Teorema de Sonnenschein-Mantel-Debreu
El teorema econòmic formulat en primer lloc per Hugo F. Sonnenschein en 1972 i 1973[1][2] (i complementat en 1974 per Rolf Mantel[3] i Gérard Debreu[4]) evidencia que les funcions de demanda i oferta resultants del model d'equilibri general d'Arrow-Debreu poden assumir qualsevol forma, la qual cosa refuta les conclusions d'unicitat i estabilitat de l'equilibri general. Esta teorema, és per tant un resultat fonamental per a la teoria general d'equilibri econòmic.[5]
Presentació de resultats
[editar | editar còdic]Esta teorema afirma que en el marc de la competència perfecta, és impossible deduir dels comportaments maximizadores de les empreses i llars, les condicions sobre la forma de les seues funcions d'oferta i demanda. El resultat resistix una modificació de vàries hipòtesis. És particularment verdader en tota situació en la qual un número suficient d'agents són prenedors de preu (price-takers), per eixemple en presència d'un monopoli en un marc d'equilibri general, o si supon que tots els consumidors tenen els mateixos gusts.
Lo que està en joc
[editar | editar còdic]
Les formes de les funcions d'oferta i demanda, són elements essencials de la teoria del productor i la teoria del consumidor. En un marc d'equilibri parcial, és possible deduir únicament del comportament maximizador i de les hipòtesis sobre l'utilitat marginal o sobre la funció de producció, les condicions sobre la forma de les funcions d'oferta i demanda, per eixemple el fet de que la demanda és una funció decreixent del preu per a un ben normal. Esta teorema posa de manifest que tals propietats no s'estenen a les funcions d'oferta i demanda globals resultants d'agregació de les ofertes i solicituts en el marc de l'equilibri general de Arrow-Debreu.
Ara be, la demanda neta, definida com la diferència entre la demanda global i l'oferta global, deu complir algunes condicions de monotonia per a que l'equilibri general existixca i siga estable. Per lo tant, no és possible concloure en general, que l'equilibri d'este model existix o que el "tanteig" convergix necessàriament en una sola forma. Esta visió té com a antecedent el concepte de tanteig walrasiano (tâtonnements de Léon Walras).
En el seu llibre de 1982, Handbook of Mathematical Economics, H. F. Sonnenschein va explicar algunes implicacions de la seua teorema per a la teoria general de equilbrio, entre elles l'existència de múltiples equilibris possibles entre l'oferta i la demanda, la qual cosa contravé una de les idees econòmiques més comunes popularisades per l'escola marginalista.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Sonnenschein, 1972.
- ↑ Sonnenschein, 1973.
- ↑ Mantel, 1974.
- ↑ Debreu, 1974.
- ↑ Ackerman, 2002, pp. 122–123.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Debreu, Gerard (1974). "Excess demand functions"; Journal of Mathematical Economics 1: 15-21.
- Mantel, Rolf (1974). "On the characterization of aggregate excess demand"; Journal of Economic Theory 7: 348-353.
- (1975) "Theory for Community Excess Demand Functions"; Cowles Foundation Discussion Papers 642.
- McFadden, Daniel; Andreu Mas-Colell; Rolf Mantel and Marcel Richter (1974) "A Characterization of Community Excess Demand Functions"; Journal of Economic Theory 9(4): 361-374.
- Mouchot, Claude (1996) Méthodologie économique, Seuil (Poche), 2003. ISBN 2-02-055616-2 (1re édition Hachette 1996).
- Sonnenschein, Hugo F. (1973). "Do Walras' identity and continuity characterize the class of community excess demand functions?". Journal of Economic Theory 6: 345-354.
- (1972). "[enllaç trencat]". Econometrica 40(3): 549-563.
- Tohmé Hauptmann, Fernando (2007) "Rolf Mantel and the Computability of General Equilibria: On the Origins of the Sonnenschein-Mantel-Debreu Theorem"; History of political economy 5: 213-227.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Teorema de Sonnenschein-Mantel-Debreu» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.