Tecnologia en el teatre

El desenroll del teatre ha estat sempre vinculat al de la tecnologia i viceversa. El teatre, a pesar de tractar-se d'una de les manifestacions artístiques més antigues de l'humanitat, ha sabut adaptar-se i perviure gràcies a la capacitat que ha tingut per a incorporar innovacions que ho feren adequar-se als interessos i inquietuts de cada época. Tals innovacions han inclós, des de l'época dels Romans, nous alvanços tecnològics que han fet possible realisar fins a les més ambicioses posades en escena. Per una atra part, abdós especialitats es retroalimenten, ya que la tecnologia s'ha servit de la creativitat del ser humà per a continuar creixent i evolucionant.

Primers usos de la tecnologia en el teatre

AP L'existent víncul entre el teatre i la tecnologia es remonta a el V Durant l'edat clàssica en Grècia, es varen establir els models tradicionals de representació: la tragèdia i la comèdia. Per una atra part, els dramaturcs Esquilo i Sófocles varen afegir respectivament un segon i tercer acte en les obres, lo que va incrementar el seu grau de complexitat, fent que requeriren la creació de grans escenaris. Per esta raó, es varen construir grans edificacions de pedra a l'aire lliure aprofitant l'inclinament dels tossals. Es tracta de construccions capaces d'albergar fins a 12 000 persones. Les grades rodejaven un espai semicircular destinat a l'orquesta, lloc a on es desenrollava la major part de la representació. Darrere estava el Skene, lloc a on els actors es canviaven, i just en frente de est, el Prosceni, paret de columnes capaç de sostindre grans pintures que evocaven el lloc de l'acció. Estos decorats, junt en el vestuari, les caraces i algunes màquines, tals com grues, en que els grecs representaven el descens dels deus als seus escenaris, constituïen els aparats tecnològics escènics que feyen possible les representacions teatrals més espectaculars. Per una atra part, els grecs s'interessaven per a optimisar l'acústica de les seues auditoris.

Els romans varen introduir nous elements als seus teatres que es varen fer més sofisticats que els de els grecs, encara que estaven basats en el modo helènic. Varen erigir de terra vàries plantes de teatre, açò requeria les més alvançades tecnologies de l'época. En l'objectiu de millorar l'acústica dels teatres varen reduir l'espai de l'orquesta a un semicírcul i les representacions es desenrollaven sobre una plataforma elevada cridada palpitum. Els Skene varen ocórrer fronteres monumentals per la necessitat de sostindre decorats que cobriren varices pisos de teatre. Els Romans, dins de la seua estètica grandilocuente i imperialista, gojaven fent gala de les seues habilitats tecnològiques. Per esta raó utilisaven els seus coneiximents d'hidràulica per a inundar escenaris a on es representaven batalles navals.

La tecnologia s'ha mantingut lligada des de llavors ya per a sempre en el món de l'espectàcul. Les diferents sales a on hui en dia es realisen obres de teatre estan dotades en major o menor mida d'infraestructures tecnològiques. Açò condiciona la calitat final de l'obra ya que les tecnologies suponen una valiosa font de recursos escènics. Existixen des d'espais a on l'únic equipament tècnic del que es dispon són aparats lumínicos i sonors, fins a espais que conten en les més modernes especificacions. Un eixemple d'estos últims és el teatre del liceu de Barcelona, l'escenari és una plataforma mòvil que conta en espai i recursos suficients per a tindre dos escenaris completament montats en el seu interior. Estos estan llests per a intercanviar-se per mig d'una estructura supletoria el funcionament de la qual està regida per una série d'elevadors. En conjunt, el teatre del liceu, aixina com atres teatres importants en tot lo món, disponen àmpliament de l'equipament tècnic necessari per a satisfer les exigències de les seues respectives produccions.

Per un atre costat, la tecnologia ha permés la creació de complexos artefactes que han servit per a la realisació de trucs de prestidigitaació.

La tecnologia ha servit des dels seus inicis en el món de l'espectàcul per a realisar espais privilegiats a on s'han pogut desenrollar les representacions, per una atra part també ha contribuït a fer-les més espectaculars. La tecnologia, per lo tant, llunt de substituir el poder de l'imaginació o de convertir-se en una interferència, és imprescindible a el hora de fer possible una obra.

Noves tendències

Hui en dia s'introduïxen en moltes obres de teatre numerosos recursos del camp audiovisual que proporcionen varietat i riquea a l'espectàcul. Les imàgens estàtiques o be en moviment, proyectades en el prosceni dels escenaris, i que substituïxen als cars decorats, varen ser les primeres intervencions de la tecnologia visual i / o audiovisual. Este fet ha segut seguit per l'absorció d'una série de recursos i temàtiques audiovisuals dels que es parlarà a continuació:

• La realitat aumentada: s'utilisa per a visualisar un entorn físic en el món real combinat en elements virtuals per a la creació d'una realitat mixta en temps real.

No substituïx la representació teatral, sino que afig un entorn fictici introduint digitalment imàgens que se superponen en el món real. En la realitat aumentada, es genera un entorn inmersivo, a on l'espectador pot entrar en l'obra i formar part de l'història. Escritors i productors s'han associat en ingeniers per a produir aplicacions i softwares capaços de servir a les necessitats específiques de les seues obres, com "Apps" de mensageria instantànea, o aplicacions que permeten a l'espectador interactuar, gravar i editar en viu a través dels mòvils.

• El teatre virtual: és una varietat de formes compartides entre actors i espectadors. Resulta inmersivo i interactiu, ya que, el contingut gira al voltant del mateix mig, que al mateix temps es relaciona en atres mijos, com els dispositius digitals. Esta relació s'establix únicament en una realitat virtual i efímera, ya que només existix mentres s'està experimentant.

• Aparició de guions basats en la tecnologia i de la seua irrupció en les vides dels sers humans: ha resultat ser una temàtica recurrent per a les arts audiovisuals, fins al punt en el que s'ha creat un gènero especialisat; la ciència ficció. El teatre tampoc ha restat indiferent, ya que ha tractat el tema de manera travessera i reflexiva, a sovint fusionant-ho en la filosofia.
• l'inteligència artificial: ha segut presentada en escena per mig d'androides i robots que actuen i interactuen en el públic. Este fet innovador ha dut fins a l'espectador comú relacions i experiències mai vistes, com les que s'establixen entre artista i màquina o entre espectador i màquina.

L'obra "Sayonara" del japonés Oriza Hirata, va posar en escena un androide model Geminoid F, el qual reproduïa fidelment el model humà sobre l'interacció en atres persones. Era capaç d'imitar expressions facials i inclús el parla humana.

Vore també

• Cos tècnic del teatre
• Tecnologia escènica històrica