Temperatura de Néel
La temperatura de Néel és la temperatura per damunt de la qual desapareix l'efecte antiferromagnético en els materials, passant estos a comportar-se com a materials paramagnéticos. És una propietat específica de cada material.
La temperatura de Néel és anàloga a la temperatura de Curie dels materials ferromagnéticos. Rep este nom en honor a Louis Eugène Félix Néel (1904-2000), qui va anar el primer en identificar el fenomen en 1948[1] i que en 1970 va rebre el Premi Nobel de Física pels seus treballs sobre el ferromagnetisme (premi compartit eixe any en l'astrònom Hannes Olof Gösta Alfvén, el qual va ser guardonat pels seus treballs relacionats en el plasma).
A continuació s'arreplega una taula en la temperatura de Néel en diferents substàncies:[2]
| Substància | Temperatura de Néel, en Kelvin |
|---|---|
| MnO | 116 |
| MnS | 160 |
| MnTe | 307 |
| MnF2 | 67 |
| FeF2 | 79 |
| FeCl2 | 24 |
| FeI2 | 9 |
| LLEIG | 198 |
| FeOCl | 80 |
| CoCl2 | 25 |
| CoI2 | 12 |
| CoO | 291 |
| NiCl2 | 50 |
| NiI2 | 75 |
| NiO | 525 |
| Cr | 308 |
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ L. Néel, Propriétées magnétiques dones ferrites; Férrimagnétisme et antiferromagnétisme, Annales de Physique (Paris) 3, 137–198 (1948).
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}. John Wiley & Sons (ed.): .
- Este artícul conté una traducció derivada de «Temperatura de Néel» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.