de la investigación catalana Padre Batllori, no tiene todo el arsenal lingüístico antes mencionado ya que no alcanza su estándar lingüístico hasta 1906, cuando el químico Pompeu Fabra lo fabrica en su laboratorio esperántico “creando una lengua bombarda plagada de galicismos, arcaísmos y neologismos” (Unamuno dixit).

Ese es el neocatalaní que ahora se impone en la Comunidad Valenciana para suplantar a la Lengua Valenciana.

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Historical facts and figures on the Valencian Language. Lingüística romànica: Normalización de dialecto. Barceloní y gestación del catalán en el siglo XX. Hechos históricos y fechas per Mª Teresa Puerto. Dosier elaborat per la pròpia autora en l'explicació de la Generació del 68 i el acontenyiments ocorreguts en eixe temps. S'acompanyen notícies i artículs de prensa de la situació social, cultural i política.

Enllaços externs[editar | editar còdic]