Anar al contingut

Temple d'Augusto (Barcelona)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Temple d'Augusto (Barcelona)

El Temple d'Augusto de Barcelona (Espanya) va ser un temple romà dedicat al cult imperial a César Augusto construït en Barcino, colónia fundada en el permís d'Augusto, que seria en el pas del temps la ciutat de Barcelona. Va ser la part central del Fòrum en el cim del mont Táber, en l'actualitat situada en el barri gòtic barcelonés. Es va derrocar en el pas del temps i a finals de el XIX es varen trobar quatre columnes[1] durant les obres de construcció de la sèu del Centre Excursioniste de Catalunya. Una quarta estava exposta en la plaça del Rei de la ciutat comtal i va ser incorporada al conjunt que es pot visitar. És provable que s'iniciara la construcció del temple en época de Tiberio, que va ser qui va instituir el cult a Augusto. Actualment és un espai depenent del Museu de Història de Barcelona.

Descobriment i recuperació

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Gravat del pis superior del temple d'Augusto, Francisco Javier Parcerisa (1837)

Segons relata Josep Puig i Cadafalch, l'arquitecte Antoni Cellers hauria redactat una memòria descriptiva i un mapa de la planta del temple despuix de diverses excavacions en 1830, pagades per la Junta de Comerç de Barcelona. Sembla que el hipòtesis de que el temple estava dedicat a Augusto és reafirmada pel mateix Puig i Cadafalch, que també ho descriu com de tipo períptero i hexástilo, en onze columnes en cada ala contant els cantons, sis en la part frontal i sis més en el posticum.

El conjunt estaria alçat en un podi d'un terç de l'altura de les columnes.[2]

L'estudi realisat per Cellers, per encàrrec de la Junta de Comerç, es va realisar, en derribar-se uns edificis entre el carrer Paradís i el carrer Llibreteria que varen deixar al descobert les columnes que eren anteriorment ya conegudes, Parcerisas es va dibuixar a sí mateixa en la planta que existia a l'altura dels capitells i per la finestra dels quals es vea un atre més, en l'exterior. El propi Antoni Cellers, que va identificar erròneament com cartaginés el temple, adjunta en la memòries, un alçat del lateral del mateix, en ell s'observen sis de les columnes de les que solament quatre es conserven hui. Cinc en el lateral i dos en l'atrassera (una comuna en el cantó) Tres d'elles varen ser derribades per a proseguir en la construcció.

Alumnes de l'escola d'oficis, en els fragments de fuste, el capitell en millor estat i la basa d'una d'elles, varen reconstruir en la Plaça del Rei una de les columnes junt a la capella de Santa Águeda, en el seu temps utilisada com a almagasén-museu d'arqueologia. Eixa columna, traslladada de nou és la que apareix a la dreta de lo que hui es pot visitar, junt a les dos originals.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Columnes del temple romà». poblesdecatalunya.cat. Consultat el 30 de setembre de 2011.
  2. Puig i Cadafalch; de Falguera, {{{nom2}}}; Goday, {{{nom3}}} (1934). L'arquitectura romana a Catalunya, 2a Ed. edició, Institut d'Estudis Catalans. Institut històric-arqueològic, pp. 95-99.


Referències

[editar | editar còdic]