Tell Barri
Tell Barri (l'antiga Kahat) és un tell o montícul d'assentament arqueològic en el noreste de l'actual Síria, en la governació de Hasaka. Se li identifica en l'antiga ciutat de Kahat, com ho demostra una inscripció en un llindar que es troba en l'ala suroest del montícul.[1] Tell Barri està situat a lo llarc del Uadi Jaghjagh, un afluent del riu Jabur.
El poderós Tell Brak es troba en els voltants de Tell Barri, que s'eleva uns 30 m sobre la planura circumdant i té una superfície d'al voltant de 37 hectàrees. Les excavacions arqueològiques varen tindre lloc allí en la década de 1960 i novament des de 2006.
Història
Els estrats més antics descoberts en Tell Barri daten del periodo de Halaf. El tell, que estava situat en la mija lluna fèrtil i podia beneficiar-se de les pluges hivernals i de l'aigua del riu, va desenrollar una agricultura primerenca. Tell Barri va estar habitat des de el IV mileni a. C. A mitan de el III mileni a. C. va caure baix l'influència cultural acadia.
Antiga ciutat de Kahat
En el XVIII, la ciutat coneguda com Kahat està atestada per primera volta de fonts històriques en vàries cartes dels archius del palau de Mari quan el tro de Mari estava ocupat pel rei Zimri-Lim. Kahat sembla haver segut governada per reis semiindependientes vassalls com Akin-Amar, Kapiya o Attaya.[2] La ciutat va quedar llavors baix el domini del Antic Imperi Assiri, la capital del qual, Shubat-Enlil, estava al noreste de Kahat.
No obstant, la ciutat va experimentar el seu apogeu a partir de la segona mitat de el II mileni a. C., com a part de l'imperi hurrita de Mitanni, quan va aplegar a ser un important lloc de cult al deu de les tormentes Teshub. El seu trmplo és mencionat específicament en el tractat de Shattiwaza de el XIV despuix, la ciutat va caure en mans del Imperi Assiri Mig i després pel Imperi neoasirio. Un dels seus reis, Tukulti-Ninurta II (891-884 a. C.) va construir allí un palau. Kahat es va unir a una rebelió contra el rei assiri Salmanasar III (858-824 a. C.), prolongant-se els primers anys de regnat del seu fill i successor, Shamshi-Adad V, fins que va ser esclafada.[2] No obstant, quan l'imperi va colapsar, el harem del seu rei Shamshi-Adad I (1813-1781 a. C.) va buscar refugi en Kahat. El lloc va sobreviure a la caiguda de l'Imperi assiri i en el VII va formar part de l'Asiria aqueménida. Els babilonios, perses, seléucidas, romans i parts varen deixar la seua chafada en la ciutat. El lloc també va estar habitat durant el periodo àrap.
Arqueologia
El tell té una altura de c. 32 m i la seua base cobrix 37 hectàrees. En 1980, les excavacions varen ser iniciades per un equip d'arqueòlecs italians de l'Universitat de Florencia, dirigits per Paolo Emilio Pecorella i Mirjo Salvini.[3][4] Des de 2006, l'excavació va ser realisada per un equip de l'Universitat de Nàpols Federico II dirigida per Raffaella Pierobon -Benoit.[5]
La ciutat va ser amurallada en el II mileni a. C., en una acrópolis en el seu centre. Es varen trobar tombes i es varen descobrir moltes ceràmiques, que han ajudat als arqueòlecs a determinar els diferents estrats d'ocupació del montícul. Entre els restants del Tell Barri, també existixen tablillas cuneïformes, que ara es troben en el museu d'Alep.
Entre els descobriments més importants s'inclou un complex sagrat en l'Àrea G (III mileni a. C.), els restants del palau real de Tukulti-Ninurta II (periodo neoasirio) i la Gran Muralla que rodeja el tell i data del periodo partixc. S'han trobat escassos rastres de l'ocupació romana dispersos pel lloc. Recentment, s'ha atestat l'ocupació islàmica (barri de cases) en l'ala nort del montícul.
Vore també
Referències
- ↑ Georges Dossin, "Li Site de la ville de Kahat", Annales Archéologiques de Syrie, vol. 11/12, pp. 197-207, 1961-1962.
- ↑ 2,0 2,1 (2009) Trevor Bryce (ed.). The Routledge Handbook of the Peoples and Plaus of Ancient Western Àsia (en en), Nova York: Routledge, pp. 361. ISBN 978–0–415–39485–7.
- ↑ P. E. Pecorella, Tell Barri / Kahat 1. Relazione sulle campagne 1980–1991 a Tell Barri / Kahat, nel bacino de Habur, Universita degli studi vaig donar Firenze, 1982
- ↑ P. E. Pecorella, Tell Barri / Kahat 2. Relazione sulle campagne 1980–1993 a Tell Barri / Kahat, nel bacino de Habur (Síria), Universita degli studi vaig donar Firenze, 1998, ISBN 88-87345-02-3
- ↑ Paolo Emilio Pecorella i Raffaella Pierobon Benoit, Tell Barri / Kahat 3. La sequenza ceramica, Firenze University Press.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tell Barri» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.