Anar al contingut

Teorema de Gouy-Stodola

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La Teorema de Gouy-Stodola (denominada també com a llei de pèrdua d'energia) és una teorema amprada en termodinàmica per a descriure la cantitat d'energia no disponible que té lloc en un sistema termodinàmic. Es denomina en honor del físic francés Louis Georges Gouy,[1] i de l'ingenier hongarés Aurel Stodola pioner en la termodinàmica tècnica que varen formular la llei termodinàmica al començament de el XX.[2]

Formulació

[editar | editar còdic]

La llei establix que la destrucció d'exergía és proporcional al producte de la temperatura de referència (To) per la generació d'entropía dins del sistema (S˙).[3] L'expressió formal de l'energia no disponible se sol expressar-se com: I˙. El valor d'esta destrucció d'energia s'expressa per mig de l'equació:

I˙=ToS˙

Esta equació mostra que un procés termodinámicamente eficient deu tindre una mínima generació d'entropía. I˙ és una propietat intensiva que permet en cas d'existir varis sistemes en generació d'entropía (S˙i), puga calcular-se la exergía perduda total I˙T per mig de suma de les parts:

I˙T=Toi=1nS˙i


Referències

[editar | editar còdic]
  1. G. Gouy, Sur l'énergie utilisable, Journal de Physique 8 (1889) 501-518
  2. A.Stodota, (1898), Die Kreisprozesse der Dampfmaschine,
  3. Bejan, A., Tsatsaronis, G., and Moren, M., (1997), Thermal Design and Optimization, John Wiley and Sons Inc., 56-64, New York.