Teledeltos
Teledeltos és la denominació comercial d'un tipo de paper conductor de l'electricitat. Està format per una capa de carbono que recobrix una de les cares d'un full de paper, deixant una cara negra i l'atra blanca. La companyia Western Union va desenrollar el paper Teledeltos a finals de la década de 1940 (vàries décades en acabant de que ya s'usara la modelisació matemàtica per mig de analogia elèctriques) per al seu us en les impressores tèrmiques utilisades en màquines de fax i en gravadores gràfiques.[1]
Abans de la generalisació del càlcul per ordenador, este paper tenia numeroses aplicacions en ingenieria, molt alluntades del seu us original en impressores de purna. Molts d'estos usos estaven relacionats en la modelisació de la distribució del camp elèctric i d'uns atres camps escalares.
Us
Teledeltos és un full de resistència elèctrica pràcticament uniforme, en resistividad isótropo en qualsevol direcció. Sent barat i fàcilment recortable, solia usar-se per a modelizar resistores plans en la forma que es desijara. El paper del full funcionava a la seua volta com a aïllant. Normalment s'usava per a representar models a escala d'algun eixemple d'un camp escalar bidimensional procedent del món real, en el que era necessari estudiar la distribució del camp. Este camp pot ser un camp elèctric o algun atre camp que seguixca les mateixes regles de distribució llineals.
La resistividad del paper Teledeltos és d'al voltant de 6 kilohms/quadrat (). Tinga's en conte que la resistència d'un full es medix en ohm/quadrat, no en els ohm·metro (Ω⋅m) que s'utilisarien per a medir la resistividad d'una resistència tridimensional. Este valor és lo prou baix com per a ser utilisat en un voltage segur, pero al mateix temps és lo suficientment alt com per a evitar problemes en la resistència de contacte.
Les conexions en al paper solen fer-se pintant marques en pintura platejada conductora, a les que se subjecten cables normalment en clips d'acer. Cada marca pintada té una baixa resistividad (sobre el carbono), per lo que es pot supondre que posseïx un voltage constant. En els voltages aplicats, el fluix elèctric a través del full emularà la distribució del camp. Els voltages poden ser medits dins del full en un dels pols d'un voltímetro (relatiu a un dels electrodos coneguts), o be el fluix de corrent. Quan la resistividad del full és constant, la manera més senzilla de medir el fluix elèctric és utilisar un chicotet voltímetro en dos pols, per a medir la diferència de voltage entre abdós. Quan es coneix la distància entre abdós, és immediat calcular la resistència entre ells i (per la llei de Ohm) l'intensitat de la corrent pot ser fàcilment determinada.
Una suposició en alguns casos és que el camp circumdant és 'infinit', açò també requeriria un full infinit de Teledeltos. Fent que el full siga lo "suficientment" gran en comparació a l'àrea de l'experiment, un full de mides finitas basta per a la major part dels experiments.
Traçat de llínees de camp
La tècnica bàsica per a traçar llínees de camp és en primer lloc construir un model de les variables independents, i a continuació utilisar els pols d'un voltímetro per a medir les variables depenents. Normalment açò significa aplicar voltages coneguts en certs punts, i medir els voltages i les corrents resultants dins del model. Les dos aproximacions bàsiques són aplicar electrodos en voltages en punts coneguts dins d'un gran full de Teledeltos (modelisació d'un camp infinit), o be retallar una forma determinada de Teledeltos, aplicant voltages en les seues vores (modelisació d'un camp acotat). Hi ha una associació pràctica comuna, per la que els models de camp elèctric són normalment infinits i els models tèrmics estan normalment acotats.
Vore també
Referències
- ↑ Grosvenor Hotchkiss, Electrosensitive Recording Paper for Facsimile Telegraph Apparatus and Graphic Chart Instruments [1] archivat en Wayback Machine., Western Union Technical Review, Vol. 3, No, 1 [2] archivat en Wayback Machine. (January 1949); page 6.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Teledeltos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.