Anar al contingut

Teoria homotópica de tipos

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Hott book cover.png
Portada de Homotopy Type Theory: Univalent Foundations of Mathematics.

En llògica matemàtica i ciències de la computació, la teoria homotópica de tipos (HoTT /hɒt/, per les seues sigles en anglés) són vàries llínees de desenroll de la Teoria de Tipos Depenents, basada en interpretar els tipos com a objectes als quals s'apliquen les intuïcions de la teoria de homotopía abstracta.

Açò inclou, entre atres llínees de treball, la construcció de models homotópicos usant les categories de models de Quillen per a teories de tipos categòriques (o categories cartesianas tancades); l'us de la teoria de tipos com a llògica (o llenguage intern) de la teoria de homotopía abstracta i teoria de categories d'orde superior; el desenroll de les matemàtiques dins de fonaments basats en teoria de tipos (incloent tant matemàtica existent com la matemàtica nova que els tipos homotópicos fan possible); i la formalisació de cada una d'estes llínees en assistents de demostració.

Introducció

[editar | editar còdic]

Intuitivamente, la teoria homotópica de tipos (HoTT) interpreta la teoria de tipos de Martin-Löf de forma tal que cada tipo és un espai topològic i cada terme d'un tipo és un punt en tal espai. Formalment, Awodey i Warren introduïxen per primera volta el model homotópico utilisant les categories de models de Quillen,[1] demostrant que estes categories, aixina com les categories simpliciales o les categories d'espais topològics, tenen una teoria de tipos de Martin-Löf com a llenguage intern.[2]

HoTT estén la teoria de tipos de Martin-Löf usant conceptes de teoria homotópica i afegint axioma poc comuns com l'axioma de Univalencia. Ademés, el concepte d'identitat es relaixa totalment, en tant l'identitat entre térmens d'un tipo x=Ay s'entén com un camí entre punts d'un espai x,y:A.

Per a parlar d'identitat de tipos, poden agregar-se univers a la teoria de tipos de Martin-Löf.[3] La forma més usual és la jerarquia de Russell.[4] Tindrem una jerarquia de univers que contenen a l'anterior i estan tancats baix constructors de tipos: 𝒰1: ... :𝒰𝒾: ...

Aixina, podem parlar d'identitat entre tipos, A=𝒰𝒾B, per a algun univers A,B:𝒰𝒾. L'identitat entre tipos, és dir, un camí entre espais, poden interpretar-se gràcies a l'axioma de Univalencia que afirma que l'identitat entre tipos és equivalent a l'equivalència entre tipos.

Axioma de Univalencia

[editar | editar còdic]

La noció d'equivalència de tipos en HoTT pot definir-se de moltes formes llògicament equivalents que, no obstant, són molt distintes com a tipos.[5] Originalment, la semàntica categòrica de Awodey i Warren interpreta l'equivalència de tipos com l'equivalència homotópica entre espais topològics.[1] Aixina, diem que dos tipos són equivalents, XY si existixen dos funcions contínues f:XY, g:YX tal que fg1Y i gf1X, a on ϕψ significa que abdós funcions són homotópicas, i a on 1X s'entén com el morfismo identitat de X, i.i. 1X:XX tal que 1X(x)=x,x:X.

En definir la noció d'equivalència, podem notar que existix una forma canònica de convertir camins en equivalència; és dir, existix una funció del tipo

(A=B)(AB),

expressant que dos tipos A i B que són iguals són, en particular, equivalents.

El axioma de Univalencia declara que esta funció que acabem de definir és una equivalència en sí mateixa. És dir, tenim que

(A=B)(AB).

En atres paraules, l'igualtat és equivalent a l'equivalència. Podem considerar dos tipos equivalents són iguals.

Segons Awodey,[6] açò implica que l'axioma de Univalencia reflectix la pràctica estructuralista de considerar objectes isomòrfics com a idèntics, ya que un isomorfisme es definix de forma anàloga a l'equivalència homotópica: f:XY, g:YX tal que fg=1Y i gf=1X. No obstant, no és clar que la definició d'isomorfisme de tipos en HoTT puga ser compatible en l'axioma de Univalencia, com discutixen James Ladyman i Stuart Presnell (2019).[7]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Mathematical Proceedings of the Cambridge Philosophical Society.146(1)
    45–55.ISSN 0305-0041.doi:10.1017/s0305004108001783.Consultat el 2025-08-17.
  2. Awodey, Steve (2015). Homotopy Type Theory, Springer Berlin Heidelberg, pp. 1–10. ISBN 978-3-662-45823-5.
  3. «type universe in nLab» (en en). ncatlab.org. Consultat el 2025-08-17.
  4. «Russell universe in nLab». ncatlab.org. Consultat el 2025-08-17.
  5. «equivalence of types in nLab» (en en). ncatlab.org. Consultat el 2025-08-17.
  6. Oxford Scholarship Online.doi:10.1093/orso/9780198748991.003.0004.Consultat el 2025-08-17.
  7. The Review of Symbolic Logic.12(3)
    426–455.ISSN 1755-0203.doi:10.1017/s1755020316000460.Consultat el 2025-08-17.


Referències

[editar | editar còdic]