Anar al contingut

Teorema de Carmichael

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Este artícul parla de la teorema de Carmichael dels números de Fibonacci. També existix una atra teorema de Carmichael aplicat a la definició recursiva de la funció de Carmichael.

La teorema de Carmichael, nomenat aixina en honor al matemàtic nortamericà R.D. Carmichael, establix que para tot n major que 12, el n-ésimo número de Fibonacci F(n) té a lo manco un factor primer que no és factor de cap dels térmens anteriors de la successió. Les úniques excepcions per a n menor o igual que 12 són:

F(1)=1 i F(2)=1, que no tenen factors primers
F(6)=8, l'únic factor de la qual primer és 2 (que és F(3))
F(12)=144, els únics factors de la qual primers són 2 (que és F(3)) i 3 (que és F(4))

Si un número primo p és un factor de F(n) i no és factor de cap F(m) en m < n, llavors es diu que p és un factor característic o un divisor primitiu de F(n). El teorema de Carmichael establix que cada número de Fibonacci, en les úniques excepcions anteriorment mencionades, té a lo manco un factor característic.

Referències

[editar | editar còdic]