Teatre a l'italiana

Clàssic teatre a l'italiana. Òpera Garnier, París, França.

Teatre a l'italiana és el model que, dins de l'estructura del edifici teatral, presenta l'espai escènic en relació en l'espai del públic seguint les pautes establides pel Teatre Farnese construït en Parma en el XVII (1618). En el seu esquema bàsic, els locals que responen al model del teatre a l'italiana disponen d'un escenari separat per l'arc del prosceni o embocadura d'una sala, espai en forma de ferradura ocupat pels espectadors, distribuïts en un pati de butaques i un o varis amfiteatres i nayas a distints nivells i inclinament variable.

Orige i estructura

El recint teatral "a l'italiana" va tindre el seu precedent en el corral de comèdies i la seua alternativa en el model del teatre isabelino.

També es diuen "teatres a l'italiana", a aquells espais de representació en els que pot aplicar-se el concepte de la "quarta paret", aportat al teatre naturaliste per André Antoine.

Elements de l'escenari a l'italiana

• Prosceni: és la zona més propenca al públic.
• Arc de embocadura, que separa l'escenari de la sala.
• Escenari o escena.
• "Muscles": els laterals de l'escenari.
• "Chácena": l'atrassera de l'escenari.
• Fos: baixe l'escenari, dispon de "trampes" -fustes soltes o trampes en la superfície- per a que apareguen i desapareguen objectes, persones, etc.
• Contrafoso: baix del fos a modo de sòtol, servix d'almagasén.
• "Pont d'amarre" i "balcons" laterals: per a manipular tirs i barres.
• "Pentine": estructura d'accés en la part alta de la caixa escènica a poleas i tirs.
• Camerinos: habitaciónes privades per als artistes i intérprets.
• Cabines tècniques i de control: espai de treball per als iluminadores i els tècnics de sò.
• Platea o pati de butaques.
• Teles i telers:
  • Teló: tela o teles que tapen l'escenari, en capacitat per a obrir-se i tancar-se a elecció.
  • Bambalinón: tela horisontal que constituïx la part superior de la embocadura de l'escenari, generalment d'altura ajustable.
  • Bambalinas: teles negres horisontals en la part superior de l'escenari per a ocultar els focs.
  • "Pates": teles negres verticals als costats de l'escenari per a ocultar als actors o atres elements d'utilería.
  • "Teló de fondo": tela que cobrix la chácena o la paret del fondo de l'escenari.

Evolució del model "a l'italiana"

Tres sigles separen el vell Teatre Farnese del conjunt teatral de l'edifici del Teatre Argentí de l'Argent. L'evolució del model italià, somesa sempre a l'esquema bàsic de la presentació i distribució de l'escenari i la sala, separats per la embocadura, pot apreciar-se d'un modo parcial en estos eixemples:

• widths=
• Vista des de l'escenari de l'amfiteatre del Teatre Farnese de Parma (1618), la referència més primitiva del model arquitectònic i escenogràfic italià o "a l'italiana".
  Vista des de l'escenari de l'amfiteatre del Teatre Farnese de Parma (1618), la referència més primitiva del model arquitectònic i escenogràfic italià o "a l'italiana".
• 
  Teatre La Fenice, clàssic model a l'italiana, inaugurat en Venècia en 1792, obra de l'arquitecte Giannantonio Selva.
• Aspecte exterior del Teatre Argentí de l'Argent, en l'estructura interior del qual es troba la sala Alberto Ginastera, un espai en forma de ferradura que manté les característiques d'un teatre a l'italiana.
  Aspecte exterior del Teatre Argentí de l'Argent, en l'estructura interior del qual es troba la sala Alberto Ginastera, un espai en forma de ferradura que manté les característiques d'un teatre a l'italiana.

Vore també

• Categoria:Parts d'un teatre
• Teatre d'òpera

Bibliografia

• (2002) Diccionari del teatre iberoamericà, Salamanca, Edicions Almar. ISBN 8474550637.
• Pavis, Patrice (1996). Diccionari de teatre, Barcelona, Paidós Ibèrica. ISBN 8449306361.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Teatre a l'italiana.
• seues+parts Descripció de l'espai escènic. seues+parts archivat en Wayback Machine.