Teatre Principal (Valéncia)
El Teatre Principal de Valéncia (Espanya) va ser el primer teatre construït en la ciutat tal i com concebem hui en dia el teatre. La seua programació és variada, ya que en ell s'oferixen espectàculs de música, dansa i teatre.
En 1983, l'edifici va ser declarat monument històric-artístic, per lo que és [be d'interés cultural (Espanya)|be d'interés cultural]] en categoria de monument.
Història
editarSituat en el carrer de les Barques, n.º 15, en el districte de Ciutat Vella, va anar un proyecte inicial de l'arquitecte italià Filippo Fontana en 1774, pero més vesprada varen ser modificats els plans originals. La seua construcció no va començar fins a anys més vesprada, i encara que es va inaugurar en l'any 1832 no va estar totalment finalisada l'obra fins a l'any 1854. L'interior es va decorar inicialment al més pur estil rococó.
L'actuació més important dels primers anys de vida del teatre és la del compositor i virtuós pianiste austríac Franz Liszt, en el marc del seu gira per Espanya i Portugal entre octubre de 1844 i abril de 1845. En Valéncia va realisar tres actuacions entre els dies 27 i 31 de març de 1845, totes en el teatre principal. En l'última va oferir al públic tocar «lo que se li demane», improvisant sobre temes d'òpera populars de l'época. Els concerts varen ser un autèntic èxit de públic i crítica.[1][2]
Com a acontenyiment artístic, va anunciar la prensa valenciana, l'actuació dels Ballet Russos «procedents dels teatres Metropolitan Opera House de Nova York, Real de Madrit, Liceu de Barcelona, Gran Opera de París i Sant Carlo de Lisboa, dirigida per Mr. Sergei Diaghilev», per als dies 25, 27, 28 i 30 d'abril de 1918.[3]
Entre les estrenes operístiques celebrades en el teatre Principal destaquen els de El Gat Montés del mestre Manuel Penella, el 23 de febrer de 1916; La venda dels gats, òpera pòstuma del mestre José Serrano (en l'apany, l'orquestació i la direcció orquestal del mestre Enrique Estela), el 24 d'abril de 1943; i El triomf de Tirant del mestre Amand Blanquer, el 7 d'octubre de 1992.
El 16 de març de 1969 va acollir la presentació oficial al públic del popular cantant Nino Bravo i el seu conjunt, Els Superson, una gala que encara hui recorden centenars d'aficionats a la música pop.
Des de 1943 i fins a l'inauguració del Palau de la Música en 1987, va servir com a sèu intermitent de l'Orquesta de Valéncia.
Una de les representacions que més expectació va alçar va ser la del ballarí rus Rudolf Nuréjev en novembre de 1985.[4]
En la década dels noranta el teatre va sofrir reformes per a adaptar-ho a les normatives i fer-ho més cómodo, modern i accessible.
Durant tres anys consecutius (1992, 1993 i 1994) va albergar el Festival de la OTI.
Vore també
editarReferències
editarBibliografia
editar- SIRERA TURÓ, Josep-Lluís (1986): El Teatre Principal de Valéncia , Institució Alfons el Magnànim, Valéncia. ISBN 84-505-3349-X.
Enllaços externs
editar
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Teatre Principal (Valéncia).- Portal del Teatre Principal Valéncia
- Este artícul conté una traducció derivada de «Teatro Principal (Valencia)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.