Anar al contingut

Tausonita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Tausonita

La tausonita és un mineral de la classe dels minerals òxits, i dins d'esta pertany al cridat “grup de la perovskita”. Va ser descoberta en 1984 prop d'Aldán en Siberia, en la república de Sajá (Rússia),[1] sent nomenada aixina en honor de Lev V. Tauson, geoquímico rus. Sinònims poc usats són: IMA1982-077, fabulita, marvelita o zeathita.

Característiques químiques

[editar | editar còdic]

És un òxit de cationes grans d'estronci i titani. El grup de la perovskita al que pertany són tots òxits simples cúbics.

Formació i jaciments

[editar | editar còdic]

Apareix en roques ígneas alcalinas en egirina, també en un complex de carbonatita.

Sol trobar-se associat a atres minerals com: egirina, kalsilita, feldespat potásico, titanita, magnetita, lamprofilita, wadeíta, batisita o anatasa.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Vorob´ev I I, Konev A A, Malyshonok I V, Afonina G F, Sapozhnikov A N, 1984. "Tausonite, SrTiO3, a new mineral of the perovskite group", Zapiski Vsesoyuznogo Mineralogicheskogo Obshchestva 113, nº 1, 86-89.