Taula periòdica de Miguel Català

Archiu:Tabla periódica de Miguel Catalán.jpg

Sistema periòdic de Miguel Català, basat en la configuració electrònica dels elements químics

La taula periòdica de Miguel Català o taula periòdica de Català, també simplement com a taula de Català, és un sistema periòdic en el que les propietats químiques de cada element queden sistematisades i directament lligades al número i ordenació dels electrons de l'àtom corresponent. Va ser desenrollada pel científic espanyol Miguel Català, com a resultat dels seus estudis d'espectroscòpia.

En la taula periòdica de Català el número atómico expressa la disposició dels elements químics, ordenats pel seu número de protones, per la configuració de les seues electrons i per les seues propietats químiques.

Història

El científic espanyol i espectroscopista Miguel Català (1894-1957) va comparar els resultats espectrals obtinguts de diferents àtoms coneguts a principis de el XX en l'estructura atòmica de cada element, i va propondre una nova taula periòdica dels elements.

Ya en el seu artícul L'òrbita fonamental dels Àtoms de 1923, s'advertix cóm utilisa la classificació dels elements en els seus estudis, i busca una correlació entre la posició relativa de l'element en les taules existents, l'espectre i els nivells energètics dels electrons.

Pero la dedicació de Miguel Català a problemes relacionats en el sistema periòdic, a partir d'investigacions espectroscópicas, havia escomençat molt abans, pràcticament en iniciar la seua carrera d'investigador. Miguel Català indagava, des de molt jove, sobre les possibles relacions entre els espectres dels àtoms neutres i la seua posició en el sistema periòdic dels elements, i este interés de Miguel Català per relacionar l'estructura dels espectres en el sistema periòdic va culminar en 1949 en la publicació simultànea, en Estats Units i en Espanya, d'un sistema periòdic basat en l'anàlisis dels espectres atòmics. I el seu discurs d'ingrés en la Real Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals, que no va poder aplegar a pronunciar, tenia també com a tema el sistema periòdic.

El professor Ric reitera eixe interés: Els sistemes periòdics clàssics: Werner, Mendelejeff, Hubbert i Meggers no li satisfan. La taula periòdica va retindre el seu interés fins al punt que pensava que constituïra el tema del seu discurs d'Ingrés en la Real Acadèmia de Ciències. I afegia: En 1949 publica la seua Taula en “Atomic Energy Levels” de Ch. E. Moore del National Bureau of Standars, i al mateix temps en el llibre de física de Dò Juan Cabrera. El Sistema Periòdic de Català és senzill, útil i congruent, (no expulsa del Sistema a les Terres rares). Conegut el lloc que ocupa un element en este sistema periòdic, es poden deduir les seues configuracions electròniques, (no només la fonamental), i per la tant poden predir-se una bona part de les seues propietats químiques.

Diego Català nos descriu la publicació d'esta nova aportació del seu pare: Durant la seua estància en Washington, voria, ademés, la llum, en la circular 497 de el “National Bureau of Standards”, la seua proposta de reordenació del Sistema Periòdic d'Elements Químics, basada en l'adaptació de la famosa taula de Mendelejeff als progressos en el coneiximent dels àtoms que havia proporcionat la espectrografía. Per tant, la proposta de nova representació del sistema periòdic dels elements de Miguel Català va ser publicada en 1949, simultàneament en un artícul de E. Moore publicat en la circular número 497 del National Bureau of Standards, i en el llibre Introducció a la Física Teòrica de Juan Cabrera.

Característiques

La taula de Miguel Català està realisada a partir d'un profunt coneiximent de l'estructura atòmica dels distints elements que la componen, establint els seus atributs en funció del número de protones del núcleu i del número d'electrons orbitales, establint una relació de continuïtat entre estos, i les propietats químiques de cada element.

Català va indagar tots els racons de la Ciència. I va buscar sempre—i va conseguir—la major claritat en l'exposició i eficàcia didàctica, lo que li va dur entre atres moltíssims treballs a postular una taula periòdica dels elements químics, diferent de les conegudes del tipo Werner, més llògica, més intuïtiva. En ella caben tots els elements coneguts i per conéixer, no hi ha interrupcions ni espais buits, ni ixen d'ella grups d'elements per falta d'acomode com ocorre en les clàssiques.

Aixina ho explicava Rafael Velasco, màxim defensor d'esta classificació innovadora en aquell moment: Creem que esta taula per la seua senzillea i fàcil maneig, pot ser útil per a l'ensenyança de la química i també com a taula de referència per als estudiants.

El propi Català expressava aixina el seu criteri sobre la seua proposta de classificació del sistema periòdic: Ya hem vist puix, cóm l'anàlisis dels espectres òptics, que nos proporciona quatre números quàntics, i l'explicació del principi de Pauli, nos permet deduir els elements químics que deuen existir, i ademés la seua classificació d'un modo racional. Tots els elements coneguts troben el seu lloc en la taula presentada i no queda cap fòra d'ella. És poc científic el separar les terres rares fora de la classificació, com si no anaren elements com els demés.

La taula presentada no pretén ser un modo intuïtiu de recordar les propietats dels elements, com en alguns llibres s'escriu de la taula periòdica. La taula periòdica de Mendeléjeff va ser un pas decisiu en l'ordenació científica dels elements, i ara en els apanys nous, com l'ací presentat, no es pretén alterar l'essència d'aquella genial concepció, sino només adaptar-la als progressos en el coneiximent dels àtoms. Les seues investigacions espectroscópicas li varen permetre colaborar en la definició del model atòmic de Bohr-Sommerfeld-Català, o model B-S-C de l'estructura de la matèria.

Quan el 30 de març de 1955 la Real Acadèmia de Ciències ho va designar com a acadèmic de número, va elegir com a títul del seu discurs d'ingrés Els elements Atòmics i la Classificació Periòdica dels Elements. Per al professor Velasco, est era un tema molt apropiat. En ell, Català recordava de nou els seus orígens químics i tractava de fer resaltar la repercussió dels treballs espectroscópicos en una millor ordenació del sistema periòdic i en la relació entre configuracions electròniques i posició dels elements en el sistema.

Miguel Català és, possiblement el màxim exponent de la cultura lliberal espanyola que representava l'Institució Lliure d'Ensenyança. Pertanyia a eixa corrent idealista que naix en el XIX, i que tant Giner dels Rius, com el propi Santiago Ramón i Cajal conseguixen instaurar despuix del desastre del 98, inculcant uns nous valors en la societat espanyola, com era, per eixemple, l'estudi i el cultiu de la ciència. La Junta per a Ampliació d'Estudis (JAE), presidida per Cajal, va conseguir convertir Espanya, en un breu periodo de la seua història, en un país a la vanguarda cultural i científica del món de la preguerra.