Teranóstica
La teranóstica també coneguda com teragnosis,[1] és una tècnica comunament utilisada en la medicina personalisada. En la medicina nuclear, s'utilisa un fàrmac radiactiu per a identificar (diagnosticar) i un segon fàrmac radiactiu per a tractar (teràpia) tumors cancerosos.[2][3] En atres paraules, la teranóstica combina imàgens de radionúclits i radioteràpia que es dirigix a vies biològiques específiques.
Entre les tecnologies utilisades per a prendre les imàgens teranósticas es troben els radiotrazadores, els mijos de contrast, tomografía per emissió de positrones i resonància magnètica.[2][4] Dites tecnologies s'han utilisat per al tractament del càncer d'tiroides i els neuroblastomas.[2]
El terme teranóstica és una combinació de dos paraules, terapèutic i diagnòstic.[5] Este concepte es referix a una tècnica que combina, en un sol procediment, tant el diagnòstic com el tractament, lo que permet l'evaluació mèdica contínua del pacient. La primera persona en utilisar este terme va ser John Funkhouser, un assessor de l'empresa Cardiovascular Diagnostic, en incloure-ho en una nota de prensa en agost de 1998.
Aplicacions
[editar | editar còdic]Medicina nuclear
[editar | editar còdic]La teranóstica es va originar en el camp de la medicina nuclear en l'us del isòtop de yodo-131 per a l'estudi diagnòstic i el tractament del càncer d'tiroides sent esta una de les seues primeres aplicacions.[6] La medicina nuclear engloba diverses substàncies, tant aïllades com combinades, que poden amprar-se per al diagnòstic per imàgens i teràpies dirigides. Els ligandos de receptors, aixina com els composts com el yodo, poden formar estes substàncies, les quals el teixit diana internaliza a través de diversos processos metabòlics. Per mig d'estos procediments, la teranóstica facilita la localisació dels teixits patològics a través de la pren d'imàgens i els destruïx de forma selectiva per mig de l'aplicació de dosis altes de radiació.[7] [8]
Alcanç radiològic
[editar | editar còdic]Durant varis anys s'han estat estudiant els agents de contrast en propietats terapèutiques. Un eixemple és el disseny de mijos de contrast capaços de lliberar de forma local un agent quimioterapéutico l'àrea seleccionada. Este tipo de tècniques localisades pretenen incrementar el nivell d'eficiència del tractament i reduir els efectes secundaris. Un eixemple d'això és quan l'ecografista selecciona una zona específica en utilisar mijos de contrast basats en ultrasons, com les microburbujas, les quals poden acumular-se en teixits hipervascularizado i lliberar l'ingredient actiu en resposta a les ones ultrasòniques.
Un atre tipo de tècniques involucra l'enllaç entre anticossos monoclonales (mAbs) capaços de dirigir-se a diversos objectius moleculars, i nanopartículas. Este método incrementa l'afinitat de la droga, aixina com la seua capacitat per a dirigir-se a un objectiu específic, i permet visualisar l'àrea a tractar per mig de l'us de partícules superparamagnéticas d'òxit de ferro, les quals poden detectar-se a través de resonància magnètica. Dites partícules també poden dissenyar-se per a lliberar de forma puntal agents quimioterápicos en el lloc d'enllaç, produint un efecte sinérgico local en acció d'anticòs. L'integració d'este tipo de métodos a les tècniques de medicina nuclear pot millorar la sensibilitat de les imàgens, aixina com contribuir a l'identificació d'objectius i al monitoreo del tractament.[9]
Tècniques d'image
[editar | editar còdic]Tomografía per emissió de positrones
[editar | editar còdic]La tomografía per emissió de positrones (PET) en teranóstica proporciona informació sobre els processos metabòlics i moleculars en el cos. L'escàner PET detecta fotons i crea imàgens tridimensionals que permeten la visualisació i quantificació de processos sicològics i bioquímics.
Les imàgens PET utilisen radiotrazadores que es dirigixen a molècules o processos específics. Per eixemple, la [18F] fluorodesoxiglucosa (FDG) és comunament utilisada per a evaluar el metabolisme de la glucosa, ya que les cèlules canceroses exhibixen un aument en l'absorció de glucosa. Atres radiotrazadores es dirigixen a receptors, encimas o transportadors específics, que permeten l'evaluació de diversos processos patològics i sicològics.
