Tecneci-99
El tecneci-99 (99Tc) és un isòtop del tecneci que es desintegra en una vida mija de 211,000 anys en ruteni-99 estable, emetent partícules beta, pero no rajos gamma.[1] És el producte de fissió de llarga duració més important de la fissió de l'urani, i produïx la major fracció de les emissions totals de radiació de llarga duració dels residus nuclears.[2] El tecneci-99 té un rendiment de producte de fissió del 6.0507% per a la fissió de neutrons tèrmics de l'urani-235.[1][3]
El tecneci-99m (99mTc) metaestable és un isòmer nuclear de vida curta (vida mija d'aproximadament 6 hores) utilisat en medicina nuclear, produït a partir del molibdé-99.[2] Es desintegra per transició isomérica en tecneci-99, una característica desijable, ya que la vida mija molt llarga i el tipo de desintegració del tecneci-99 imponen poca càrrega de radiació adicional al cos.[4]
Emissions radioactivas
Les parets dels recipients de vidre de laboratori detenen l'emissió de partícules beta dèbils. Quan es detenen les partícules beta, s'emeten rajos X suaus, pero sempre que el cos es mantinga a més de 30 cm de distància, açò no deuria supondre cap problema. El principal perill en treballar en tecneci és l'inhalació de pols; esta contaminació radiactiva en els pulmons pot supondre un important risc de càncer.[2]
Rol en els residus nuclears
Pel seu alt rendiment de fissió, la seua vida mija relativament llarga i la seua facilitat per a moure's en el mig ambient, el tecneci-99 és un dels components més importants dels residus nuclears. Medit en becquerelios per cantitat de combustible gastat, és el principal productor de radiació en el periodo d'aproximadament 104 a 106 anys despuix de la creació dels residus nuclears.[5] El següent producte de fissió en vida mija més curta és el samari-151, en una vida mija de 90 anys, encara que varis actínits produïts per captura de neutrons tenen vides miges intermiges.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Technetium-99 - an overview | ScienceDirect Topics». www.sciencedirect.com. Consultat el 2025-03-01.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 US EPA, OAR (2015-04-14). «Radionuclide Basics: Technetium-99» (en en). www.epa.gov. Consultat el 2025-03-01.
- ↑ Yoshihara, Kenji (1996). Technetium in the environment (en en), Springer, pp. 17–35. doi:10.1007/3-540-59469-8_2. ISBN 978-3-540-49273-3. Consultat el 2025-03-01.
- ↑ National Center for Biotechnology Information (2025). «PubChem Compound Summary for CID 26476, Technetium Tc-99m» (en en). Consultat el 1-3-2025.
- ↑ Tagami, Keiko(2003).«Technetium-99 Behavior in the Terrestrial Environment».Journal of Nuclear and Radiochemical Sciences.4(1): A1–A8.doi:10.14494/jnrs2000.4.A1.Consultat el 2025-03-01.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tecnecio-99» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.