Terófito
Terófito és una categoria del sistema de Raunkiær. Es referix a plantes de les que solament perduren les llavors en l'época desfavorable. El terme està compost per ètims l'orige dels quals són els térmens grecs θερος (théros), estiu, i φυτών (phytón), planta.
Pel seu tamany els terófitos es classifiquen en macroterófitos i nanoterófitos. També es distinguixen pel periodo de l'any en que vegetan: terófitos de hivern (per eixemple, Senecio vulgaris o Phaseolus vulgaris), i d'estiu (Amaranthus deflexus).
Els terófitos són freqüents en climes desérticos i en climes mediterràneus, en hiverns templats i estius secs,[1] durant els que pot ser una ventaja el repòs vegetatiu absolut. També són freqüents en ambients ruderals (vores de camins, escombreras suburbanes, etc.)[1] que són mijos poc estables, en els que supon una ventaja no construir aparats vegetatius duradors. Pel contrari, en l'alta montanya són molt rars els terófitos, ya que les seues poblacions necessiten produir llavors i noves plantes cada any per a perpetuar-se, i és provable que un any especialment rigorós impedixca la floració o la germinació d'una espècie, lo que supondria la seua desaparició del lloc.[2]
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Terófito» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.