Anar al contingut

Temple de Haeinsa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Temple de Haeinsa

Haeinsa és un temple budiste construït en l'any 802 en Gyeongsang del Sur, en Corea del Sur. En el Changgyong P'ango, està guardat la Tripitaka Coreana, la més completa colecció de texts budistes, gravada en 80.000 blocs de fusta. El temple inclou també varis tesors nacionals de Corea del Sur, com a interessants pintures budistes, pagodes de pedra i llanternes.

Haeinsa és un dels Tres Temples de la Joya de Corea, i representa el Dharma o les ensenyances del Buda. Seguix sent un centre actiu de la pràctica de Seon (선, 禪) en els temps moderns, i era el temple caser de l'influent reverent Seongcheol (성철, 性 徹), que va morir en 1993.

El Temple de Haeinsa va ser declarat Patrimoni de l'Humanitat, per l'Unesco, en l'any 1995.

Història

El temple va ser construït per primera volta en 802. La llegenda diu que dos monges coreans varen retornar de China, Suneung i Ijeong, i varen sanar a l'esposa del Rei Aejang (애장왕, 哀 莊王) de la seua malaltia. En agraïment a la misericòrdia del Buda, el rei va ordenar la construcció del temple.[1] Una atra llegenda narrada per Choe Chi-Won en 900 establix que Suneung i el seu discípul Ijeong, varen guanyar el respal d'una reina viuda que es va convertir al budisme i despuix va ajudar a finançar la construcció del temple.

El complex del temple va ser renovat en el X, 1488, 1622 i 1644. Huirang, l'abad del temple va gojar del patrocini de Taejo de Goryeo durant el regnat d'eixe rei. Haeinsa va ser cremat en 1817 i reconstruït en 1818.[1] Una atra renovació en 1964 va descobrir un corfoll real del rei Wang Geon, que era responsable de la renovació 1622, i d'una inscripció en un voltó de la cresta.

El temple de Haeinsa i els depòsits per als blocs de fusta de Tripiṭaka Coreana varen ser fets lloc de l'herència del món de l'UNESCO en 1995. El comité de la UNESCO va observar que els edificis que contenen el Tripiṭaka Coreana són únics perque cap atra estructura històrica va ser dedicada específicament a la preservació d'artefactes i Les tècniques utilisades varen ser particularment ingenioses.[2]

El temple també té varis tesors oficials incloent una talla de fusta realista d'un monge i pintures budistes interessants, pagodes de pedra, i llanternes.

Referències

Vore també

Enllaços externs

Commons