Anar al contingut

Temáukel

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Temáukel, també conegut com Timáukel, és el deu suprem del panteón selknam i haush.[1][2] Alguns selknam que varen tindre suficient contacte en els europeus consideraven a Temáukel l'equivalent al deu del cristianisme.[2] Entre totes les deidades selknam, Temáukel es considera únic, ya que les atres deidades s'identifiquen com a antepassats mitològics.

Etimologia

[editar | editar còdic]

La paraula Temáukel té la característica d'un nom propi. El seu orige era desconegut pels mateixos selknam. Segons Martin Gusinde, ningú va ser capaç de donar-li un significat especial per ser, precisament, un nom propi.[2]

Atributs

[editar | editar còdic]

Temáukel es considera deu únic, existixen atres sers divins, pero Temáukel es troba per damunt dels demés, identificant una religió henoteista.

A diferència de les religions abrahámicas, Temáukel no és un deu personal, se li descriu com un ser incorpóreo alluntat del món terrenal, alié a sentiments i desijos humans.[2][3]

Com ser suprem, se li descriuen característiques de infinitud, considerant-se que sempre ha existit i sempre existirà. Temáukel habita en el cel (Wintek) i conta en intermediaris (àngels) que envia para els seus propòsits, per eixemple Kénos va ser dut a una Terra primitiva per a organisar-la i crear el món actual.

Temáukel és estricte en els seus manaments, d'acort a les creències selknam, el no compliment dels mandats entregats a través de Kénos suponien un castic a els qui desobedien, enviant mort i malalties.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Chapman, A. Cultures tradicionals. Patagonia. Fi d'un món. Els selknam de Terra del Fòc
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 [1] Gusinde, M. Els indis de Terra del Fòc. Tom primer volum II. Els Selk'nam
  3. Pobles originaris, Cosmogonia Selknam, Temáukel


Referències

[editar | editar còdic]