Anar al contingut

Teorema integral de Kirchhoff

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Gustav Robert Kirchhoff.jpg
Fotografia de Fresnel-Kiechhoff.

La teorema integral de Kirchhoff (a voltes conegut com la teorema integral de Fresnel-Kirchhoff)[1] se servix de les identitats de Green per a deduir la solució de l'equació d'ona homogénea en un punt arbitrari P en térmens dels valors de la solució de la pròpia equació d'ona i la seua derivada de primer orde en tots els punts sobre una superfície arbitrària que tanca a P.[2]

Equació

[editar | editar còdic]

Ones monocromàtiques

[editar | editar còdic]

L'integral té la següent forma per a una ona monocroma:[2][3]

U(𝐫)=14πS[U𝐧^(eikss)eikssU𝐧^]dS,

a on l'integració es realisa sobre una superfície arbitrària S (que inclou a r), s és la distància des de l'element de superfície al punt r, i ∂/∂n denota la diferencial en la superfície normal (una derivada direccional). En esta equació s'han tingut en conte els punts normals dins del volum considerat; si s'usa el vector normal exterior, més habitual, l'integral té el signe opost.

Ones no monocromàtiques

[editar | editar còdic]

Es pot deduir una forma més general per a les ones no monocromàtiques. El fasor de l'ona es pot representar per mig d'una integral de Fourier de la forma

V(r,t)=12πUω(r)eiωtdω,

a on, per l'inversió de Fourier, es té

Uω(r)=12πV(r,t)eiωtdt.

La teorema integral (citat anteriorment) s'aplica a cada component de Fourier Uω, i s'obté la següent expressió:[2]

V(r,t)=14πS{[V]n(1s)1cssn[Vt]1s[Vn]}dS,

a on els corchetes en els térmens en V denoten valors retardados, és dir, els valors en l'instant t - s/c.

Kirchhoff va demostrar que l'equació anterior es pot aproximar en molts casos a una forma més simple, coneguda com la fòrmula de la difracció de Kirchhoff, o de Fresnel–Kirchhoff, que és equivalent al Principi de Fresnel - Huygens, pero proporciona una fòrmula per al factor d'inclinament, que no es definix en este últim. L'integral de la difracció es pot aplicar a una àmplia gama de problemes en òptica.

Llectures adicionals

[editar | editar còdic]
  • The Cambridge Handbook of Physics Formules, G. Woan, Cambridge University Press, 2010, ISBN 978-0-521-57507-2.
  • Introduction to Electrodynamics (3rd Edition), D.J. Griffiths, Pearson Education, Dorling Kindersley, 2007, ISBN 81-7758-293-3
  • Light and Matter: Electromagnetism, Optics, Spectroscopy and Lasers, Y.B. Band, John Wiley & Sons, 2010, ISBN 978-0-471-89931-0
  • The Light Fantastic – Introduction to Classic and Quàntum Optics, I.R. Kenyon, Oxford University Press, 2008, ISBN 978-0-19-856646-5
  • Encyclopaedia of Physics (2nd Edition), R.G. Lerner, G.L. Trigg, VHC publishers, 1991, ISBN (Verlagsgesellschaft) 3-527-26954-1, ISBN (VHC Inc.) 0-89573-752-3
  • McGraw Hill Encyclopaedia of Physics (2nd Edition), C.B. Parker, 1994, ISBN 0-07-051400-3


Referències

[editar | editar còdic]
  1. G. Kirchhoff, Ann. d. Physik. 1883, 2, 18, p. 663.
  2. 2,0 2,1 2,2 Max Born and Emil Wolf, Principles of Optics, 1999, Cambridge University Press, Cambridge, pp. 417–420.
  3. Introduction to Fourier Optics J. Goodman sec. 3.3.3