Teràpia de partícules
La teràpia de partícules és una forma de radioteràpia de fes extern que utilisa fas de neutrons energètics, protones o uns atres ions positius més pesats per al tractament del càncer. El tipo més comú de teràpia de partícules a partir d'agost de 2021 és la protonterapia.[1]
La teràpia de partícules també es coneix més tècnicament com a teràpia d'hadrones, excloent la teràpia de fotons i electrons. La teràpia de captura de neutrons, que depén d'una reacció nuclear secundària, tampoc es considera ací. També s'ha intentat la teràpia en muones, un tipo rar de teràpia en partícules que no es troba dins de les categories anteriors.[2][3]
A diferència dels rajos X (fas de fotons) utilisats en la radioteràpia més antiga, els fas de partícules exhibixen un pico de Bragg en la pèrdua d'energia a través del cos, entregant la seua dosis màxima de radiació en el tumor o prop del mateix i minimisant el dany als teixits normals circumdants.
Método
[editar | editar còdic]
La teràpia de partícules funciona apuntant partícules ionizantes energètiques al tumor objectiu.[4][5] Estes partícules danyen l'ADN de les cèlules dels teixits i, en última instància, provoquen la seua mort. Per la seua capacitat reduïda per a reparar el ADN, les cèlules canceroses són particularment vulnerables a dit dany.
La figura mostra cóm fas d'electrons, rajos X o protones de diferents energies (expressades en MeV) penetren en el teixit humà. Els electrons tenen un ranc curt i, per lo tant, solament són d'interés prop de la pell. Els rajos X de Bremsstrahlung penetren més profundament, pero la dosis absorbida pel teixit mostra llavors la típica decaiguda exponencial a mida que aumenta la gruixa. Per a protones i ions més pesats, en canvi, la dosis aumenta mentres la partícula penetra en el teixit i pert energia contínuament. Per lo tant, la dosis aumenta en aumentar la gruixa fins al pico de Bragg que es produïx prop del final del ranc de la partícula. Més allà del pico de Bragg, la dosis cau a zero (per a protones) o casi zero (per a ions més pesats).
La ventaja d'este perfil de deposición d'energia és que es deposita menys energia en el teixit sà que rodeja al teixit objectiu. Açò permet la prescripció de dosis més altes per al tumor, lo que teòricament conduïx a una taxa de control local més alta, ademés de conseguir una taxa de toxicitat baixa.[6]
Els ions s'acceleren primer per mig d'un ciclotrón o sincrotrón. L'energia final del fes de partícules emergent definix la profunditat de penetració i, per lo tant, l'ubicació de la deposición de màxima energia. Ya que és fàcil desviar el fes per mig de electroimanes en una direcció travessera, és possible amprar un método d'escanege de trama, és dir, escanejar l'àrea objectiu ràpidament com el fes d'electrons escaneja un tubo de TV. Si, ademés, es varia l'energia del fes i, per lo tant, la profunditat de penetració, es pot cobrir un volum objectiu complet en tres dimensions, proporcionant una irradiació que seguix exactament la forma del tumor. Esta és una de les grans ventages front a la radioteràpia convencional.
A finals de 2008, 28 instalacions de tractament estaven en funcionament en tot lo món i més de 70.000 pacients havien segut tractats per mig de piones, protones i ions més pesats.[7][8] La major part d'esta teràpia s'ha realisat utilisant protones.[9]
A fins de 2013, 105 000 pacients havien segut tractats en fas de protones i aproximadament 13 000 pacients havien rebut teràpia en ions de carbono.[10][11]
A partir de l'1 d'abril de 2015, existixen 49 instalacions en el món per a la teràpia en fas de protones, incloses 14 en els EE. UU. en atres 29 instalacions en construcció. Per a la teràpia de ions de carbono, hi ha huit centres en funcionament i quatre en construcció.[10] Existixen centres de teràpia de ions de carbono en Japó, Alemània, Itàlia i China. Dos agències federals de EE. UU. esperen estimular l'establiment d'a lo manco un centre de teràpia de ions pesats en EE. UU.[10]
Teràpia de protones
[editar | editar còdic]La teràpia de protones és un tipo de teràpia de partícules que utilisa un fes de protones per a irradiar teixit malalt, en major freqüència per a tractar el càncer. La principal ventaja de la teràpia de protones sobre atres tipos de radioteràpia de fes extern (p. eix., radioteràpia o fototerapia) és que la dosis de protones es deposita en un ranc estret de profunditat, lo que dona com resultat una dosis mínima d'entrada, eixida o radiació dispersa. als teixits propencs sans.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2021).Journal of Personalized Medicine.11(8)doi:10.3390/jpm11080825.
- ↑ (2020).New Physics: SAE Mulli.70(2)
- 148–152.doi:10.3938/NPSM.70.148.
- ↑ (2019).Philosophical Transactions of the Royal Society A: Mathematical, Physical and Engineering Sciences.377(2137)doi:10.1098/rsta.2018.0062.
- ↑ Reports on Progress in Physics.68(8)
- 1861–1882.doi:10.1088/0034-4885/68/8/R04.
- ↑ AIP Conference Proceedings.958(1)
- 70–77.doi:10.1063/1.2825836.
- ↑ Advanced Drug Delivery Reviews.109
- 26–44.doi:10.1016/j.addr.2016.11.006.
- ↑ International Journal of Radiation Oncology, Biology, Physics.13(9)
- 1389–98.doi:10.1016/0360-3016(87)90235-5.
- ↑ «TRIUMF: Cancer Therapy with Pions». Archivat des d'el original, el 2008-12-05.
- ↑ PTCOG: Particle Therapy Co-Operative Group
- ↑ 10,0 10,1 10,2 Physics Today.68(6)
- 24–25.ISSN 0031-9228.doi:10.1063/PT.3.2812.
- ↑ International Journal of Particle Therapy.1(1)
- 40–43.doi:10.14338/IJPT.14-editorial-2.1.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Terapia de partículas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.