Tenen un paper en abdós diagnòstics i plans de tractament. Ajuda a l'identificació i estadificación de malalties com el càncer, visualisant l'extensió i l'activitat metabòlica dels tumors. Els escaneos PET també poden guiar les decisions de tractament en evaluar les seues respostes i monitorear la progressió de la malaltia. Ademés, les imàgens PET són usades per a determinar l'aptitut dels pacients per a la teràpia dirigida basada en característiques moleculars específiques, permetent enfocaments de tractament personalisats.[10]
Tomografía computarizada per emissió de fotó únic
[editar | editar còdic]
La tomografía computarizada per emissió de fotó únic (SPECT) s'utilisa en teranóstica i utilisa rajos gamma emesos per un radiotrazador per a generar imàgens tridimensionals del cos.
Les imàgens SPECT impliquen l'injecció d'un radiotrazador que emet fotons individuals, detectats per una cambra de gamma que gira al voltant de la persona somesa a tractament d'image.[6]
Proporciona informació funcional i anatòmica que permet evaluar l'estructura dels òrguens, el fluix sanguíneu i objectius moleculars específics. Ajuda a evaluar malalties que involucren un fluix sanguíneu alterat o una expressió de receptors específics, per eixemple, l'obtenció d'imàgens SPECT en radiofármacos de tecnecio-99m (Tc-99m) pot permetre evaluar la perfusión miocárdica i identificar àrees d'isquemia o infart en pacients en malalties cardiovasculars.[11]
Aixina mateix, ajuden a identificar la localisació de la malaltia, la estadificación i a evaluar la resposta a la teràpia. Ademés, l'obtenció d'imàgens SPECT s'utilisa en la teràpia dirigida en radionúclits, a on el mateix radiotrazador utilisat per al diagnòstic per imàgens pot utilisar-se per a administrar dosis terapèutiques de radiació al teixit malalt.[11]
Imàgens per resonància magnètica
[editar | editar còdic]La resonància magnètica (MRI) és una tècnica d'imàgens no invasiva que utilisa camps magnètics forts i polsos d'radiofrecuencia per a generar imàgens anatòmiques i funcionals detallades del cos. Proporciona un excelent contrast de teixits blans i s'utilisa àmpliament en teranóstica per la seua capacitat de visualisar estructures anatòmiques i evaluar processos fisiològics.
Permet la detecció i caracterisació de tumors, l'evaluació de l'extensió del tumor i l'evaluació de la resposta al tractament; pot proporcionar informació sobre la perfusión, difusió i metabolisme dels teixits, ajudant a seleccionar teràpies adequades i a monitorear la seua eficàcia.[12]
Tècniques com la resonància magnètica funcional (fMRI) permeten evaluar l'activació i la conectivitat cerebral, mentres que les imàgens ponderades per difusió (DWI) brinden informació sobre la microestructura del teixit. El desenroll d'agents d'imàgens moleculars, com les nanopartículas d'òxit de ferro superparamagnéticas, permet l'obtenció d'imàgens i el seguiment específics d'entitats moleculars.[12]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «seua-importància-en-el-futur-del-conte-del-pacient/ ¿Qué és la Teranóstica i quin és la seua importància en el futur del conte del pacient?» (en és-ar). Diagnòstic Journal. Consultat el 2025-04-10.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Molecules.26(8)
- 2232.ISSN 1420-3049.doi:10.3390/molecules26082232.
- ↑ European Journal of Nuclear Medicine and Molecular Imaging.49(11)
- 3613–3621.doi:10.1007/s00259-022-05921-7.
- ↑ AJR Am J Roentgenol.220(5)
- 619–629.doi:10.2214/AJR.22.28237.
- ↑ Institut Nacional d'Investigacions Nuclears. «Del diagnòstic a la teragnóstica». Consultat el 2025-04-23.
- ↑ 6,0 6,1 Radiographics.40(6)
- 1715–1740.doi:10.1148/rg.2020200021.
- ↑ «Teragnosis en medicina nuclear - Anals RANM» (en és-es). Anals de la Real Acadèmia Nacional de Medicina d'Espanya. doi:10.32440/ar.2020.137.01.rev06. Consultat el 2025-04-10.
- ↑ Revista Mèdica Clínica Les Comtes.33(2)
- 119–124.ISSN 0716-8640.doi:10.1016/j.rmclc.2022.03.002.Consultat el 2025-04-10.
- ↑ RadioGraphics.40(6)
- 1715–1740.doi:10.1148/rg.2020200021.
- ↑ Institut Nacional d'Investigacions Nuclears. «Del diagnòstic a la teragnóstica» (en és). gob.mx. Consultat el 2025-04-10.
- ↑ 11,0 11,1 Circulation: Cardiovascular Imaging.13(2)
- i010249.doi:10.1161/CIRCIMAGING.119.010249.
- ↑ 12,0 12,1 Theranostics.11(18)
- 8706–8737.doi:10.7150/thno.57004.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Teranóstica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.