Tepecanos

Els tepecanos són un poble natiu de Mèxic que antigament habitava la regió del nort de Jalisco i possiblement parts del sur de Zacatecas.

Llingüísticament i culturalment, la diferència entre este grup i els tepehuanes del sur era mínima, aixina que alguns antropòlecs, tal com John Alden Mason, els consideren com una ètnia única en dos núcleus geogràfics distints.

Els tepecanos, els tepehuanes del sur, els tepehuanes del nort, els tepehuanes, els pimas i els pápagos componen la branca Tepima de la família uto-asteca.

Història

Mapa de les nacions Chichimecas cap a 1550.

Segons els relats dels flares Pedro del Mont i Andrés de Medina, els qui varen anar dels primers misionaris d'aplegar a la regió que actualment és el nort de Jalisco en l'any 1581, sabem que Chimaltitán i Nostic eren poblacions tepehuanas. Ademés, els documents revisats pel pare Nicolás Valdés Horta nos donen a saber que els pobladors originals de Colotlán al temps de contacte espanyol, a els qui se'ls cridava tochos, també eren tepehuanes, encara que sembla que varen aplegar molts caxcanes a eixe poble més vesprada en el XVII .

Entre els habitants originals d'El Teúl (a els qui se'ls referia com Tezol) també sembla haver hagut tepehuanes, ya que es parlava l'idioma tepehuano en el poble, encara que queda clar que este poble es considerava una població principalment caxcana.

Estes senyes coincidixen en el història oral dels tepehuanes locals els qui conten que el seu territori comprenia des de la Serra dels Morones a l'orient fins a la Serra dels huicholes al ponent i des d'Azqueltán en el nort fins a Sant Cristóbal de la Barranca al sur. Moltes d'estes poblacions varen ser abandonades en l'arribada dels espanyols, especialment eixes en el llímit sur del territori, d'a on migraren cap a atres regions tepehuanas en el nort, incloent Durango, deixant la concentració local de tepehuanes en la regió de Vila Guerrero.

Els tepehuanes de la regió del barranca de Bolaños varen ser els emigrants extrems d'un grup de ètnia del grup llingüístic tepiman, que compon part de la família llingüística uto-asteca. La família llingüística uto-asteca inclou els idiomes de grups ètnics com els tongva (gabrielinos) que pertanyen al grup takic, i varen poblar la majoria del comtat de Los Àngeles abans de l'arribada dels espanyols. Ademés inclou als idiomes dels hopi d'Arizona i els mexica que varen fundar l'imperi asteca.

Ademés, el grup tepiman inclou vàries ètnia que es troben a lo llarc de la Serra Mare Occidental: els tohono o'odham (el territori actual dels quals està ubicat en l'estat d'Arizona), els pima, (el territori dels quals s'estén per la frontera de Chihuahua i Sonora), tepehuanes del nort, (el territori del qual es troba en el sur de l'estat de Chihuahua) i els tepehuanes meridionals (el territori actual dels quals es troba en el sur de l'estat de Durango).

Històricament, el territori dels tepehuanes meridionals s'estenia fins a Sant Cristóbal de la Barranca i els tepehuanes que habitaven la regió de Vila Guerrero i Totatiche varen ser integrants d'este mateix grup. Històricament s'han denominat als habitants d'estos pobles com tepecanos, pero llingüísticament i culturalment varen formar part de la mateixa ètnia que els pobles tepehuanes del sur de Durango.

Evidència etnològica indica que els tepehuanes inmigraren al barranca de Bolaños en aproximadament el XIV i que varen vindre de la regió que hui queda en el suroest dels Estats Units. La similitut entre els varis idiomes del grup llingüístic tepiman indica que els tepehuanes es varen separar dels atres grups tepiman-parlantes fa menys de 700 anys.

Ademés, les costums i llegendes són prou similars a les de les cultures de la regió d'Arizona. L'antropòlec John Alden Mason postula que els tepehuanes, varen abandonar la seua antiga terra i varen començar la seua trayectòria cap a la regió nort de Jalisco a causa de les mateixes sequies sostingudes que varen devastar a les cultures anasazi de Chaco, Taula Verda i Bandalier en la regió suroest d'Estats Units.

Per a 1770, quan es va alçar un padró dels feligresos de la parròquia de La nostra Senyora del Rosari en Totatiche, es trobaven aproximadament 600 persones que pertanyien al poble de Azqueltán i "a l'atra banda del riu." Ya que sabem que este poble quedava habitat casi exclusivament per tepehuanes a principis de el XX, queda clar que els habitants del poble en el XVIII eren tepehuanes. Açò ho verifica el padró, a on s'expressa que eren "tots d'una mateixa nació." Ademés, expressa que solament se'ls administrava el sacrament de l'eucaristía i "els demés no per falta de erudició" indicant que en eixa época, encara no havien segut cristianizados.

També sembla ser que els atres pobles d'indígenes (Acazpulco, Totatiche i Temastián) de la regió de Totatiche encara contaven en majories de població tepehuana al fi de el XVIII. Un informe en data de 1783 identifica l'idioma dels indígenes de la regió com una "llengua mexicana corrupta" (nahuátl mal parlat) en excepció dels pobles del curato de Totatiche a on es parlava la llengua "tepeguana."

Ademés, el padró de 1770 documenta que els tres pobles eren assentaments de naturals, és dir indígenes, encara que ya per a este temps habitaven alguns espanyols entre els naturals de Totatiche, els qui varen quedar contats per separat en el padró.

En Acazpulco habitaven 466 persones, i en el poble de Totatiche havien 298 habitants. Ademés, la majoria dels 263 habitants de Temastián se'ls denomina com "indis", encara que moraven habitants mulatos entre estos. Que Temastián havia aplegat a ser una població de diverses ètnia per a este temps queda sustentat per atres documents històrics. Per a eixe any, els tepecanos també havien recuperat les seues terres ancestrals en Patagua, aixina que eixa població també deu haver segut tepecana.

L'últim assentament tepecano va ser en Azqueltán en el municipi de Vila Guerrero. Est va quedar abandonat a causa de la seua destrucció durant els conflictes militars relacionats en Manuel Lozada. En repoblar-se, va ser habitat per una majoria de huicholes. Els últims parlants de la llengua tepecana varen fallir a mitan de el XX i aixina este poble va quedar extinguit com a ètnia autòctona en la regió de Jalisco.

Referències

• FLORES Olague, Jesús; VEGA, Mercedes de; et al (1996) Breu història de Zacatecas Mèxic, ed.Fondo de Cultura Econòmica, ISBN 96-16-4670-3 text en ilce digital consultat el 17 de decembre de 2008

Vore també

• Tepehuanes
• Tepehuanes del sur (O'Dam)
• Tepehuanes del nort (Ódami)