Teodoro Metoquita

Archiu:Theodore Metochites in the Dedication Mosaic at Chora Church.jpg

Teodoro Metoquita

Teodoro Metoquita o Metoquito (en griego: Θεόδωρος Μετοχίτης, 1270–1332) va ser un home d'estat bizantino, escritor, filòsof i mecenes de les arts i de les ciències. De c. 1305 a 1328 va ser logoteta (tesorer) general de l'emperador Andrónico II Paleólogo.

Biografia

Metoquita va nàixer en Constantinopla, fill del archidiácono Jorge Metoquites, un fervent partidari de l'unió de les Iglésies Ortodoxa i Catòlica. Despuix del Segon Concilie de Blanquerna, el seu pare va ser condenat a l'exili, i Teodoro sembla que va passar la seua adolescència en els ambients monásticos de Bitinia en Àsia Menor. Es va dedicar a l'estudi d'autors tant seculars com a religiosos. Quan Andrónico II va visitar Nicea entre 1290 i 1291, Metoquites va causar tal impressió en ell que li va cridar immediatament a la cort i li va nomenar logoteta general i a la veta d'un any llarc va ser nomenat senador.

Ademés de realisar els seus deures polítics (embaixadas a Cilicia en 1295 i a Sèrbia en 1299), Metoquita va continuar estudiant i escrivint. En 1312-1313, va escomençar a deprendre astronomia de la mà de Manuel Bryennios i més tarde ell mateixa es convertiria en mestre de Nicéforo Grégoras. Es va casar i va tindre cinc fills i una filla, Irene (esposa de Juan Paleólogo, primer de Andrónico II).

La carrera política de Teodoro va culminar en 1321, quan va ser investit com a Gran logoteta. Estava llavors en el cim del seu poder i era també un dels hòmens més rics de l'época. Part de la seua fortuna la va destinar a la restauració i decoració de l'iglésia del monasteri de Sant Salvador en Chora, en el noroest de Constantinopla,[1] a on el retrat del donant Metoquita encara pot vore's en un famós mosaic del nàrtex, damunt de l'entrada de la nau (vore ilustració del quadro). Va engrandir l'iglésia per mig d'un exonártex a l'oest, un paraclesion al sur i un anex al nort. Va impondre en les pintures i mosaics una història i una iconografia religiosa de gran èxit que tindria una similitut artística en Rávena.

La fortuna de Teodoro sempre va estar lligada al seu emperador. Despuix d'uns anys intermitents de guerra civil, Andrónico II va ser derrocat en 1328 pel seu propi net, Andrónico III Paleólogo. Metoquita va caure en ell. Va ser privat de les seues possessions i obligat a exiliar-se a Didimóteicho, en Tracia. En 1330, se li va permetre retornar a Constantinopla, sempre que es retirara a Sant Salvador en Chora, a on va morir el 13 de març de 1332, despuix d'adoptar el nom monástico de Theoleptos. Va ser enterrat en un arcosolio del paraclesion de l'iglésia.

Pensament

Com a sapient ell i el seu discípul Grégoras varen estar molt prop de conseguir un coneiximent enciclopèdic. Franz Georg Mayer escriu que Metoquita havia llegit totes les obres filosòfiques i científiques del món antic, de lo que donen fe els cent vint ensajos de variat tema que va aplegar a escriure i s'han conservat; pero la seua gran afició, que va transmetre al seu discípul Nicéforo Grégoras, potser l'sabio més important de la seua época, va ser l'Astronomia.

Vore també

• Gregorio Palamás

Obres

L'extensa obra de Teodoro Metoquita consta de:

• 20 poemes en hexàmetros dactílicos
• 18 discursos (Logoi),
• Comentaris sobre els escrits d'Aristóteles en filosofia natural
• Una introducció a l'estudi de l'astronomia de Ptolomeo (Stoicheiosis astronomike), gran suma astronòmica que, encara que va ser publicada, va tindre el mèrit de posar l'astronomia de nou en el centre d'atenció dels erudits imperials, especialment a través dels seus discípuls Nicéforo Grégoras i Barlaam vaig donar Seminara
• 120 ensaigs sobre temes diversos, les Semeioseis gnomikai

Moltes d'estes obres estan encara sense editar.

Referències

• Beck, H.-G. 1952. Theodoros Metochites: Die Krise dones byzantinischen Weltbildes im 14. Jahrhundert. Munich.

• Ševčenko, I. 1962. La vie intellectuelle et politique à Byzance sous els premiers Paléologues: Études sur la polémique entre Théodore Métochite et Nicéphore Choumnos. Corpus Bruxellense Historiae Byzantinae. Subsidia 3. Brussels.
• Ševčenko, I. 1975. Theodore Metochites, the Chora, and the Intellectual Trends of His Clave. In Underwood, P. A., ed., The Kariye Djami, vol. 4, Studies in the Art of the Kariye Djami and Its Intellectual Background, London ISBN|0-691-99778-X, 17-91 Plantilla:OCLCPlantilla:OCLC

De Vries-Van der Velden, I. 1987. Théodore Métochite: Unix réévaluation. Ámsterdam. ISBN 90-70265-58-3

• Bydén, B. 2003. Theodore Metochites' Stoicheiosis astronomike and the study of natural philosophy and mathematics in early Palaiologan Byzantium. 2nd rev. ed. Acta Universitatis Gothoburgensis. Studia Graeca et Llatina Gothoburgensia 66. Göteborg. ISBN 91-7346-459-7